La Patagònia xilena es crema a causa del canvi climàtic

La temperatura en algunes zones ha pujat 22º respecte a altres anys

La Patagònia xilena es crema. Des de fa 18 dies la regió d’Aysén, al sud del país, combat uns focs que, segons els experts locals, han calcinat més de 20.000 hectàrees de bosc nadiu a les zones conegudes com a Bahía Mansa i Colonia Sur, molt a prop del Parc Nacional Laguna San Rafael, un dels paratges naturals més impressionants del país, que allotja la glacera del mateix nom, declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco.

El 4 de febrer, quan van començar els focs, la temperatura a la ciutat de Cochrane, en aquesta regió, era de 36,1 ºC, un rècord per a una zona que al gener, el mes més càlid de l’any, acostuma a registrar entre 13 i 14 ºC. “Hem tingut diversos dies amb una humitat relativa de l’aire baixíssima, molt de vent (típic de la Patagònia) i temperatures molt altes que han influït en la voracitat dels focs –explica Carlos Zamorano, doctor en ecologia forestal i restauració d’ecosistemes–. Aquesta situació meteorològica, combinada amb el tipus de paisatge, fa que el foc es propagui més fàcilment”, afegeix.

Els activistes mediambientals fa temps que adverteixen dels efectes que el canvi climàtic està causant al sud de Xile, sobretot pel que fa al desgel. L’Agència Espacial Europea (ESA) va revelar fa alguns mesos que, entre el 2011 i el 2017, les extensions de gel patagòniques van perdre una massa de 21 gigatones per any, un 24% més que la xifra registrada entre el 2000 i el 2014. “Les temperatures han sigut inusualment altes i ho hem vist en el desgel i en diversos episodis de sequera. Fa 20 anys les nostres muntanyes estaven cobertes de neu, i el riu que ens abasteix d’aigua potable no s’assecava, però els últims 6 o 7 anys això ha canviat i avui està sec”, explica Walter Valdés, ecologista de la zona.

Altres zones afectades

L’incendi actual a Aysén és el més devastador a la regió des de la destrucció causada a principis del segle XX pels focs dels primers colonitzadors que hi van arribar: van cremar-hi àrees per ser habitades o per fer-ne un ús ramader. Però Aysén no és l’única part del país en flames ara mateix. Novament l’estiu austral ha castigat Xile amb una ratxa d’incendis forestals –quasi 4.600, segons fonts oficials– que han arrasat més de 55.000 hectàrees de les zones central i sud del país, des de la regió de Valparaíso fins a Aysén, dispersats al llarg d’uns 2.200 quilòmetres d’extensió i que, fins ara, han causat tres morts. El clima i l’orografia del terreny dificulten les feines d’extinció a les 500 persones que treballen per apagar-los.

Després de més de dues setmanes de combat contra les flames, els habitants d’Aysén critiquen la gestió que el govern fa de l’emergència. El primer a alçar la veu va ser l’alcalde de Cochrane, Patricio Ulloa, que va acusar l’executiu d'haver reaccionat amb sis dies de retard i “descuidar” el sud, i que fins i tot va demanar ajuda internacional.

El ministre d’Agricultura, Antonio Walker, que dimecres va sobrevolar la zona, va demanar que “es valori la feina heroica dels brigadistes”, i es va mostrar “molt content” de veure l’incendi “sota control”.

La polèmica s’arrossega des de fa dies. Des del ministeri de l’Interior primer van relacionar els incendis del sud amb “la causa maputxe”. Unes declaracions que van ser molt criticades per les comunitats de la zona i l’oposició. A més, els afectats van retreure al president, Sebastián Piñera, que no hagués prioritzat l’emergència i s’hagués centrat en altres qüestions, com el viatge a Colòmbia que farà avui per entregar ajuda humanitària a la frontera amb Veneçuela. També l’acusen d’esperar que la pluja faci tota la feina.

El mandatari va celebrar a Twitter les precipitacions que dimarts van caure a Cochrane i va assegurar que així podria concentrar més recursos en els incendis d’altres regions del país, on el foc ha posat en risc el negoci de les grans forestals. “El govern ha tingut molta pressa per controlar la zona central del país, però no ha actuat amb la mateixa urgència a la Patagònia”, lamenta Zamorano. Els veïns, com ell, només troben una resposta a aquesta actuació, que els remet a una històrica sensació de “ser el pati del darrere de Xile”.