“No és racisme, és realisme”

“No és racisme, és realisme”. Així defensa el Fredrik, un votant de Demòcrates de Suècia, el discurs antiimmigració del partit. Considera que el govern d’esquerres ha tingut una política d’asil irresponsable i que l’arribada de refugiats ha posat en perill l’envejable model de país. El Fredrik, d’uns 40 anys, és un dels diversos centenars de simpatitzants que escolten el líder del partit, Jimmie Åkesson, en una cèntrica plaça de Malmö, al sud del país, una de les principals portes d’entrada de refugiats per la seva proximitat amb Dinamarca i, per tant, l’Europa continental. “Hem de tancar les fronteres i veure com podem ajudar els immigrants que són aquí perquè els agrada Suècia, que puguin gaudir-la, celebrar el Nadal i integrar-se al nostre sistema. Un cop ho aconseguim, potser podem deixar que n’entrin uns quants més, però ara mateix hi ha milions de persones a l’Àfrica esperant el pròxim vaixell cap a Europa, i en algun lloc hem de dibuixar una línia. És clar que volem ajudar tothom, però senzillament no podem”, diu. Aquest argument del Fredrik és compartit per la majoria dels que l’acompanyen, un discurs, però, que molts altres suecs rebutgen perquè consideren que el que pretenen els Demòcrates de Suècia no és la integració dels immigrants a la societat, sinó una assimilació.

Una hora abans que comenci l’acte -“trobada a les places”, en diuen- una desena de persones ja són a lloc i es reserven una bona visió a primera fila, davant d’unes tanques col·locades a ben bé deu metres de distància d’un altre espai protegit des del qual parlarà Åkesson. La majoria és gent gran i de mitjana edat, però cada vegada arriba gent més jove. Una parella d’uns 25 anys diu que els agraden els Demòcrates de Suècia perquè “són al costat correcte, com Trump. Tenen moltes coses en comú”. I no és l’única referència al president dels Estats Units: un home d’uns 70 anys llueix a la solapa de la seva americana de pana una xapa amb la seva cara somrient i el lema Trump for president de la campanya electoral del 2016.

Pocs minuts després de començar, el míting d’Åkesson es fa difícil d’escoltar -tot i el potent equip de so- pels crits i xiulets d’un grup de manifestants que intenten boicotejar-lo. “Fora racistes dels nostres carrers”, és un dels lemes que repeteixen amb més insistència, mentre aixequen pancartes a favor de la lluita feminista i l’arribada de refugiats. “Prou deportacions”, “Refugiats, sou benvinguts”, criden. Aviat hi ha tants manifestants com simpatitzants. Els agents de policia fan un cordó i aparten tranquil·lament els crítics, que reculen uns quants metres. Tot i així, alguns es barregen entre els seguidors de l’SD i segueixen xiulant i cridant, sense que es generi cap moment de tensió entre els dos grups. Uns donen suport i els altres protesten, sense problemes. Per la plaça volten uns quants agents d’un tipus de policia especial, Policia de Diàleg, creada per mantenir l’ordre i fer de mediadora alhora que es garanteix la llibertat d’expressió. Un cop acabat el discurs, els manifestants segueixen ferms mostrant les seves pancartes, fins que no gaires minuts més tard, la plaça recupera tranquil·lament la seva vida normal.

Etiquetes