El Niño asseca els camps d’Etiòpia
Més de vuit milions de persones necessiten ajuda alimentària en la pitjor sequera en una dècada
Mieso (Etiòpia)El Iassin Mohammed Aliye s’asseu cada dia en un racó de la seva petita granja mastegant fulles de khat, un estimulant, per vigilar que no hi entri cap intrús. El khat, explica, l’ajuda a alleujar la fam. “Només plou un dia al mes durant la temporada de pluges”, es lamenta el Iassin, en referència als mesos entre el juliol i el setembre. “Hauria d’haver estat plovent cada dos dies. He perdut la collita”, continua.
Es tracta de la pitjor sequera que ha experimentat Etiòpia des de fa més d’una dècada. El rierol que voreja la granja d’aquest pagès s’ha assecat i els solcs que va cavar per regar la seva terra no s’omplen mai. Aquest any ha sembrat tres cops, cada vegada anticipant-se a unes pluges que mai han arribat. Les seves tiges de blat de moro i sorgo també s’han assecat, i tampoc no n’obtindrà collita. El drama s’accentua perquè el Iassin s’ha hagut de vendre, o més ben dit malvendre, quatre de les seves vuit vaques per poder comprar blat de moro, a gairebé el doble dels preus de mercat que va pagar l’any passat.
El Iassin, de 50 anys, no pot fer tots els àpats regularment i està amoïnat per si els animals que no ha venut no són suficients per mantenir la seva família fins a la pròxima collita. Si finalment tot li surt malament està decidit a traslladar-se a l’oest, on les pluges han sigut més abundoses.
Uns altres grangers ja han fet les maletes, explica. “Quan van marxar em van preguntar: «Per què et quedes aquí, per morir?»”
L’origen dels seus mals es troba aquest any en la força del Niño, un fenomen meteorològic que escalfa l’aigua de l’oceà Pacífic i que ha fet caure els nivells de la pluja a les enormes extensions d’Etiòpia. A més a més, en un cruel gir, paradoxalment pot provocar inundacions en algunes àrees del país en els pròxims mesos, segons dades de funcionaris etíops, les Nacions Unides i l’Alerta Primerenca de Fam Sistemes de Xarxa, un grup de seguiment de crisi creat per l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional.
Aquest mes el govern etíop ha alertat que gairebé 8,2 milions de persones necessiten assistència alimentària. La xifra suposa gairebé el doble dels 4,5 milions de persones que es van calcular a l’agost.
Economia agrícola
Més del 80% dels etíops són agricultors, que aporten el 40% dels ingressos econòmics del país. Això provoca que Etiòpia sigui especialment vulnerable a les sequeres i els efectes del canvi climàtic. Després de la sequera del 2002, el producte interior brut (PIB) es va contraure un 2,2%, d’acord amb les xifres del Banc Mundial.
Les sequeres porten associades dolorosos records del 1984. Aquell any la fam va fer que Etiòpia aparegués en tots els titulars de la premsa internacional i es convertís en l’emblema de l’ajuda internacional. Però el país, que amb 94 milions d’habitants és el segon més poblat de l’Àfrica, ha treballat molt aquests anys per canviar la seva mala imatge.
Des de l’arribada al poder del Front Democràtic Revolucionari del Poble, el 1991, s’ha avançat en la reducció de la pobresa i la construcció de carreteres, escoles i clíniques. En l’última dècada el govern ha aconseguit taxes de creixement econòmic de dos dígits. Tot i això, la creu d’aquesta bonança és un pobre historial en les llibertats civils i la democràcia multipartidista. Les eleccions del maig van donar els 567 escons del Parlament a la coalició governamental i els seus aliats. Quan els mesos posteriors van portar una pobra temporada de pluges, els crítics van acusar els funcionaris de minimitzar la gravetat de la crisi.
Però Mitiku Kassa, secretari del Comitè de Prevenció de Desastres i Preparació Nacional, assegura que el govern ha sigut previsor i ha destinat 192 milions de dòlars a l’ajuda alimentària, al transport d’aigua i alimentació i a altres tipus d’assistència des del juliol. No obstant això, no és suficient i calen divises. La recent reavaluació de les necessitats d’assistència alimentària duplica les previsions del govern de 435 milions de dòlars.
Mentrestant, els grangers i els ramaders de les zones afectades continuen obligats a malvendre els seus recursos. “Gairebé 30 vaques de la meva família han mort aquest any perquè no hi ha pastures”, explica el pastor Humed Kamil, de 42 anys i pare de set fills, que a poc a poc va venen el seu bestiar per comprar aliments al mercat. “Sobrevivim, però no tenim llet ni carn. Només mengem el blat de moro que comprem”, explica.
Des del 2005 el govern distribueix aliments als ciutadans a canvi de treball en projectes de desenvolupament, com la construcció de sistemes de reg, però l’última ronda del programa es va acabar al juliol i no es tornarà a posar en marxa fins al gener.
