Internacional 24/08/2016

Ningú sap quan es produirà el pròxim gran terratrèmol

S'estima que un sacseig com el d'avui s'ha de produir en algun lloc de Catalunya cada 1.000-2.000 anys

Miquel Bernis
3 min
Un home camina entre les runes de Pescara del Tronto

BarcelonaPocs dies abans del gran terratrèmol de L'Aquila, un membre de l'Institut Nacional de Física Nuclear d'Itàlia, Giampaolo Giulani, va advertir a l'alcalde de Sulmona, una ciutat a uns 50 quilòmetres de L'Aquila, que es produiria un gran terratrèmol durant la tarda del dia 29 de març de 2009. Feia dies que hi havia petits terratrèmols a la zona, i l'alcalde de Sulmona, alarmat, va encarregar que mitjançant una furgoneta i altaveus es difongués aquell missatge a la població. El gran terratrèmol no es va produir, i els caps del servei de Protecció Civil de la zona van demanar un càstig exemplar per a Giulani per alarmar i difondre falsos pronòstics. La seva hipòtesi es basava que s'havien detectat nivells elevats de gas radó a la zona.

El que va passar pocs dies després és sabut: la matinada del 6 d'abril un terratrèmol de magnitud 6,3 va provocar la mort de prop de 300 persones a L'Aquila. Després d'allò, Giulani va començar a aparèixer als mitjans amb l'etiqueta de “l'home que ja ho sabia”, fins al punt que tècnics de Protecció Civil van haver d'afrontar un judici per possible homicidi involuntari. Havia resolt Giampaolo Giulani el gran enigma de la predicció dels terratrèmols?

La comunitat científica diu que no. Tot i que indicadors com el dels nivells de radó, el fet que hi hagi petits terratrèmols o d'altres com variacions en els camps elèctrics o el comportament dels animals hagin pogut precedir grans terratrèmols, en moltes altres ocasions aquests factors s'han donat sense conseqüències posteriors. Segons el cap de sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Xavier Goula, no hi ha cap indicador clar i fiable que pugui ser útil per preveure un terratrèmol.

Mapa de les rèpliques al terratrèmol d'aquesta nit

L'únic indicador fiable a dia d'avui és el que es produeix uns 10 o 15 segons abans que comenci un gran sacseig, a uns 200 o 300 quilòmetres de l'epicentre. A certa distància les ones s'hi poden percebre una mica abans, fet que ha portat a desenvolupar els anomenats sistemes d''early warning', alertes instantànies que poden ajudar a aturar centrals, parar trens i, en definitiva, a minimitzar els danys d'un gran terratrèmol.

La freqüència dels terratrèmols en un indret és un altre indicador que s'ha demostrat vàlid per saber quina probabilitat hi ha que se'n pugui repetir un altre a curt termini. Per exemple, el servei geològic dels Estats Units estima que en un radi de 80 km de San Francisco s'hi acabarà produint un terratrèmol de gran magnitud –superior o igual a 6,7– cada 35 anys.

Aquestes previsions són millors com més terratrèmols s'han produït en un territori, però, en canvi, tenen menys fiabilitat a Catalunya. Segons Xavier Goula, un terratrèmol com el d'avui a Itàlia cal esperar-lo en algun lloc de Catalunya cada 1.000-2.000 anys. L'últim, i el més gran del qual es té constància, es va produir el febrer de 1428 al Ripollès. Si abaixem la magnitud del terratrèmol les dades i la fiabilitat són superiors, entre el nord de Catalunya i la Catalunya del Nord s'estima que hi ha d'haver un terratrèmol de magnitud 5 cada 30 anys, un tipus de terratrèmol que, segons Goula, si es produís prop d'un nucli de població podria provocar danys destacables. L'últim d'aquesta magnitud es va produir a Perpinyà el 1996.

stats