L'actual president del Camerun, Paul  Biya, ha guanyat les eleccions presidencials per setena vegada consecutiva amb un 71% dels vots. Els comicis es van celebrar el 8 d'octubre, però ha sigut aquest dilluns quan el Tribunal Constitucional ha publicat els resultats oficials i ha proclamat la victòria de Paul  Biya , líder del Moviment Democràtic del Poble  Camerunès  ( RDPC ).

El president octogenari revalida així el seu càrrec durant set anys més i esdevé el segon mandatari amb un mandat més llarg al continent africà –ja fa 36 anys que ocupa la presidència–, només per  darrere  del seu homòleg  Teodoro   Obiang , que  fa 39 anys que té el poder a Guinea Equatorial, país limítrof amb el Camerun .

L'oposició  ha presentat fins a 18 sol·licituds davant del Tribunal Constitucional per demanar la invalidesa de les eleccions. Aquest tribunal el conformen onze membres escollits pel cap d'estat, i ha desestimat aquestes peticions. Els opositors de Biya denuncien que la victòria del president ha estat marcada per "irregularitats" i un " menyspreu  cap a la llei electoral".

El mandatari ha guanyat les eleccions a tot el territori  camerunès  menys a la regió del litoral, on el líder opositor del Moviment per al Renaixement del Camerun ( MRC ),  Maurice   Kamto , s'ha imposat amb un 38% dels vots,  respecte a  un 35% de  Biya .

La campanya electoral ha estat marcada per una situació sense precedents: la joventut del país està cada cop més descontenta amb el president, l'únic que moltes generacions han conegut, i ha mostrat el seu malestar a través de les xarxes socials.

L'herència de la colònia i el conflicte territorial

La campanya electoral també s'ha vist esquitxada pel  conflicte territorial que emana de les antigues colònies francesa i britànica. Les regions del Camerun que van ser colònia britànica i en l'actualitat són anglòfones representen el 20% de la població i reclamen la independència del seu territori respecte a la República del Camerun. Aquestes regions se situen al nord i sud-est del país i es coneixen amb el nom d'Ambazònia. "Combatrem contra tots els que han agafat les armes en contra del seu país. El Camerun estarà unit", va advertir  Biya durant la campanya electoral .

El 2017 van reaparèixer en aquesta regió anglòfona grups armats separatistes, com les  Forces  de Defensa de l' Ambazònia . L'1 d'octubre de l'any passat van proclamar  la independència de la regió en una acció simbòlica, i van morir fins a 100 manifestants. La repressió de l'exèrcit i l'arrest dels líders del moviment independentista ha provocat una situació de violència als carrers.

Tot i això,  Biya  va guanyar amb més d'un 75% dels vots a les zones del nord i sud-oest, encara que la participació va ser molt baixa a causa de la violència entre els independentistes i els militars.