El Parlament tunisià fa caure el govern del laic Essid
El president guanya el pols per crear un nou executiu d’unitat
TunisEl veterà president de Tunísia, Béji Caïd Essebsi, s’ha sortit amb la seva i ha forçat la caiguda del primer ministre, Habib Essid, que dissabte a la nit va perdre la moció de confiança. Essid només va rebre tres vots a favor, per 118 en contra i 27 abstencions. La maratoniana sessió de més de 12 hores va posar fi al conflicte entre el president i el premier que havia paralitzat el govern tunisià des del 2 de juny, quan Essebsi va llançar una iniciativa per formar un nou executiu “d’unitat nacional”. Essid quedava tocat de mort.
Després d’unes llargues negociacions farcides de rumors, els quatre partits que integren la majoria parlamentària van posar-se d’acord per substituir el primer ministre un any i mig després d’haver assumit el càrrec. No hi va haver fissures dins la coalició, d’aquí l’incontestable resultat de la votació. Després de les últimes eleccions legislatives, Tunísia ha sigut governada per una “gran coalició” entre els islamistes d’Ennahda i laics de Nidaa Tounes, partit vencedor a les urnes, liderat pel president Essebsi.
Essid va acudir a la cambra sabent que no sobreviuria a la moció de confiança. “Sóc conscient que el vot serà en contra meu. No he vingut a obtenir els 109 vots [necessaris], he vingut a exposar les coses al poble i als diputats”, va dir aquest tecnòcrata independent de 67 anys durant la seva intervenció. El primer ministre va aprofitar l’ocasió per defensar l’obra del seu gabinet, i va recordar que va assumir el càrrec en un moment molt difícil, amb l’amenaça de l’Estat Islàmic assetjant el país.
A més, va insistir un cop més en la seva posició durant els dos últims mesos: s’ha de respectar escrupolosament la Constitució, i també les institucions de l’estat, una velada referència a la pretensió del president de la República de cessar-lo. Segons la carta magna, que estableix un sistema presidencialista a la francesa, només el Parlament té la potestat de destituir el primer ministre i el seu gabinet.
El supervivent de la Primavera
El pacte de govern entre adversaris ha servit per rebaixar la profunda polarització entre islamistes i laics que experimentava el país, l’únic dels protagonistes de la Primavera Àrab que ha sigut capaç de portar a bon port la seva transició democràtica. Amb tot, aquest consens no ha aportat solucions per a la greu crisi econòmica i social que pateix Tunísia, que al gener va provocar una forta onada de protestes de milers de joves aturats.
Precisament la incapacitat de resoldre aquestes crisis és la raó principal que van adduir els diputats de la majoria parlamentària durant les seves intervencions. “El govern ha complert en alguns apartats, però ha fracassat en altres. Li ha faltat coratge per emprendre reformes”, comentava als passadissos del Parlament Ali Laraiedh, vicepresident d’Ennahda i ex primer ministre durant la transició.
Ara bé, de l’entorn d’Essid s’ha filtrat als mitjans de comunicació locals que el veritable motiu de la caiguda del premier és el seu enfrontament amb diversos líders de Nidaa Tounes, i molt especialment amb el fill del president, Hafez Caïd Essebsi. Essid, que havia sigut l’aposta del cap de gabinet d’Essebsi, ja destituït, hauria actuat de forma massa independent, sense seguir les directrius de Nidaa Tounes.
“Només és un canvi de cares. Les polítiques seran les mateixes, les que dicta l’FMI”, va deixar anar Zied Hammami, del Front Popular, l’oposició d’esquerres. De moment, els quatre partits de la coalició governant encara no s’han posat d’acord sobre el nom del futur premier ni sobre el repartiment de carteres. Per tant, no ha acabat el culebró en el qual s’ha convertit la política tunisiana, vist amb molta distància des de la majoria d’una ciutadania desencantada.
