Obama: “L’acord està basat en la verificació”

WashingtonEls Estats Units i l’Iran van superar 35 anys d’animositat per obtenir ahir l’històric acord nuclear de les potències mundials amb Teheran. La desconfiança entre els dos països, però, es manté i caldrà més temps per veure si són capaços de restablir les seves relacions.

“No es fan pactes com aquest amb amics”, va assegurar el president nord-americà, Barack Obama, a primera hora del matí des de la Casa Blanca i va recordar que el seu país va negociar acords de control d’armament amb la llavors arxienemiga Unió Soviètica per convèncer escèptics i recelosos del pacte amb el règim dels aiatol·làs.

Obama va parafrasejar el president John F. Kennedy per subratllar el paper de la diplomàcia en la resolució de conflictes: “No negociem mai per por, però mai tinguem por a negociar”. Kennedy va utilitzar aquestes paraules el setembre del 1961 a les Nacions Unides per desafiar Rússia a “una carrera de la pau” en lloc d’armes nuclears en plena Guerra Freda.

L’acord amb l’Iran, va dir Obama, “no està basat en la confiança sinó en la verificació” i va afegir que garantirà que aquest país no pugui desenvolupar una bomba atòmica i “aconseguirà aturar la propagació de les armes nuclears pel Pròxim Orient”. L’inquilí de la Casa Blanca espera així evitar una carrera nuclear entre diferents països de la regió.

En el seu discurs va explicar els detalls del text signat a Viena per intentar convèncer tant la població nord-americana com l’oposició republicana i aliats a la zona, entre ells Israel, de les bondats de l’acord que pot fer el món “més segur”. Tanmateix, la seva persuasió va passar, sobretot, per advertir de les alternatives a aquest pacte.

“No acceptar l’acord significa que hi haurà una possibilitat més alta de més guerra al Pròxim Orient-va afirmar-. Seria irresponsable allunyar-nos d’aquest acord”. D’altra banda, el mandatari va sostenir que, sense el pacte, els Estats Units es quedarien sols, ja que la comunitat internacional no donaria el seu suport a unes sancions permanents contra Teheran. A més, tampoc no tindrien capacitat per comprovar si el programa iranià busca construir una bomba atòmica.

El Congrés dels EUA revisarà en els pròxims dos mesos el pacte i després decidirà si l’aprova o no. Obama, però, ja va dir que vetarà qualsevol legislació que impedeixi tirar endavant l’acord. És molt probable que els republicans s’hi oposin però no tindran els vots per revocar el veto, ja que, segurament, els demòcrates faran costat el seu president.

Crítiques i recels d’aliats

L’acord permetrà més cooperació entre els Estats Units i l’Iran en la lluita contra els jihadistes de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq però no suposa un restabliment de les relacions diplomàtiques entre els dos països. De fet, Obama va assegurar que alguns problemes amb el seu enemic durant més de tres dècades no es resoldran amb aquest acord.

“Compartim les preocupacions expressades per molts dels nostres amics al Pròxim Orient, incloent Israel i els estats del Golf, sobre el suport de l’Iran a grups terroristes per desestabilitzar la regió”, va assenyalar. Per tranquil·litzar els seus aliats, va dir que algunes mesures contra l’Iran es mantindran -com l’embargament d’armes almenys durant uns anys- i va insistir que si Teheran incompleix qualsevol part de l’acord, es restabliran les sancions internacionals en qüestió de mesos.

Però la notícia de l’acord va ser acollida amb crítiques per Israel i amb recels per part de països com l’Aràbia Saudita que temen una influència més gran del règim iranià en aquesta regió del planeta farcida d’enfrontaments i conflictes.