OBSERVATORI DELS EUA

Nepotisme a la Casa Blanca

Els nord-americans van votar per un president i els ha tocat la família sencera. Van elegir un home de negocis que situava fills, filles i gendres als càrrecs de direcció de les seves empreses i, un cop instal·lat a la presidència dels Estats Units, també està col·locant la família en llocs de màxima responsabilitat. Vol regir el país com regia l’imperi Trump, i troba forats legals per saltar-se les lleis antinepotisme que regeixen als Estats Units.

Al costat d’una primera dama discreta, Melania, sempre en segon pla i visiblement incòmoda quan parla en públic, l’era Trump ha estrenat la figura del primer gendre, amb Jared Kushner situat des del primer dia com a assessor del president, i la de la primera filla, amb Ivanka Trump, nomenada assistent presidencial. Càrrec sense remuneració, però amb despatx a la Casa Blanca i accés a informació confidencial. Jared i Ivanka, 36 i 35 anys, una parella influent que evidentment no ha aconseguit aquesta posició poderosa per mèrits propis, sinó pels llaços familiars amb el sogre i el pare.

D’això se’n diu nepotisme, una paraula amb orígens italians que designava la pràctica de papes i bisbes catòlics de col·locar els nebots -de fills oficialment no n’hi havia- en llocs de responsabilitat. En aquest cas, nepotisme legal, perquè Trump ha aconseguit un dictamen del departament de Justícia que estableix que les lleis antinepotisme, que prohibeixen a qualsevol funcionari públic, inclòs el president, nomenar un familiar en una agència que dirigeixi o controli, no afecten la Casa Blanca. Amb l’afegit de no rebre un salari, acaba d’apuntalar el forat legal que dona aires de monarquia a la presidència Trump.

Conflicte d’interessos

El nepotisme es prohibeix no perquè sigui una pràctica malèvola per se, sinó perquè perjudica la meritocràcia, la igualtat d’oportunitats, i alhora situa el familiar elegit en un dilema potencial. En cas de conflicte, què primarà, l’interès del govern a qui serveix o el de la família a qui pertany? No són preguntes que preocupin a Trump, que barreja contínuament presidència i negocis, política i família, però que debiliten un altre dels equilibris institucionals que l’arribada d’aquest president tant està posant a prova.

Ivanka i Jared són tan pròxims a Trump que el gendre haurà de declarar en la comissió d’intel·ligència del Senat que investiga les relacions entre Rússia i l’equip de Trump, i la filla ha sigut criticada per aprofitar la visibilitat que dona la Casa Blanca per promocionar la seva línia de roba i joies. Igual, igual que el pare. Conflictes d’interessos a dojo sobre els quals naveguen impassibles, atents als beneficis que n’obtenen, indiferents a les crítiques ètiques, concepte que no és el fort dels Trump, i de moment, a cobert de revessos legals tot i les demandes presentades.

Ivanka ha contradit les promeses inicials que només “seria la filla” per convertir-se des del primer dia en assessora política informal del seu pare. Sense càrrec i sense estatus, no es perdia cap reunió important del govern, situació insostenible que ara corregeixen contractant-la com a empleada de la Casa Blanca.

Diuen que Ivanka i Jared són la veu moderada, la que equilibra l’extremisme desbocat d’altres assessors, com el fosc i influent Steve Bannon. Tenen l’avantatge de la proximitat familiar per compensar la inexperiència política que comparteixen amb el pare/sogre/president a qui assessoren.