UNIÓ EUROPEA

Pugna a la UE per fixar un compromís clar contra l’emergència climàtica

Una majoria de països pressionen per aconseguir unanimitat dels 28 a l’hora de fixar el 2050 com la data màxima per aconseguir la neutralitat d’emissions de carboni a Europa

“Tindrem unes 24 hores molt dinàmiques abans del sopar”, deien ahir fonts europees en referència a la cimera de líders de la Unió Europea que es reuneixen avui al Consell Europeu amb l’objectiu de negociar els repartiments dels principals càrrecs de les institucions europees, però també de fixar una agenda estratègica per al nou mandat sorgit de les eleccions del 26 de maig. I un dels punts calents de l’agenda és la lluita contra la crisi climàtica. A banda dels equilibris de poder propis de cada legislatura per pactar els càrrecs, una majoria de països de la UE pressionen per aconseguir unanimitat dels 28 a l’hora de fixar el 2050 com la data màxima per aconseguir la neutralitat d’emissions de carboni a Europa.

En aquesta agenda es fixen com a prioritats el control de les fronteres i la immigració, però l’emergència climàtica ocupa tres paràgrafs que han pres especial rellevància després dels tocs d’atenció no només de la Comissió Europea, les ONG o l’ONU, sinó de milers d’adolescents que han sortit als carrers. En la cimera celebrada a Romania aquest va ser un punt de desacord, perquè només vuit països de la UE estaven disposats a incloure en el full de ruta el compromís d’assolir la neutralitat d’emissions el 2050, la qual cosa vol dir emetre només allò que puguin absorbir els boscos i altres embornals, de forma que el balanç d’emissions de gasos d’efecte hivernacle sigui zero. És l’objectiu que marca l’acord de París, signat per tots ells, per a “la segona meitat del segle”.

Després de la pressió dels carrers i el creixement dels Verds a les eleccions, aquesta minoria s’ha convertit en una majoria de 18 països que estan disposats a deixar aquest compromís per escrit. Els últims dies, Alemanya s’hi ha mostrat disposada. Per això hi ha veus optimistes i pessimistes. Fonts europees reiteren que els líders estan “molt dividits” i que, malgrat que ja hi ha una majoria de països, “no hi ha unanimitat”. Per això avancen que aquest serà el principal punt de debat i polèmica entre els líders per consensuar el text de l’agenda. Països com Espanya o França pressionen en aquesta direcció i n’hi ha d’ambiciosos que creuen que poden aconseguir fins i tot fer aparèixer en el text la data del 2050 encara que no fixi un compromís ferm. “S’està discutint el com”, deia una font diplomàtica.

El repartiment de càrrecs

Però la gran prioritat dels líders avui són els noms que han d’ocupar les presidències de la Comissió Europea, el Consell Europeu, el Parlament, l’Alt Representant i el Banc Central. Aquí també hi ha diferents nivells d’optimisme. Després que les eleccions deixessin per primera vegada els socialistes i els populars sense la majoria a l’Eurocambra, els liberals i els verds han entrat en joc, cosa que dificulta els equilibris. La voluntat de Brussel·les és que el dia 2 de juliol (el ple inaugural del Parlament) ja hi hagi acord, perquè s’ha de ratificar a la cambra, però el consens sembla difícil i per això s’espera una llarga discussió que si no és fructífera avui pot provocar una nova cimera la setmana que ve. Els contactes a tots nivells s’han intensificat els últims dies i seguiran avui, uns contactes en què Pedro Sánchez ha pres especial rellevància perquè és el negociador en cap dels socialdemòcrates.