13/11/2015

“No construïu més murs, construïu més amistat”

2 min
La premi Nobel de la pau Mairead Maguire a Barcelona. EFE

BarcelonaLa seva mirada s’il·lumina quan parla de la pau: “Hem de canviar de mentalitat, deixar d’invertir en la guerra i invertir en la humanitat. Hem d’aturar la política de destrucció, de dominació. És possible!” Les paraules de la premi Nobel de la pau Mairead Maguire (Belfast, 1944) es perdien ahir entre les majestuoses pintures de Sert que decoren -amb l’expedició dels almogàvers comandats per Roger de Flor cap a l’Orient- el Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona.

Maguire, una activista per la pau a Irlanda del Nord, és aquests dies a la ciutat per participar en la Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau, una cita per debatre el (mal) estat de salut del món en aquest camp i com mirar de posar-hi remei.

El drama dels refugiats

La crisi de refugiats és un dels grans temes a l’agenda de la trobada. Just quan Europa desplega filats i aixeca tanques per frenar un flux que sembla imparable. “No construïu més murs, construïu més amistat, més confiança entre els pobles del món”, reclama Maguire després d’agrair a la cancellera alemanya, Angela Merkel, que hagi “obert el seu cor” als que fugen de la guerra.

“El repte és ajudar aquests refugiats però també atacar les causes que els porten a fugir: les guerres”, assegura Mairead Maguire, que va rebre el premi Nobel el 1976 -amb 32 anys-, en una de les èpoques més dures del conflicte nord-irlandès, i encara conserva la vitalitat i l’energia que la van portar aleshores a mobilitzar desenes de milers de persones a Belfast per demanar la pau.

“Els exèrcits, les guerres, l’ocupació, l’explotació… tot això s’ha d’acabar. Aturem el militarisme. Canviem les polítiques. Teixim esperança per als refugiats estabilitzant els seus països”, proclama aquesta activista nord-irlandesa per a qui mentre no es resolgui el conflicte entre Israel i Palestina “no hi haurà pau al Pròxim Orient”.

Maguire participa des d’avui fins diumenge en aquesta cimera de Nobels de la pau al costat, entre d’altres, del costa-riqueny Óscar Arias Sánchez, el sud-africà Frederik De Klerk, la iraniana Shirin Ebadi i el polonès Lech Walesa, i representants d’organitzacions que també han sigut guardonades, com ara l’ONU, l’ACNUR o el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

La trobada anual de Nobels viatja de ciutat en ciutat per tot el món i és un “honor” que sigui aquest any a Barcelona, segons les paraules del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. “Barcelona sempre serà una aliada en la construcció d’un món més just, on els drets humans no siguin un luxe. Potser no refarem el món, però sí que el volem fer menys cruel, menys brutal”, va sentenciar Pisarello.

Les concrecions de la cimera

Més enllà dels debats i les crides, però, els Nobels de la pau no tenen a les seves mans aturar les guerres d’un dia per l’altre. La seva és una feina de deixar-se sentir, de pressionar per un món sense violència. Això tot i que hi ha mandataris ben poderosos amb aquest Nobel sota el braç: el mateix president dels EUA, Barack Obama, o la Unió Europea, que ara malda per atendre els refugiats. ¿Alguna concreció de la cimera? “Alçar la veu contra els exèrcits, advocar per la no-violència”, respon la Nobel Mairead Maguire.

stats