Netanyahu acusa el president palestí d'"antisemita" per relacionar els jueus amb la "usura"

Abbas assegura que es referia a la idea que mantenen autors com Karl Marx

Uns comentaris que dilluns va fer el president palestí, Mahmud Abbas, sobre l'antisemitisme europeu, han causat una col·lisió directa amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i amb altres aliats occidentals d'Israel, que consideren que les paraules d'Abbas són "negacionistes" i cauen fora del que és acceptable dir en relació amb l'Holocaust.

Dirigint-se al Consell Nacional Palestí, el Parlament de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, a Ramal·la, Abbas va dir que les repetides matances dels jueus europeus durant tota la història no van ser degudes a l'antisemitisme, com diuen els jueus, sinó que estan relacionades "amb el seu paper social relacionat amb la usura i els bancs".

El líder palestí va recordar que hi ha autors què són d'aquesta opinió, com seria el cas de Karl Marx i  dos autors jueus més que no va esmentar. Durant el segle XX, es van fer nombrosos estudis sobre la persecució dels jueus a Europa i és possible trobar-hi posicions molt diferents en l'àmbit de l'acadèmia.

Les observacions d'Abbas van passar desapercebudes dilluns, quan Netanyahu va revelar teatralment els "secrets" del programa nuclear iranià davant les televisions, però en les últimes 48 hores s'han comentat sovint. Dirigents israelians i occidentals han condemnat enèrgicament les observacions d'Abbas.

Tot i això, aquesta tarda col·laboradors d'Abbas han matisat les declaracions i fins i tot les han negat. "El president Abbas no creu personalment que els jueus fossin morts pel seu paper social amb els bancs. Ell simplement estava repetint l'opinió de Marx i d'altres escriptors jueus", ha explicat al 'Jerusalem Post' Mahmud al-Habaix, conseller d'Abbas per a Afers Religiosos.

Quan li han preguntat a Habaix per què Abbàs va dir el que va dir si no ho creu, el seu conseller ha comentat: "Hi ha dues narratives. Una narrativa és que els jueus van ser morts a causa del seu paper social i l'altra narrativa diu que van ser morts a causa de la seva religió. Nosaltres no hem adoptat cap d'aquestes narratives, i preferim que siguin els historiadors els que determinin la veritat". "Nosaltres [els palestins] considerem totes les massacres que els jueus van patir a Occident com a massacres contra la humanitat i absolutament inacceptables. No acceptem cap agressió contra ningú a causa de la seva religió o del seu paper social. No justifiquem aquesta mena d'accions", ha afegit Habaix.

Netanyahu ha respost que Abbas és un "negacionista" de l'Holocaust, i a Brussel·les també s'han condemnat les seves observacions afirmant que el discurs del president palestí "contenia unes observacions inacceptables sobre els orígens de l'Holocaust", segons afirma la Unió Europea en un comunicat, que afirma que "aquesta retòrica només juga a favor d'aquells que no volen una solució dels dos estats, que el president Abbàs ha defensat repetidament".

La relació d'Abbas amb l'Holocaust ve de lluny. Fa molts anys va preparar la seva tesi doctoral sobre el sionisme i l'antisemitisme a Europa durant el segle XX i va abordar el tema de l'Holocaust. Segons les dades recollides per Abbas a la seva tesi, el nombre de jueus que van morir a l'Holocaust va ser inferior a un milió.

En el món acadèmic el tema de l'Holocaust s'ha estudiat molt detalladament i existeix un ampli consens entre els historiadors que estableix que el nombre de jueus morts en l'època nazi va arribar a sis milions. Aquest consens desautoritza les comptabilitats que en el seu moment van arribar fins a 13 milions, però també les comptabilitats per sota dels sis milions, com la que va presentar Abbas a la seva tesi doctoral.

Abbas també va comentar dilluns que els jueus asquenazites en realitat no són jueus sinó europeus que es van convertir al judaisme. Aquesta és una posició que van defensar molts historiadors al llarg del segle XX, incloent-hi el pare de l'estat jueu, David Ben-Gurion, que va publicar un llibre abans de la creació de l'estat el 1948 on justament defensava aquesta posició.