Netanyahu es refà i manté les opcions per a un quart mandat

JerusalemContra tots els pronòstics, el Likud, la llista del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, podria ser la més votada, amb 32 escons, set per sobre d’Unió Sionista, encapçalada pel seu principal rival, el laborista Isaac Herzog, aliat amb la centrista Tzipi Livni. Així ho indiquen els primers resultats oficials –amb un 30% escrutat– que confirmen la inesperada tendència a l'alça dels conservadors. En tercer lloc, tal com auguraven les enquestes, hi hauria la Llista Unida àrab, amb 13 escons, que per primera vegada en la seva història participava en unes eleccions a Israel.

El mateix Netanyahu va proclamar la seva “gran victòria, contra tot pronòstic” a través de Twitter poc després que es fessin públics els sondejos a peu d’urna. El president d’Israel va demanar la formació d’un govern d’unitat nacional, que podria acordar-se en els pròxims dies o setmanes. Sengons les enquestes fetes públiques després del tancament dels col·legis electorals els partits minoritaris -el centrista Yes Atid (11 seients); el nou centredreta Kulanu (9); els ultranacionalistes Casa Jueva, de Bennet (8), els dos partits ultraortodoxos (amb un total de 14), els d’esquerra Meretz (5) i el partit d’Avigdor Lieberman (5)- seran els que finalment decidiran la direcció política d’Israel els pròxims anys.

A les eleccions del 2009, l’exministra Tzipi Livni, aleshores al capdavant del partit centrista Kadima, va guanyar amb 28 seients, un més que el conservador Likud. Però Livni no va aconseguir formar una coalició i va haver de cedir a Netanyahu, per decisió presidencial, la quadratura del govern. Alguns analistes aventuren la formació d’una forta coalició de dretes que asseguraria a Netanyahu, de 65 anys, el seu quart mandat.

Primers moviments

Abans de tancar els col·legis electorals, Netanyahu rebutjava una possible aliança amb el laborista Herzog i estenia la mà el seu actual ministre d’Economia, Naftali Bennet, ara escindit i líder de Casa Jueva. Aquestes eleccions han sigut, de fet, un referèndum al voltant de la gestió i la figura de l’astut Netanyahu, després de sis anys continuats en el poder. Una campanya que ha basculat entre la continuïtat i el canvi. “La gent necessita tornar a tenir esperança”, clamava Herzog, centrat en els problemes socioeconòmics, l’enfortiment de les relacions amb els Estats Units - danyades arran del recent discurs de Netanyahu al Congrés nord-americà- i la tornada a la taula de negociacions amb els palestins.

Bibi, com és conegut popularment Netanyahu, va focalitzar en canvi la seva estratègia en la seguretat -l’Iran, Hamàs, l’Estat Islamic-, i va deixar de banda temes vitals per als ciutadans com l’encariment de la vida i l’habitatge. “Jo crec que tots entenen que Netanyahu no va fer res respecte al tema econòmic. Les parelles joves no poden comprar-se un pis i omplir la cistella de la compra es fa cada dia més difícil”, es queixa el rabí conservador Uri Ayalon. Una enquesta situava els problemes socioeconòmics dels israelians per sobre del conflicte amb els palestins.

Precisament les converses amb els palestins -estancades des de l’abril del 2014, quan Israel es va retirar de la taula negociadora com a resposta a l’acord de govern d’unitat entre els nacionalistes de Fatah i els islamistes de Hamàs- també han estat absents en l’estratègia electoral de Netanyahu. L’expansió dels assentaments és un dels principals obstacles que esgrimeixen els palestins per tornar a la taula de les negociacions. L’ONG Pau Ara denunciava fa un parell de mesos un rècord en l’expansió dels assentaments en els últims deu anys, que, al seu parer, té com a objectiu la no materialització de la solució dels dos estats.

La qüestió palestina

La batalla per mantenir-se en el poder va fer que el tema palestí aparegués de sobte en el discurs de Netanyahu un dia abans de les votacions. En un gest cap als colons, uns 650.000 entre Cisjordània i Jerusalem Est, el líder del Likud assegurava que si era reelegit no hi hauria un estat palestí. També va deixar clar que no hi hauria una divisió de Jerusalem. A la zona est de l’anomenada Ciutat Santa és on els palestins aspiren a crear la capital del seu futur estat. “Nosaltres som el cinturó que protegeix la ciutat. Jerusalem es pot tocar”, assenyala Esther Perl, un dels 350.000 colons de Cisjordània.

En un altre gest desesperat, Netanyahu alertava ahir a través de la seva pàgina de Facebook, ja que no va poder aconseguir una entrevista per televisió, que el govern de dretes “estava en perill”, mentre que “els àrabs estaven anant a votar de manera massiva”. De fet, segons fonts de la Llista Unida, el vot àrab va passar del 54% del 2013 al 67% d’ahir. La Llista Unida és una de les novetats d’aquestes eleccions, una agrupació de tres partits àrabs i un que reuneix jueus i àrabs. Tenen ideologies diferents però els uneix la voluntat de lluitar contra l’ocupació i defensar els drets de la minoria àrab, el 20% a Israel. El líder de la formació, Ayman Odeh, ha avisat que no participarà en un possible govern d’unitat amb Herzog però que li donarà suport si és la manera de bloquejar Netanyahu.

En un ambient assolellat i de festa nacional a Israel, i sota un gran dispositiu de seguretat, els diferents partits polítics van fer campanya ahir fins a l’últim moment per atreure els indecisos. En un mateix carrer, al costat d’un col·legi electoral, imatges de Naftali Bennett i de Benjamin Netanyahu compartien espai amb eslògans del partit d’esquerres Meretz, del centredreta Kulanu -una escissió del Likud- i dels ultraortodoxos Shas, que prometien “el paradís” a qui els votés, un missatge censurat pel Comitè Central d’Eleccions, i que també donaven de franc una fórmula per combatre el “mal d’ull”.