OBSERVATORI DE L’ÀSIA

Operació Zorig: crim a l’estepa mongola

Poc després de la caiguda del Mur de Berlín, la revolució pacífica de Zorig Sanjaasuren, un jove professor de 27 anys, va conduir Mongòlia a la democràcia. Els anys següents, Zorig es va convertir en el polític més popular del país, un model d’honestedat. Malauradament, la jove democràcia mongola va evolucionar cap a un enfrontament irreconciliable entre demòcrates i excomunistes que el 1998 va paralitzar el país, incapaç de nomenar primer ministre durant mesos. Una reunió secreta entre els dos va desbloquejar la situació designant Zorig com a candidat a primer ministre, però aquell mateix 2 d’octubre, l’heroi de l’estepa va ser assassinat a casa seva.

Un home i una dona emmascarats van forçar la porta; van lligar la seva dona, Bulgan, i van esperar que Zorig tornés de la feina. Al rebedor li van clavar divuit ganivetades i cops de destral, tres al cor. L’endemà, Mongòlia es va llevar sacsejada per un assassinat impune durant dècades. Els sospitosos eren enemics polítics, la màfia russa, la màfia xinesa del joc o interessos de companyies mineres del país. Com a ministre, Zorig havia posat ordre al complex miner d’Erdenet, la mina de coure més gran del món, oposant-se a la seva privatització, i això li hauria valgut molts enemics.

No va ser fins al 2003 que la policia va assenyalar Enkhbat Damiran, un dissident refugiat a França, com a màxim responsable del magnicidi. Els serveis secrets mongols, encapçalats per l’enigmàtic Bat Khurts, van segrestar el dissident en un restaurant de Le Havre i el van portar amagat fins a l’ambaixada mongola a Berlín, on després de ser interrogat, el van drogar i el van posar en un avió cap a Ulan Bator. Allà va ser torturat durant setmanes i, un cop la policia es va convèncer de la seva innocència, el van engarjolar dos anys perquè no parlés. Cinc dies després del seu alliberament va morir a causa dels maltractaments patits.

El cas va provocar un incident internacional i la irritació dels governs europeus, però es va mantenir una relativa discreció. El 2010 els serveis secrets britànics i alemanys van parar una trampa a Bat Khurts convidant-lo a una reunió del Foreign Office a Londres. Quan va aterrar a Heathrow va ser detingut, acusat de segrest, i finalment extradit a Alemanya. Quan tothom esperava que el cap dels espies mongols fos jutjat i condemnat, Bat Khurts va ser alliberat com a gest de bona voluntat davant la visita imminent d’Angela Merkel a Mongòlia, on havia de signar un important acord comercial.

Però això no és tot. El 2015 el cas va fer un gir quan la vídua va ser detinguda per l’assassinat del seu marit. Sense cap acusació formal, va ser alliberada deu mesos després. Mentrestant dos homes i una dona van ser detinguts i acusats del crim. Tots tres van ser jutjats per un tribunal secret el desembre passat on ni tan sols es va cridar a testificar la vídua de Zorig, l’únic testimoni del crim. Hi havia pressa per tancar el cas i tots tres van ser declarats culpables i sentenciats a penes de fins a 25 anys de presó.

Avui al carrer ningú creu que els condemnats actuessin per iniciativa pròpia, encara que fossin els autors materials del crim. El cert és que, sigui producte de la causalitat o no, en una obscura operació comercial, Erdenet va passar a mans privades ara fa sis mesos. Operació Zorig tancada, però als carrers d’Ulan Bator tothom creu que els veritables culpables segueixen lliures.