AMÈRICA
Internacional 01/08/2015

Puerto Rico, la tragèdia grega dels Estats Units

L’estat associat nord-americà fa front al primer impagament del seu deute públic

Núria Ferragutcasas
4 min
Immigrants porto-riquenys s’han manifestat aquesta setmana pels carrers de Nova York contra l’adopció de mesures d’austeritat a l’illa caribenya.

Nova YorkEl Chelsea Soley menja una cuixa de pollastre amb arròs blanc i una mica d’alvocat sense treure els ulls de la televisió. Aquest paleta nord-americà, fill d’una immigrant porto-riquenya, és un assidu de Casa Adela. “M’encanten els plats d’aquí perquè em recorden els que preparava la meva mare”, diu mentre treu tota la carn de l’os amb els dits.

El restaurant, situat a l’East Village de Nova York, proclama en un dels seus finestrals que serveix “autèntica cuina porto-riquenya des del 1976”. Aquesta part de la ciutat, juntament amb l’anomenada El Barrio -a l’est de Harlem-, acull una comunitat de més de 700.000 porto-riquenys. “Puerto Rico està molt malament -afirma Soley-. Al setembre hi aniré per veure els meus cosins i conèixer la situació de primera mà”.

L’illa caribenya, un estat lliure associat dels Estats Units, està immersa en una crisi econòmica des del 2006, però la situació ha empitjorat els últims mesos, ja que el seu govern ha reconegut que el seu deute públic és “insostenible”.

Un deute públic “impagable”

El seu governador, Alejandro García Padilla, va assegurar el 28 de juny en una entrevista al diari The New York Times que el deute públic porto-riqueny era “impagable”. “No hi ha cap altra opció. Això no és polític, són matemàtiques”, va dir Padilla.

Les declaracions del governador porto-riqueny van arribar en plena crisi grega i molts mitjans de comunicació no van dubtar a anomenar l’illa “la Grècia del Carib” o “la Grècia d’Amèrica”. Tant Grècia com Puerto Rico tenen un deute públic molt alt, però els experts econòmics creuen que són dos problemes diferents. “Les conseqüències d’un impagament de Grècia són més importants, ja que podrien provocar un contagi a la perifèria europea, mentre que un impagament de Puerto Rico tindria un efecte limitat a la resta dels Estats Units”, afirma Desmond Lachman, expert econòmic de l’American Enterprise Institute.

Puerto Rico fa front aquest cap de setmana a un venciment de 58 milions de dòlars dels bons de la Corporació pel Finançament Públic i a un altre de 169,6 milions de dòlars dels bons del Banc de Desenvolupament del Govern. El cap de gabinet del govern porto-riqueny, Víctor Suárez, va avançar dilluns que molt possiblement l’illa incomplirà el pagament de 58 milions i que farà “tot el possible” per pagar l’altre.

Si l’impagament es produeix, seria el primer de la història d’aquest territori, que va ser cedit als Estats Units després de la seva victòria en la guerra contra Espanya el 1898. Una gran part d’aquests bons estan en mans de residents porto-riquenys, segons va explicar ahir Daniel Hanson, analista de la firma d’inversió Height Securities, al diari Wall Street Journal : “Per a molts porto-riquenys, aquesta és la font principal d’ingressos per a la seva jubilació”.

Washington ja ha assegurat més d’un cop que no preveu un rescat de Puerto Rico. Tot i així, la Casa Blanca està cooperant amb San Juan i espera que el Congrés aprovi una legislació que permeti a l’illa fer fallida i reestructurar el seu deute -de la mateixa manera que ho va fer Detroit fa dos anys.

Però la reestructuració del deute públic és tan sols “un pal·liatiu”, segons el que va ser governador de Puerto Rico entre el 2005 i 2009, Aníbal Acevedo Vilá. “Hem d’exigir als Estats Units que siguin part de la solució perquè van ser part del problema”, explica.

Durant les dècades dels 70, 80 i 90, Puerto Rico va experimentar un gran creixement econòmic gràcies a incentius fiscals que van permetre una important inversió d’empreses nord-americanes. “Ens vam creure que érem una economia desenvolupada quan, en realitat, som una economia en desenvolupament”, diu Acevedo Vilá.

El final d’aquestes ajudes fiscals fa gairebé una dècada, juntament amb la Gran Recessió, ha paralitzat l’economia porto-riquenya. Un informe recent del Fons Monetari Internacional assegura que l’illa necessita fer una reforma fiscal i retallar el deute en 2.000 milions de dòlars anuals en els pròxims deu anys.

“Ja hem retallat la despesa pública i hem apujat els impostos”, diu l’exgovernador Acevedo, que afegeix que cal que Puerto Rico “canviï la seva relació política i econòmica amb els Estats Units”. L’illa necessita ser “més sobirana” i tenir més capacitat per crear les seves regles econòmiques.

Puerto Rico pateix una sèrie de limitacions estructurals que van des de lleis laborals inflexibles fins a legislacions federals com la llei Jones del 1920, que protegeix la marina mercant nord-americana. Aquest reglament comporta que portar càrrega dels Estats Units a San Juan pugui arribar a ser dos cops més car que portar-la a la República Dominicana. “Aquest tipus de lleis o el salari mínim federal ens fan perdre competitivitat respecte a altres economies caribenyes”, afirma Acevedo.

Èxode cap a Florida

El Nelson Caban demana una ració de pollastre mentre l’Adela Ferguson, de 79 anys i cuinera del restaurant, pela cabeces d’alls. “Crec que el govern d’Obama hauria d’ajudar Puerto Rico”, afirma Caban, mestre de llengua espanyola en una escola del barri novaiorquès Lower East Side i fill d’immigrants porto-riquenys.

Caban lamenta la situació actual del país dels seus pares. “Als anys noranta solia anar a Puerto Rico cada estiu. L’illa és molt bonica”, diu. Ara, però, afirma que no hi ha feina, moltes escoles estan tancant, la pobresa ha crescut i molts joves han abandonat l’illa i han marxat, sobretot cap a l’estat de Florida.

“Tinc dos cosins porto-riquenys amb títols universitaris que s’han traslladat a Florida i Texas -explica-. Quin futur pot tenir Puerto Rico sense els seus joves?”

stats