09/12/2012

Nova nebulosa sobre el tràfic d'òrgans a Kosovo

4 min
L'exgeneral croat Ante Gotovina, a la dreta, i l'excap de la policia croata Mladen Markac, a Zagreb el novembre passat.

Encara no havia passat un mes d'ençà que el Tribunal Penal per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) posava en llibertat els generals croats Ante Gotovina i Mladen Markac -que, en una primera sentència havien estat condemnats a 24 anys de presó acusats de crims de guerra i neteja ètnica de la població sèrbia-, quan, la setmana passada, el mateix tribunal va absoldre Ramush Haradinaj, comandant de la guerrilla UÇK, antic primer ministre de Kosovo, de les acusacions d'assassinat i tortures durant la guerra.

Juntament amb Haradinaj, també van ser absolts dos comandants de l'UÇK, Lahi Brahimaj -oncle de Haradinaj-, i Idriz Balaj. "Aquesta sentència -ha declarat Amnistia Internacional- planteja alguns interrogants: si aquests oficials d'alta graduació de l'UÇK no són culpables dels crims de què se'ls acusa, qui els ha comès doncs?" ¿Aquesta sentència absolutòria vol dir que s'ha acabat la causa en contra dels crims de la guerrilla de l'UÇK durant la guerra de Kosovo?

A hores d'ara, dotze anys després que s'acabés la guerra de Kosovo, 1.776 persones continuen desaparegudes, 512 de les quals són serbis de la minoria que vivia a Kosovo i romanís. Com era d'esperar, el president serbi, Tomislav Nikolik, ha declarat que aquesta nova sentència -que ve després de l'absolució dels croats Gotovina i Markac- "dificulta la reconciliació", augmenta "l'euroescepticisme" dels serbis i convida a pensar que el TPII, en lloc de ser un tribunal neutral nascut per jutjar els crims contra la humanitat comesos a l'antiga Iugoslàvia, s'ha constituït exclusivament "per jutjar el poble serbi".

Els governs albanesos i kosovars han decidit que la sentència els permet demanar "una investigació internacional independent" sobre Carla Del Ponte, la fiscal del TPII que va començar les investigacions contra els crims de l'UÇK, a qui ara acusen d'haver actuat de manera "il·legal i tendenciosa". Evidentment, més enllà del mateix TPII, no existeix cap institució jurídica "internacional independent" on es pugi reclamar aquesta investigació i, per acabar d'embolicar la troca i desprestigiar el tribunal, Rússia ha demanat que aquesta qüestió sigui examinada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en què tres dels seus cinc membres permanents, entre els quals Rússia, no han signat encara l'adhesió al TPII!

Si bé Carla Del Ponte no va seguir fins al final la investigació sobre els crims de l'UÇK, les seves memòries publicades l'any 2008 a La caza acusaven els albanesos de Kosovo d'haver traficat amb òrgans humans de serbis i altres minories kosovars (també d'albanokosovars acusats de col·laborar amb els serbis) segrestats durant la guerra. Les seves investigacions assenyalaven directament l'actual primer ministre, Hashim Thaçi, a qui responsabilitzava de dirigir aquesta xarxa criminal quan era comandant de l'UÇK a la regió de Drenica.

La casa groga

Arran de la publicació d'aquest llibre el TPII va confirmar que l'any 1999 s'havia obert una investigació preliminar sobre el tràfic d'òrgans, però que es va abandonar per falta de proves. El mateix any, el Consell d'Europa va decidir encarregar una nova investigació al senador independent suís Dick Marty. Marty va presentar el seu informe l'any 2010, i les seves conclusions confirmaven el tràfic d'òrgans, així com tortura i assassinat de presoners segrestats a Kosovo i tancats en diferents presons al mateix Kosovo i Albània. L'informe de Marty citava l'existència d'una casa (la "casa groga") on es reunien els presoners abans de ser distribuïts a altres presons i centres de tortura, i parlava d'una clínica casolana on es feien les extraccions. Aquest grup criminal el dirigia, al nord d'Albània, Xheladin Gashi, comandant de l'UÇK, i treballaria amb estreta relació amb el grup de Drenica , que dirigia Thaçi.

Un dels testimonis sobre l'extracció d'òrgans als presoners és un antic membre de l'UÇK que ha descrit "amb detall" com va extreure el cor d'un presoner serbi. El mateix testimoni ha declarat que la víctima tenia uns vint anys. Segons Marty, els òrgans extrets eren transportats fins a l'aeroport de Tirana i es venien al mercat negre.

Paral·lelament a aquesta història, l'any 2010 quatre metges kosovars de la Clínica Medicus, de Pristina, van ser inculpats de participar en una xarxa internacional de tràfic d'òrgans. Els donants viatjaven a Pristina des de països com l'Azerbaidjan, l'Índia, el Pakistan i Rússia. Podien cobrar uns dos mil euros per un òrgan que es venia per fins a cent mil euros. El tràfic es va descobrir perquè un dels donants es va desmaiar a l'aeroport quan tornava a casa i la policia va veure que tenia una cicatriu al tòrax. Posteriors investigacions han descobert que entre les persones que dirigien l'antic grup criminal que operava durant la guerra i la nova i moderna clínica hi ha sorprenents coincidències.

El fet que el TPII enterri ara les investigacions sobre el que va passar durant la guerra (fets criminals sobre els quals hi ha suficients elements per suposar que s'han traslladat a les actuals estructures de poder) fa que la veritat sense aclarir es converteixi en una perillosa nebulosa dominada pel rumor. I que les víctimes siguin vexades mentre els criminals gaudeixen d'impunitat i poder. Tot un panorama per a un tribunal dels drets humans que té la pretensió d'estar per sobre de la política i els interessos dels estats, i que es fonamenta en la convicció que la manera més raonable d'encarar el futur després d'una guerra és donar seguretat jurídica a les víctimes i condemnar els criminals.

stats