ESTATS UNITS
Internacional 30/10/2015

Paul Ryan, el nou líder dels republicans per posar fi a la divisió

La seva elecció arriba després d’una revolta de legisladors ultradretans contra les elits

Núria Ferragutcasas
3 min
El nou president de la Cambra de Representants, el republicà Paul Ryan (esquerra), rebent una ovació al costat del seu predecessor, John Boehner.

WashingtonLes elits republicanes intenten mantenir el poder del partit, però des de l’ascens del moviment ultraconservador Tea Party el 2010 cada cop tenen més dificultats per aconseguir-ho. Els candidats outsiders, sense experiència política -com el magnat de la immobiliària Donald Trump i el neurocirurgià retirat Ben Carson-, dominen les primàries republicanes per a la presidència del 2016. I un grup de legisladors republicans escorats a la dreta s’han revoltat contra els seus líders.

El partit ha estat sumit en el caos des que el president de la cambra baixa dels Estats Units, el republicà John Boehner, va anunciar la seva dimissió a principis de la tardor. Durant setmanes una quarantena de republicans, molts d’ells afins als postulats del Tea Party, van bloquejar els candidats de l’elit republicana a succeir Boehner. Finalment, Paul Ryan, el jove representant de Wisconsin i excandidat a la vicepresidència del 2012, es va erigir ahir com l’home per ocupar aquest càrrec, amb el qual aspira a calmar les aigües tumultuoses a un any de les eleccions presidencials.

Ryan, de 45 anys, hereta un partit dividit que no es posa d’acord sobre si hauria de cooperar amb els demòcrates i el govern de Barack Obama per tirar endavant lleis i forjar grans acords -com el que van aprovar dimecres sobre el pressupost del país dels pròxims dos anys- o utilitzar la seva majoria a la cambra baixa per aconseguir concessions polítiques del president.

“La Cambra [de Representants] està trencada. No resolem els problemes, n’afegim més”, va afirmar el nou speaker, que és com es coneix el càrrec de president de la cambra baixa als Estats Units. En el seu discurs, Ryan va demanar “canvis” i més diàleg no només entre demòcrates i republicans sinó també en el si del seu partit.

Amb el seu lideratge, el Partit Republicà espera posar fi a les divisions internes, que han empitjorat en els últims mesos. De fet, Ryan, que s’ha convertit en el president de la cambra baixa més jove des del 1869, va rebre 236 vots, 18 més dels necessaris per obtenir el càrrec, i va obtenir el suport de la majoria d’ultraconservadors que van forçar la sortida de Boehner.

El caos republicà

L’elecció de Ryan ha donat al Partit Republicà una imatge d’unitat. Però ara caldrà veure si el nou speaker és capaç de bregar amb èxit amb els legisladors de l’ala dura. En les pròximes setmanes haurà de buscar el consens per tirar endavant legislacions sobre la despesa pública, entre les quals una llei per invertir en infraestructures, i evitar que qüestions relatives a la immigració i l’avortament provoquin paràlisi.

Ryan té experiència en el camp de la redacció d’iniciatives legislatives i va ser l’arquitecte del projecte republicà de pressupost del govern del 2012, molt criticat pels demòcrates i aplaudit pels seus coreligionaris. A més, té bona reputació entre les bases conservadores, tot i que és pròxim a les elits del partit.

El petit grup de legisladors ultraconservadors, que el setembre del 2013 van provocar el tancament del govern federal perquè volien la revocació de la reforma sanitària coneguda com a Obamacare, i les bases més conservadores del partit creuen que l’única manera de recuperar la Casa Blanca és des de posicions més dretanes.

Una gran majoria dels legisladors ultradretans, agrupats en el grup Freedom Caucus, són homes, i van ser elegits durant la revolta del Tea Party, a les eleccions legislatives del novembre del 2010. Consideren que el partit ha de descentralitzar el seu poder i pressionar Obama per obtenir algunes de les promeses fetes als seus votants, com una reducció de la despesa pública.

De fet, alguns analistes polítics creuen que la frustració dels electors republicans amb les elits republicanes es deu a la incapacitat del partit per lluitar pels ideals conservadors, cosa que hauria impulsat aquesta facció. A més, també ha provocat l’ascens de candidats republicans a la presidència sense experiència política, com Trump o Ben Carson, que lideren les enquestes.

Candidats ‘outsiders’

“En temps de crisi figures inusuals, no tradicionals, han ocupat l’escenari de la campanya presidencial”, explica Larry Sabato, professor de la Universitat de Virgínia, que afegeix que la situació actual del Partit Republicà no té cap precedent en la política moderna.

Sabato creu que l’èxit dels outsiders és pel fet que una part dels votants republicans estan decebuts amb les elits del seu partit. Però també creu que és difícil que Carson o Trump guanyin la nominació republicana. La situació podria canviar un cop es redueixi el nombre de candidats -ara en són 15-, ja que candidats més pròxims a l’establishment del partit com Marco Rubio o Jeb Bush podrien aconseguir més suport. Rubio, si és té en compte la seva bona actuació en l’últim debat republicà, celebrat dimecres, és qui més opcions té de superar els outsiders.

stats