Obama evita els errors de l’11-S

En el despertar dels atacs de París i de Bamako i del setge de Brussel·les, contrasta el to serè i prudent d’Obama amb el bel·licós i agressiu d’Hollande. La fermesa del president nord-americà de no modificar l’actual estratègia contra l’Estat Islàmic (EI) amb la declaració de guerra contra el terrorisme que va formular el president francès.

I no és només Hollande qui pressiona, com a primer responsable del país que ha patit aquest atac salvatge que ha gelat la sang d’europeus i nord-americans que s’han sentit, de cop, molt vulnerables. Són multitud els polítics als EUA -tota l’oposició republicana en pes i també alguns demòcrates-, i la majoria de l’opinió pública, els que reclamen modificar o com a mínim intensificar una estratègia contra l’EI amb l’eficàcia qüestionada arran d’aquesta capacitat destructora que han demostrat els terroristes inspirats en el califat.

Però Obama es manté ferm, defensa el keep calm and carry on, mantenir la calma i continuar una estratègia que considera l’única efectiva contra el jihadisme. El president que va arribar al poder amb l’objectiu de treure el seu país de les guerres obertes pel seu predecessor ha après de les lliçons de l’11-S, d’aquells “moments de por” en què es van submergir els EUA quan els van enderrocar les Torres Bessones i que els van portar a “trair els valors americans”.

Són paraules d’Obama no d’ara, sinó del 22 de maig del 2009, quan només feia quatre mesos que era president, amb les quals acusava el govern Bush de prendre decisions basant-se més en la por que en la previsió, de falsificar fets i evidències per adaptar-los a la seva predisposició ideològica. En aquell discurs a l’Acadèmia Naval, Obama lamentava que, en un clima en què regnava el temor, s’havien deixat de banda els valors nord-americans, com si fossin un luxe que ja no es podien permetre, mentre tots, demòcrates i republicans, tots callaven.

Les guerres preventives, les mentides sobre les armes de destrucció massiva per justificar la invasió de l’Iraq, la limitació de les llibertats individuals, l’ús de la tortura i els llimbs jurídics de Guantánamo són alguns dels, com a mínim, errors que ara Obama no vol que es repeteixin.

D’aquí també que hagi aixecat la veu, amb to irat, contra uns republicans que volen vetar l’entrada de refugiats sirians amb la coartada que entre ells s’hi poden camuflar terroristes. I no només els candidats presidencials han proposat vetar l’entrada dels nens orfes o deixar entrar només els cristians; també més de 30 governadors, més de la meitat dels estats, han anunciat que vetarien l’entrada d’aquests -segons la seva visió- terroristes en potència.

Als EUA, només arribada legal

Més irracional és aquesta por quan, a diferència d’Europa, als EUA els refugiats només hi poden arribar legalment i després d’un procés de revisió de les agències de seguretat que pot durar dos anys. La majoria trepitgen territori nord-americà un cop tenen els documents en regla. També hi ha distància en números: els EUA han acollit, entre el 2012 i el setembre del 2015, 1.854 refugiats sirians. En el mateix període, Alemanya n’ha acceptat 92.991. I ara la proposta d’Obama és acollir-ne 10.000 l’any que ve.

Però aquests fets, aquestes dades, es deixen de banda davant la possibilitat de treure partit de la por de l’americà normal i corrent, el que veu el món d’un altra manera des que van caure les Torres Bessones. De moment, Obama aguanta, convençut que cal evitar com sigui cometre un segon cop els errors de l’11-S.