Internacional 19/04/2017

Alternativa per Alemanya es queda sense líder

Frauke Petry renuncia a liderar la formació ultradretana, en plena crisi interna

Ara
2 min
Petry perd una sabata durant una intervenció al congrés de l'AFD, el març del 2016.

BarcelonaA cinc mesos de les eleccions legislatives la ultradreta s'ha quedat sense cap de cartell. La líder d'Alternativa per a Alemanya (AFD), Frauke Petry, ha anunciat que no liderarà la formació en els comicis convocats per al 24 de setembre, agreujant així la crisi interna. Tot i la irrupció en diversos Parlaments federals, els sondejos auguren una davallada de la intenció de vot fins a situar-la al voltant del 7%

En un missatge difós per vídeo, Petry afirma que no optarà a ser cap de llista en solitari i que tampoc està "a disposició" de cap equip que es proposi liderar la formació en aquests comicis, convocats pel 24 de setembre.

Petry és la cara més mediàtic d'AFE i representa també a la seva ala més moderada, que des de fa mesos tracta de contenir els seus representants més radicals, com Björn Höcke, un líder regional contra el qui es va obrir expedient d'expulsió, o Alexander Gauland, vicepresident federal.

L'extremadreta europea

La seva renúncia coincideix amb els preparatius del congrés federal de la formació, que s'obrirà dissabte a Colònia i estarà marcat pels cismes interns, d'una banda, i per les múltiples marxes de protesta convocades per grups esquerrans, d'un altre.

Petry, en una imatge d'arxiu.

El congrés ha de servir per "abordar qüestionin programàtiques i contingut", en lloc d'embrancar-se en "personalismes", apunta Petry en el seu missatge. Al partit li falta una "estratègia cohesionada", lamenta la líder d'AFE, qui comparteix la presidència col·legiada de la formació amb Jörg Meuthen, més decantat cap a l'ala radical del partit que ella.

L'AFD, fundat el 2013 com a força aglutinant del vot euroescèptic, va quedar a les portes d'entrar al Bundestag (Parlament federal) en les generals d'aquest any, en aconseguir una mica menys del 5% dels vots, mínim per accedir a escons.

Arran de la crisi migratòria del 2015, la formació va donar un gir cap a una oberta xenofòbia i va capitalitzar amb això el vot de protesta contra l'arribada de refugiats a Alemanya. A partir d'aquí va començar a enlairar-se en les successives eleccions regionals celebrades entre el 2015 i 2016 fins a aconseguir el resultat rècord del 24% a Saxònia-Anhalt.

A principis d'any, se li pronosticava entre un 11 i un 13% en els comicis generals, a més de quedar convertida en tercera força, després dels conservadors de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i els socialdemòcrates.

Però les seves contínues baralles internes i escàndols dels seus líders més radicals li han fet perdre posicions en la intenció de vot i, segons una enquesta difosa aquest dimecres, ara se li pronostica un 7%, per darrere de les dues grans formacions i també de l'Esquerra.

stats