Proactiva Open Arms denuncia una "causa general" contra totes les ONG que treballen al Mediterrani central

L'ONG començarà una campanya a les escoles de Ghana per alertar els joves dels perills d'emigrar

L'ONG badalonina Proactiva Open Arms continuarà treballant al Mediterrani central, malgrat el procediment legal obert a Itàlia per tràfic de persones i organització criminal. Tot i que el vaixell ha estat alliberat per la justícia italiana, després d'un mes immobilitzat per ordre de la fiscalia, volen que s'aclareixi el marc legal. Les altres vuit ONG que treballen en rescats al Mediterrani central també estan investigades, segons han informat els advocats de l'organització. Hi ha 500 folis en la investigació de la fiscalia, documentades amb trucades punxades i altres sistemes de vigilància, que configuren una causa general, segons l'equip legal de l'organització.

L'ONG també ha anunciat que ampliarà el seu radi d'acció als països d'origen dels migrants "perquè sàpiguen que Europa no els vol rebre, que els deixaran morir al desert i al mar i que es juguen la vida". L'organització començarà a treballar en escoles de Ghana al maig. "Volem explicar-los que és millor estudiar una carrera a l'Àfrica que invertir els mateixos diners per pagar les màfies i quedar detinguts a Líbia i després rebre un tracte desastrós a Europa", afirma. Mentrestant, l'ONG badalonina continua buscant un nou vaixell per substituir l 'Open Arms, que necessitarà revisions i reparacions. "Hem d'abordar l'origen del problema. Tots, a Europa, estem cridats a trobar solucions per a aquest tràgic flux. Ajudarem a educar els joves perquè sàpiguen com cuidar i treure profit del seu entorn natural i de les noves tecnologies. L'educació és la clau de tot", ha dit l'ONG.

Procediment legal a Itàlia

"La primera bona notícia va ser que el jutge desestimés l'acusació d'associació criminal, i la segona és que ens hagin alliberat l' Open Arms. Però estem preocupats perquè les investigacions de la fiscalia de Catània continuen per intentar-nos encausar per grup criminal, i també les de la fiscalia de Ragusa, per inculpar-nos de facilitar la immigració clandestina", ha dit Oscar Camps, president de l'ONG.

Després de l'incident del 15 de març amb els guardacostes libis, que davant un equip de l'ARA van amenaçar de mort els voluntaris de l'ONG si no els lliuraven les dones i criatures que acabaven de rescatar d'una pastera, l'organització diu que no pensa lliurar els migrants rescatats als autoanomenats guardacostes de Líbia. "Tant el govern espanyol com l'ONU reconeixen que Líbia no és un lloc segur per als refugiats. No volem tornar-nos a enfrontar a grups armats que no només no faciliten la seguretat, sinó que posen en perill els nostres equips i els nàufrags", ha aclarit Camps.

Edu Aguayo, assessor legal de l'ONG, afirma: "S'ha aixecat una mesura cautelar, la immobilització del vaixell, però continua la investigació de la fiscalia sobre dues persones de l'ONG, que es pot allargar fins a sis mesos o potser un any". També ha destacat que la interlocutòria del jutge que ha dictaminat l'alliberament del vaixell reconeix que Líbia no és un lloc segur on retornar els migrants i refugiats, i que confirma que les amenaces es van produir, tal com va documentar l'equip de l'ARA a bord de l' Open Arms, i que Líbia no té mitjans per coordinar els rescats a la seva zona. Proactiva es planteja portar el cas al Tribunal Internacional del Dret del Mar d'Hamburg.

Pel que fa a l'acusació d'afavorir la immigració clandestina, el jutge també destaca que Malta no és un lloc segur on portar els refugiats, com argumentava la fiscalia. Jaime Rodrigo, professor especialitzat en dret marítim, destaca que la sentència "marca un abans i un després, perquè deixa clar que no es tracta de facilitar patrulles a Líbia des de la UE, perquè és un estat fallit i retornar-hi els migrants atempta contra el drets humans i el conveni de les migracions". "L'acusació d'organització criminal va caure ràpidament als ulls del jutge, perquè l'organització s'ha subjectat sempre als convenis del mar i de drets humans", ha afegit Rodrigo. "I la reconstrucció dels fets que ha fet el segon jutge, que diu clarament que Líbia no és un lloc segur, desmunta la política actual d'Itàlia". Queda pendent la qüestió del reconeixement internacional de la zona de rescat de Líbia, però segons la sentència, recollint els informes de l'ONU i del Consell d'Europa, és evident que no s'hi poden retornar els migrants".

Per a Rodrigo, tenint present també el cas dels bombers de Sevilla processats a Grècia, "s'estan explorant el límits del dret internacional humanitari".

"Hem anat a Brussel·les i al Parlament Europeu per demanar que s'aclareixi el marc legal, perquè complim escrupolosament el dret marítim internacional, però són els estats els que no l'estan respectant", ha dit Camps. "No hem delinquit mai en 43 missions, amb 35.000 persones rescatades al Mediterrani central, igual que havíem fet a Grècia". Els últims canvis en les regles del joc per part d'Itàlia deixen les ONG en una situació compromesa. "No sabem com els acords entre Líbia i Itàlia s'ajusten al dret marítim i, a més, la UE continua finançant els anomenats guardacostes de Trípoli perquè frenin la immigració", ha afegit.

No queda clar si, sense una voluntat de cooperació per part l'Itàlia, les ONG podran continuar fent rescats. "Ara les ONG que estan treballant a la zona de rescat es troben les embarcacions buides perquè abans hi han arribat els guardacostes libis. Si el centre de coordinació de rescats de Roma envia una alerta general a tots els vaixells de la zona, com diu el dret marítim internacional, i nosaltres som allà, podem anar-hi. Si fan una trucada privada als libis, no hi arribarem. És per això que demanem que s'aclareixin les regles del joc".

Pendents de l''Astral'

La missió 44 de l'ONG ja navega rumb cap a Malta amb l' Astral, el veler reconvertit en vaixell de rescat. "Probablement ens trobarem amb la mateixa situació que el mes passat. Entenem que un grup armat, contra la voluntat de les persones, les obligui per la força a tornar al lloc d'on fugen, on segons l'ONU no es respecten els drets fonamentals, es viola, s'engarjola i s'esclavitza les persones. No ens hi prestarem", ha assegurat Camps.