Quins són els tres escenaris possibles a partir de demà?

AtenesLa crisi grega no s’acaba, i no ho farà després del referèndum d’avui sigui quin sigui el resultat. Les negociacions entre Grècia i els socis no han deixat de dilatar-se durant la primera meitat de l’any i la corda s’ha acabat trencant. Ja no hi ha ponts entre les esquerres de Syriza i l’Europa de Merkel. Els líders de la Unió Europea han fet entendre clarament que no volen negociar més amb aquest govern.

Des d’Atenes la resposta ha sigut sempre la mateixa: el mandat és arribar a un acord que mantingui Grècia dins de l’euro i acabi amb l’austeritat. Però les normes no les escriu un petit país que suposa només el 2% del PIB de tota la UE. Per això, davant la impossibilitat de dur a terme el que havia promès, el primer ministre, Alexis Tsipras, va decidir la setmana passada convocar els ciutadans a les urnes.

Avui els grecs decideixen sobre una pregunta que amb prou feines entenen. La proposta dels creditors que han d’acceptar o rebutjar ja no és sobre la taula i el debat que l’ha substituït, sobre si Grècia ha de seguir o no a la zona euro, ha acabat robant tot el protagonisme a les mesures d’austeritat que exigien els socis. Amb els bancs tancats i un corralito en marxa, Grècia ha agafat un camí sense retorn que, en tot cas, si el porta a decidir sobre una cosa és sobre si Tsipras ha de seguir o no al capdavant del govern.

Escenari del no

Posar a zero el comptador d’unes esgotadores negociacions

Si l’executiu triomfa i guanya el no, la primera pregunta és quin acord es firmarà amb les institucions, tenint en compte que el que hi havia sobre la taula era un allargament d’un programa de rescat que va expirar dimarts passat, quan Grècia va decidir, a més, no pagar 1.600 milions d’euros al Fons Monetari Internacional (FMI).

El menys probable és que, arribats en aquest punt, es torni a començar des de zero una negociació que ja s’ha fet eterna i ha desgastat totes les parts implicades.

Segurament, Tsipras buscaria obtenir llum verda per firmar immediatament l’últim document presentat per la delegació grega. La proposta cedia en gairebé totes les línies vermelles marcades pel partit, incloent l’eliminació de les ajudes socials als pensionistes amb les rendes més baixes de cara al 2019. Tot i això, aconseguiria que s’aprovés sense problemes al Parlament. Un compromís sobre la reestructuració del deute -pactat en el rescat de l’any 2012- i un programa d’inversions -el famós pla Juncker d’inversions- servirien per vendre l’acord a casa. Sobretot perquè són part de les regles europees i no tenen res a veure amb el programa de Syriza.

Però aquest no és, ni de lluny, el principal dubte que desperta el no. Ho és la situació financera. El Banc Central Europeu (BCE) -que juntament amb la Comissió Europea i l’FMI són els creditors de l’estat hel·lè- decidirà demà si ofereix o no altra vegada efectiu a la banca grega a través del fons d’emergència de liquiditat, un fons que va congelar la setmana passada, amb la qual cosa va forçar Atenes a aplicar el control de capitals.

Si no s’arriba a un acord amb els socis europeus aviat i l’entitat financera amb seu a Frankfurt decideix no tornar a obrir l’aixeta, el país podria quedar-se sense euros i es veuria obligat a imprimir la seva pròpia moneda.

Escenari del sí

A l’espera de la injecció immediata de liquiditat

En cas que s’imposés el sí per majoria, Tsipras ha assegurat que firmaria l’acord i presentaria la dimissió, però els escenaris polítics possibles es multipliquen. Això sí, en qualsevol dels casos, les restriccions imposades pel corralito tardaran mesos a aixecar-se del tot, com explicava ahir la presidenta de la Unió Grega de Bancs, Luka Katseli. L’únic que facilitaria immediatament el sí és la injecció d’efectiu per part del BCE, que acceleraria la reobertura dels bancs.

L’escenari d’eleccions posterior planteja un panorama estrany. Previsiblement, per poder beneficiar-se de la llei electoral grega que dóna 50 escons a la força més votada, l’oposició crearia un nou partit d’aliança entre les dues grans formacions històriques ara en declivi -els conservadors de Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok- i el centrista To Potami, un partit amb menys de dos anys de vida.

Aquesta nova criatura, que probablement tindria un cap de llista tecnòcrata, i que certs rumors han donat a entendre que podria ser el president del Banc Central de Grècia, Iannis Sturnaras, naixeria amb la voluntat d’aconseguir el mandat d’aplicar les reformes proposades pels creditors. Les enquestes no els juguen a favor. Segons l’últim sondeig, el resultat dels tres partits suma un total de 30,5% dels vots, mentre que Syriza aconseguiria una majoria absoluta del 47,5%. El dilema, en aquest cas, és un de nou: ¿quin programa defensaria el partit de Tsipras en aquestes eleccions?

Una possibilitat, remota, és que aquesta vegada considerés la sortida de l’euro com una opció per fugir de l’austeritat i potser això els retiraria la majoria, però la coalició dels tres partits és molt semblant a la que ja va tenir Grècia en la legislatura anterior, amb el govern del Pasok, Nova Democràcia i l’esquerra moderada de Dimar, que va desembocar en les eleccions del gener.

Escenari de l’empat tècnic

El sí a la Unió Europea però el no a les polítiques d’austeritat

El referèndum ha posat en evidència una dualitat que els grecs viuen des de fa temps, i l’empat tècnic, que avalen els sondejos, podria enviar a Europa el missatge que Grècia, molt més enllà de Syriza i després de cinc anys de crisi, no aguanta més austeritat, però no està disposada a sortir d’Europa.