Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

Praga s’allunya de Brussel·les

L’euroescepticisme pot tornar al govern txec. El moviment populista liberal ANO, del milionari Andrej Babis, es podria convertir en la força més votada a les eleccions d’avui i dissabte a la República Txeca i, així, Hongria i Polònia guanyarien un nou aliat a la Unió Europea. “Babis no és gaire ideològic -assegura la investigadora Zuzana Stuchlikova-, la seva prioritat és el poder”. El magnat, exministre de Finances, s’ha quedat amb el discurs de la lluita contra la corrupció, malgrat que està acusat de frau en uns subsidis europeus atorgats a un complex hoteler de luxe de Bohèmia. Babis denuncia les quotes comunitàries per reallotjar els refugiats arribats a les costes gregues i italianes perquè ho considera “una intromissió” comunitària en la política txeca; i s’ofereix per gestionar el país com una empresa i deslliurar-lo d’anys de governs corruptes i malversadors. La seva idea d’eficàcia inclouria retallar a la meitat el nombre de diputats del Parlament i suprimir la cambra alta. Unes propostes que els més crítics interpreten com un intent de concentrar el poder.

L’empresari -d’origen eslovac-és la segona persona més rica del país. El comparen amb Trump i amb Berlusconi, amb aquells que han convertit el políticament incorrecte en una mena d’autenticitat, que construeixen la seva credibilitat com a gestors sobre uns passats empresarials carregats d’ombres, i que exhibeixen les seves dones com un trofeu més del seu èxit. Xenofòbia, misogínia i euroescepticisme al capdavant d’un moviment, ANO, que en txec vol dir i que també respon a la sigla d’Acció de Ciutadans Insatisfets. És la nova fórmula electoral: rebutjar les etiquetes polítiques, considerar-se de centre i antiestablishment, atreure votants de dreta i esquerra, i apel·lar a les pors. “Els polítics de l’Europa occidental ens repeteixen que tenim un deure amb els immigrants i els drets humans -deia Babis-, però ¿què passa amb els drets humans dels alemanys i dels hongaresos?” Uns immigrants que, a més, qualifica de “risc per a la seguretat” i acusa de voler “destruir la cultura europea”.

Pragmatisme amb Europa

Babis considera que el seu europeisme és pràctic -“Mentre la UE doni diners és un benefici”- i les seves empreses figuren entre les més beneficiades, assegura una periodista txeca. Però alhora carrega contra la burocràcia de Brussel·les i s’aferra al discurs de la sobirania nacional. La República Txeca pot confirmar la tornada oficial a l’euroescepticisme després d’una campanya en què s’ha parlat poc de la UE. Fins i tot si una coalició de partits petits deixés Babis fora del govern, la influència de l’euroescepticisme és tan transversal en els txecs que el discurs polític de Praga sobre la immigració o l’euro no canviaria. La tebior amb la UE és un tret gairebé nacional. De la trentena de partits que concorren a les eleccions, només tres o quatre es declaren obertament proeuropeus i només una d’aquestes forces -minoritària a les enquestes- està a favor que Txèquia acabi adoptant l’euro. Segons l’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió de Praga, només un 18% dels txecs estan “totalment a favor” de formar part de la UE i un 38% hi estan “bastant d’acord”. És el nivell de pertinença més baix de tota la regió, per sota de Polònia, Hongria i Eslovàquia.

Etiquetes