INFORME AL PARLAMENT

Nens espia al servei de la Corona britànica

El ministeri de l’Interior del Regne Unit admet que utilitza menors en operacions d’intel·ligència

Tant la policia com els serveis de seguretat britànics estan utilitzant adolescents, en alguns casos menors de 16 anys, per a tasques d’espionatge en operacions encobertes contra possibles grups terroristes, bandes juvenils de delinqüents comuns i de narcotraficants, segons ha admès per primer cop el ministeri de l’Interior britànic arran d’una qüestió formulada per David Trefgarne, de la Cambra dels Lords.

Tot i que s’ha difós l’existència d’aquesta pràctica, no s’han donat detalls concrets sobre el caràcter de les operacions que han dut a terme els menors ni sobre el nombre exacte de nens espia que hi ha actualment al servei de Sa Majestat.

Tot i així, arran de la descoberta, la presidenta del comitè de drets humans de la Cambra dels Comuns, la laborista Harriet Harman, ex advocada general de l’estat, ha adreçat una pregunta al govern de Theresa May sobre l’ús i abús de nens i adolescents per part de les forces de seguretat britàniques, i la possible col·lisió d’aquesta pràctica amb el respecte als drets humans i les lleis de protecció de la infància. El refús a l’ús de nens espia ha vingut també de la bancada del govern. David Davis, fins fa un mes i mig ministre per al Brexit i un parlamentari amb una llarga trajectòria com a defensor dels drets humans, ho ha qualificat de “moralment repugnant”.

L’escàndol va saltar a finals de juliol en el transcurs d’una anodina sessió del comitè de la Cambra dels Lords, presidit per lord Trefgarne, que revisa la legislació secundària, aquell seguit de reglaments que complementen lleis sancionades pel Parlament però que no requereixen l’aprovació de la Cambra dels Comuns per integrar-se al cos legislatiu.

El grup dels pars analitzava l’impacte d’una esmena del govern a la llei general que regula la figura de l’anomenat agent d’intel·ligència encobert (CHIS, covert human intelligence sources ). L’esmena proposava que, en cas que l’agent infiltrat fos un menor, l’oficial que el tingués al seu càrrec podria allargar el temps de servei fins a quatre mesos seguits sense necessitat que passés per cap filtre que verifiqués la seva seguretat o el seu benestar.

Fins ara al Regne Unit no hi havia constància oficial sobre la utilització de menors com a espies. Només s’admetia extraoficialment la possibilitat, molt ocasional, que la policia i altres forces de seguretat del país poguessin obtenir informació a través de menors, però no pas que se’ls encarregués infiltrar-se en grups criminals. Tanmateix, l’informe publicat pels lords en relació amb aquesta esmena dels quatre mesos, més la pregunta de David Trefgarne al ministeri de l’Interior, i la resposta donada, incloïen la ratificació oficial de l’ús dels nens espia.

Comissió d’investigació

La pregunta de Harman al govern podria acabar finalment en la constitució d’una comissió d’investigació parlamentària sobre un tema que es mou en el capítol de la matèria reservada i els secrets d’estat. En aquest cas, podrien sortir a la llum dades operacionals concretes sobre la participació de menors en accions encobertes.

De fet, aquesta manca de dades, particularment sobre el paper concret que els menors hi han tingut, és una de les dificultats a què s’enfronten els que ho han denunciat, i que condemnen l’abús que implica utilitzar-los com a espies encoberts.

Des del ministeri de l’Interior s’ha volgut rebaixar la gravetat de la situació. En la mateixa carta que admetia aquestes pràctiques, el diputat Ben Wallace, subsecretari del departament, informava Trefgarne que “la majoria d’investigadors miren d’evitar l’ús de joves com a espies”, però “és possible que un desplegament acuradament controlat d’un menor pugui contribuir a detectar delictes i prevenir-los”. I afegia: “Pot ser difícil recollir proves sobre bandes de delinqüents sense penetrar en la seva estructura a través d’un jove que sigui un agent encobert. A més de proporcionar potencialment un dividend d’intel·ligència en relació a un grup específic, aquest agent encobert pot facilitar als oficials que el supervisen una visió més àmplia, per exemple sobre la manera com els presumptes joves delinqüents es comuniquen entre ells”.

Rosalind Comyn, portaveu del departament legal de Human Rights Watch, responia l’endemà al subsecretari: “Enrolar nens com a soldats rasos en els racons més foscos de les tasques policials, i exposar-los intencionadament a bandes de terroristes, al delicte o a l’abús sexual, potencialment sense consentiment patern, es contradiu directament amb les obligacions del govern en matèria de protecció dels drets humans, que exigeixen, a més, que els interessos dels nens estiguin al cor de totes les decisions que els afecten”.

Tot i la preocupació expressada des de diferents àmbits socials i polítics sobre la seguretat i el benestar dels nens espia, el 20 de juliol el govern va obtenir finalment l’ampliació que volia sobre el període durant el qual un menor pot fer una missió: el termini ha quedat ampliat d’un a quatre mesos, sense necessitat que es faci cap avaluació externa sobre l’estat del menor ni sobre la seva seguretat. Només la voluntat de l’oficial encarregat del menor és suficient per seguir-lo exposant al joc dels espies.

No hi ha cap gran secret. La forma de captació dels aprenents d’espia és prou coneguda. El cine en dona molts exemples. Neil Woods, antic agent encobert de Scotland Yard que investigava bandes de drogues per tot el Regne Unit, ha assegurat a la comissió de la Cambra dels Lords que presideix David Trefgarne que era conscient que els nens havien sigut utilitzats com a agents d’intel·ligència encoberts en el passat, però que era una pràctica “rara”. Woods va destacar també la manca de moralitat que les forces de seguretat mostraven en promoure aquestes pràctiques. “En general un nen espia és un menor que ha sigut detingut i, en comptes de ser rescatat per les forces de seguretat i apartat del món de la delinqüència, se’l torna a enviar perquè aconsegueixi informació. A canvi, els agents miren cap a una altra banda si les seves accions comporten responsabilitats de tipus penal”. ¿És lliure el menor a l’hora de decidir col·laborar o és víctima d’un xantatge? De moment, és una incògnita.

La manera de captar els menors: xantatge i abús de poder