REGNE UNIT

Putin i els amics russos del ‘premier’

L’informe dels Comuns sobre la ingerència russa al Regne Unit atia vells temors sobre Boris Johnson

Per què el premier Boris Johnson ha estat assegut durant nou mesos a sobre de l’informe del Comitè d’Intel·ligència i Seguretat (ISC, en les sigles en anglès) del Parlament britànic que analitzava la possible ingerència de Rússia a la política del Regne Unit? Tenia res a amagar?

Abans de respondre a algunes de les qüestions plantejades, cal recordar algunes de les conclusions de l’anàlisi, que finalment es va publicar dimarts passat. Entre altres comentaris, els redactors van afirmar que els últims governs tories han “mirat cap a una altra banda” respecte al paper de Moscou i dels financers vinculats a Vladímir Putin al voltant dels cercles de poder de Westminster; també criticaven que tant l’executiu com les diferents agències d’espionatge del país van “menystenir l’amenaça” del Kremlin. Els mateixos governs, s’hi llegeix, “van evitar de manera activa” investigar si Rússia va moure fils i botsi trols per interferir a través de les xarxes en el referèndum del Brexit. Però és veritat l’afirmació? La conclusió de l’informe era òbvia: no és possible descobrir res, tot i els indicis existents, si res no s’investiga. Per què, doncs, tan poc interès en fer-ho?

En conversa amb l’ARA durant un tour pel que alguns especialistes anomenen Londongrad -el Londres per on es mouen les grans fortunes de ciutadans russos al Regne Unit: els barris de Kensington i Chelsea i Mayfair-, John Sweeney, periodista d’investigació, exeditor de la BBC i també novel·lista -és autor de The useful idiot,un thriller sobre les aventures d’un reporter gal·lès a la Unió Soviètica de Stalin-, apunta que una explicació podrien ser els “lligams econòmics d’una cleptocràcia russa instal·lada a la capital, amb connexions amb Vladímir Putin”, i les grans donacions que rep el Partit Conservador.

Des del 2012, i segons dades de la comissió electoral que es publiquen regularment, només dos magnats russos, Lubov Chernukhin -una empresària el marit de la qual, Vladímir, va ser subsecretari de Finances de Putin- i Alexander Temerko -exsecretari d’Estat de defensa, també de Putin-, han donat als tories 3,3 milions d’euros. L’endemà de la victòria electoral de Johnson del desembre passat, el dia 13, el premier i també David Cameron van assistir a la festa d’aniversari que van oferir Alexander Lebedev, exagent del KGB, i el seu fill Evgeny. També hi era George Osborne, exministre del Tresor de Cameron, i en aquell moment editor de l’ Evening Standard, el diari comprat per Lebedev el 2009. Aquest ha sigut un ferm defensor de l’annexió russa de Crimea.

Lubov Chernukhin, Alexander Temerko -nascut a Ucraïna- i Evgeny Lebedev són ara ciutadans britànics. Per tant, les donacions que puguin fer als tories -i a altres partits, però només en fan als conservadors- són perfectament legals, encara que Roman Borisòvitx, l’organitzador del tour de Londongrad, apunta que “el sistema per aconseguir el passaport del Regne Unit permet obtenir-lo de manera molt ràpida en funció de les inversions que facis al país”. En altres paraules, tenir la ciutadania britànica només és qüestió de diners: d’invertir-n’hi molts. “Com més n’hi poses, menys temps trigues a obtenir-la”, diu Borisòvitx, exbanquer de Wall Street i activista dedicat a investigar com el mercat immobiliari del Londres més exclusiu ha sigut i és una peça clau de l’arquitectura per blanquejar el diner negre global. Borisòvitx és amic d’Aleksei Navalni, opositor al tsar Putin que fa deu anys que combat la corrupció de Moscou.

Dades conegudes

Però totes aquestes dades i moltes altres relatives als vincles econòmics d’oligarques russos amb els cercles conservadors del Regne Unit són oficials i, per tant, prou conegudes. Dos dies després de la publicació de l’informe del Parlament abans esmentat, dijous passat, The Times publicava una llista de diputats conservadors receptors de diner rus -una informació també extreta de la comissió electoral- per a les campanyes electorals en les seves circumscripcions. Catorze persones -sis membres del govern i vuit diputats, càrrecs de l’administració de segon ordre- hi van tenir accés.

“El problema no és el que se sap, és el que no se sap o aquelles coses de què hi ha versions molt confuses”, diu John Sweeney. El periodista posa com a exemple per il·lustrar-ho una anècdota ben coneguda sobre Boris Johnson, difosa per Max Hastings, exeditor de The Daily Telegraph, al seu bloc el 10 de juliol del 2018, l’endemà que l’ara premier dimitís com a ministre d’Exteriors en disconformitat amb el pla de Theresa May per pactar el divorci del Brexit.

“Hastings li va donar una vegada al seu columnista estrella un consell quan estava pensant en dedicar-se a la política [2008]: «Tanca la bragueta»”. Però Johnson no ho va fer i va mantenir una relació amb Carrie Symonds, ara la seva promesa, mentre encara estava casat amb Marina Wheeler. “Els noms de quatre dones més s’hi han relacionat en el mateix període de temps”. I per no haver seguit els consells de Hastings, Johnson s’ha ficat en més d’un embolic. Fins al punt que mentre era cap del Foreign Office, “l’MI6 [l’espionatge exterior britànic] va arribar a considerar si Johnson era un risc per a si mateix”, diu Sweeney, que assegura tenir dues fonts que l’hi confirmen. Una dada de què també han informat tant la BBC com el Sunday Times. “La preocupació de l’MI6 no és què hi feia sinó on anava.”

Festes estil Berlusconi

Des que es va convertir en alcalde de Londres (2008), Johnson ha sigut visitant regular del Palau Terranova (a l’Úmbria, Itàlia), d’Evgeny Lebedev, i fins i tot en una ocasió va arribar a escapar-se de la seva escorta oficial per assistir a “festes bunga-bunga ”, en paraules de Sweeney, qualificatiu que remet a les que protagonitzava Silvio Berlusconi amb dones infinitament més joves que ell. Sense anar més lluny, dissabte The Guardian recordava el següent: “La primavera del 2018 Johnson va volar a la vil·la dels Lebedev, a Itàlia. Aleshores, el ministre d’Exteriors va esquivar la seva seguretat i va ser localitzat a l’aeroport en tornar a casa, desarreglat i amb ressaca”.

¿És important la vida privada de Boris Johnson? “No gens”, s’afanya a dir Sweeney. Però un ministre del govern May, citat pel Sunday Times la primavera del 2018, va dir que a causa de la seva incontinència sexual Johnson “pot ser objecte de xantatge”. Un any després, esdevenia premier i ja no se’n va parlar més.

Però els nou mesos que ha trigat a donar llum verda a la publicació de l’informe sobre la ingerència russa han atiat la desconfiança. Per què? Perquè tot i les aparents males relacions d’alguns oligarques russos ara a Londres, Vladímir Putin, ex-KGB i exdirector de l’agència que el va succeir, és un especialista en el kompromat. No pas per casualitat Putin es va convertir en l’amo del Kremlin el 1999 després d’utilitzar el kompromat -forma abreujada en rus de material compromès, generalment de tipus sexual-, contra Iuri Skuratov, el fiscal general que havia investigat la corrupció de la família de Borís Ieltsin. Dos i dos fan quatre encara que ningú no ho digui.