Espanya ofereix a l’‘Open Arms’ el “port més proper”

L’ONG, a tocar de Lampedusa, reitera que és “inviable” perquè el viatge posaria en perill la salut dels rescatats

“No és possible. Anar fins a un port espanyol no és possible. La situació és totalment insostenible, i necessitem desembarcar ja”. En declaracions a l’ARA, la portaveu de Proactiva Open Arms, Laura Lanuza, reiterava ahir la dificultat d’emprendre un viatge tan llarg tenint en compte la situació “crítica” que es viu a l’ Open Arms, el vaixell de l’ONG catalana, que ja porta 17 dies bloquejat al mar Mediterrani sense port on desembarcar. Des de dijous passat, l’embarcació -ara amb 107 migrants a bord després de diverses evacuacions-és a només 800 metres de l’illa italiana de Lampedusa. Malgrat tot i contra tot, el ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, es manté ferm a la seva política de ports tancats a la immigració i reitera la seva negativa de deixar atracar l’ Open Arms al port lampedusià.

El govern espanyol va reaccionar ahir. El president en funcions, Pedro Sánchez, va proposar, en primer moment, el port andalús d’Algesires perquè el vaixell humanitari pogués atracar. La resposta de l’ Open Arms va ser clara: impossible. Recórrer els 1.787 quilòmetres que separen l’illa italiana de Lampedusa -i que suposen entre cinc i sis dies de trajecte- posa “en perill la seguretat dels rescatats i de la mateixa tripulació”, tal com denunciava l’ONG. Hores més tard, passades les vuit del vespre, la Moncloa difonia, en un comunicat, una segona proposta. En aquest cas, oferia “el port espanyol més proper” per dur a terme el desembarcament. Des de Lampedusa, doncs, el port més proper és a les illes Balears. La durada del viatge des de Lampedusa fins a Palma o Maó -les dues ciutats que ahir sonaven amb més força- es redueix a gairebé la meitat: 987 i 881 quilòmetres, respectivament -entre dos i tres dies de travessia-. La resposta d’Open Arms va tornar a ser clara: impossible. “El nostre vaixell no està capacitat per viatjar amb la situació que es viu a bord. Hi ha atacs d’ansietat, pànic... Aquest vaixell no està capacitat per anar a port espanyol”, insistien a l’ARA des de l’ONG.

L’oferiment de l’executiu va causar indignació entre els activistes. “Espanya sempre actua en emergències humanitàries”, deia el president en funcions, Pedro Sánchez, en el tuit en què oferia Algesires com a destí. El líder del PSOE argumentava la decisió per la “situació d’emergència” que viu la nau i arran de la decisió “inconcebible” de Salvini de mantenir tancats tots els ports italians. “Després de 26 dies de missió, 17 d’espera amb 134 persones a bord, una resolució judicial a favor i 6 països disposats a acollir, ¿volen que naveguem 950 milles, uns 5 dies més, a Algesires, el port més llunyà del Mediterrani, amb una situació insostenible a bord?”, es preguntava, amb sorna, el fundador d’Open Arms, Oscar Camps, que feia dies que demanava la implicació de l’equip de Sánchez, perquè “la situació d’emergència” ho requeria.

L’objectiu de l’organització humanitària, doncs, continua sent Lampedusa. “Som a només 800 metres. ¿Com s’entén que ens facin fer un viatge tan llarg si som al costat del port de Lampedusa?”, denunciaven. En un comunicat emès ahir, l’ONG proposava una alternativa: desembarcar a l’illa italiana i que, immediatament, els migrants fossin traslladats a Espanya. Però trepitjar terra italiana -malgrat l’oferiment dijous de sis països de la UE, entre els quals Espanya, per acollir i repartir-se els nàufrags- sembla bastant difícil. Salvini va reaccionar ahir com ho sol fer: a través d’un missatge i d’un vídeo en directe al seu compte de Facebook. “L’ONG espanyola rebutja el port ofert per Espanya! Increïble i inacceptable. No em rendeixo, Itàlia ja no és el camp de refugiats d’Europa”, va subratllar el mandatari, que es va vanagloriar del seu reiterat no a l’ Open Arms. Per la seva banda, el ministre de Transports italià, Danilo Toninelli, del Moviment 5 Estrelles, va anunciar que posa la Guàrdia Costanera a disposició de l’ONG per “acompanyar-la cap al port espanyol, amb tot el suport tècnic necessari”. El futur continua sent incert.

Els rescatats es tiren al mar

Mentrestant, la desesperació a bord creix cada dia que passa. Ahir al matí Oscar Camps va publicar un vídeo que evidenciava la tensió que hi ha a la nau. S’hi veia com un grup de migrants s’havien tirat a l’aigua per intentar arribar nedant a Lampedusa. Ja fa dies que ho advertien: molts dels rescatats amenacen amb tirar-se al mar. Les imatges també van enregistrar com una dona era víctima d’un atac d’ansietat, i diversos nàufrags es barallaven entre ells. De fons, se sentia el crit angoixat d’una de les rescatades, que repeteia: “ No Libya, no Libya ”, en referència a la por que tenen molts d’ells de ser retornats al país nord-africà -on s’abusa dels migrants que hi passen durant el seu camí cap a Europa i se’ls tortura sistemàticament- si no els deixen desembarcar a Europa. “Fa dies que avisem. Gent a l’aigua, baralles, pànic, crisis d’ansietat... Què més necessitem [per desembarcar]? Morts? ¿Els que no han mort al mar han de morir aquí, a bord de l’ Open Arms?”, clama Camps.

Una pastera amb 57 persones sí que va desembarcar a Lampedusa

Òscar Camps explica que dissabte a la nit una pastera amb 57 persones a bord va superar tots els controls policials i el decret de seguretat italià i va atracar al port de Lampedusa. En canvi, l''Open Arms' porta 17 dies esperant permís per atracar després que un tribunal administratiu ordenés a les autoritats italianes que li permetessin entrar a port.

107 persones continuen a bord de l''Open Arms' després que dissabte les autoritats italianes van autoritzar el desembarcament de 27 menors no acompanyats. L'ONG es mostra molt crítica amb aquesta situació en el tuit de Camps: "Miserable és qui utilitza 107 éssers humans 'sense nom' i un grapat de voluntaris i voluntàries com a ostatges per fer propaganda xenòfoba i racista a costa del seu patiment". També titlla de còmplices de la situació "tots aquells que ho consenten i es burlen del seu dolor".

“Cada dia morien dues persones més a la pastera”