Polèmica a Itàlia per l’existència de cementiris per a fetus

Molts són enterrats sense el consentiment de les mares que avorten

Camèlies blanques i dos grans àngels esculpits en marbre, símbol de la puresa i la innocència, donen la benvinguda al Jardí dels Àngels, una zona de 600 metres quadrats al cementiri romà de Laurentino dedicada a l'enterrament de fetus, o sigui de restes biològiques d'avortaments espontanis o interrupcions voluntàries de l'embaràs. A Itàlia hi ha al voltant de mig centenar de cementiris de fetus, i en alguns, com el de Milà, cada 2 de novembre s'hi celebra una missa en honor seu. L'enterrament de fetus és una pràctica polèmica però legal a Itàlia, que podria tenir els dies comptats després que més d'un centenar de dones han denunciat que han trobat el seu nom i cognoms en les sepultures dels seus fetus, que van ser enterrats sense el seu consentiment.

Fa unes setmanes Marta L. va tenir un pressentiment. Set mesos enrere s'havia sotmès a una interrupció terapèutica de l'embaràs a l'hospital San Camillo de Roma. "En el moment que vaig signar tots els documents em van preguntar si volia procedir a la sepultura. Vaig respondre que no volia per motius personals. Estava confosa, no vaig tenir prou lucidesa per preguntar què passaria amb el fetus", explica. Alarmada per algunes notícies llegides a la premsa, va contactar amb el centre sanitari on havia avortat, i el seu pressentiment es va fer realitat. "Estigui tranquil·la: encara que vostè no hagi signat per a la sepultura, el fetus serà enterrat. Tindrà el seu lloc amb una creu i un nom", li va dir per telèfon una funcionària de la cambra mortuòria. "Quin nom? No el vaig registrar. Va néixer mort", va contestar perplexa la Marta. "El seu, senyora", li van aclarir.

Què diu la legislació

A Itàlia el reglament policial mortuori preveu que els fetus d'entre 20 i 28 setmanes de gestació puguin ser enterrats. A partir d'aquesta setmana és obligatori sepultar-los si hi ha un avortament. Pel que fa a les restes biològiques dels avortaments voluntaris o espontanis que es produeixen abans de la setmana 20 de gestació, són considerades residus especials hospitalaris i són els mateixos centres els que s'encarreguen del seu tractament, encara que algunes regions, com la Llombardia o el Vèneto, autoritzen l'enterrament dels fetus amb menys de 20 setmanes.

Si en 24 hores no se sol·licita la sepultura, els hospitals incineren les restes. No obstant això, des de fa gairebé dues dècades, alguns centres sanitaris col·laboren amb moviments religiosos i organitzacions antiavortistes que s'ocupen "d'ofici" d'enterrar aquests fetus no reclamats. Una de les més actives és Defensar la Vida amb Maria, que té més de 3.000 membres i 60 oficines repartides arreu del país.

L'associació, fundada pel sacerdot Maurizio Gagliardini el 1999 al nord d'Itàlia, nega estar al darrere del cas denunciat a Roma i assegura que la seva activitat és "totalment anònima". "Un cop al mes els nostres voluntaris van a l'hospital, recullen els fetus i els traslladen al cementiri de la ciutat en contenidors biodegradables. Els fetus són enterrats en una fossa comuna sobre la qual es col·loca una petita làpida amb la data de l'enterrament. Només ens donen un número, no pas les dades de la mare", assegura a l'ARA el seu portaveu, Stefano Di Battista. "No volem fer cap croada antiavortista i encara menys culpabilitzar les dones que han triat la via de l'avortament, perquè entenem que és una elecció molt dolorosa i íntima. Simplement, enterrem nens no nascuts que d'una altra manera no tindrien sepultura".

"Un gest de pietat"

L'enterrament dels fetus és, segons aquesta associació, "un gest de pietat perquè qualsevol avortament, espontani o voluntari, produeix un cadàver". Una pràctica que poden dur a terme gràcies a una directiva del ministeri de Sanitat de l'any 1988, que recull que "les restes dels avortaments han de ser enterrades fins i tot sense el consentiment dels pares, perquè el tractament com a restes especials és contrari a l'ètica", recorda l'associació.

L'existència d'aquests enterraments és coneguda a Itàlia, encara que la majoria de les dones que pateixen un avortament no en són informades. L'auge dels moviments antiavortistes ha augmentat en els darrers anys gràcies al suport explícit de partits d'ultradreta com la Lliga de Matteo Salvini i Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni. A la ciutat siciliana de Marsala, l'assemblea municipal va aprovar fa poc un registre oficial de nens no nascuts que va indignar les associacions feministes.

"Aquest tipus d'iniciatives neguen el supòsit científic que un fetus abans de les 28 setmanes no és un nen perquè no hi ha activitat neurològica. La finalitat última d'aquests moviments és l'abolició de la llei de l'avortament", denuncia a aquest diari Milena Gentile, regidora del Partit Demòcrata a Palerm i presidenta de l'Associació Emily. Des del 1978 l'avortament és legal a Itàlia en els primers 90 dies, però la seva aplicació és complicada, ja que el 69% dels ginecòlegs es declaren objectors de consciència.