Al final sí que hi va haver sorpreses als comicis legislatius de diumenge a Rússia: el partit oficialista Rússia Unida va augmentar la seva representació parlamentària en 105 diputats i va obtenir 343 dels 450 escons que formen la Duma. Aquesta victòria de l’oficialisme, que no s’esperava obtenir la majoria constitucional -els dos terços de la cambra-, va sorprendre fins i tot la cap de la comissió electoral central, Ella Panfílova, que va qualificar els resultats “d’absolutament inesperats” per la majoria de membres de l’organisme que presideix.

A més de Rússia Unida han tornat a entrar a la cambra baixa del Parlament rus el Partit Comunista, amb 42 escons; l’ultranacionalista Partit Liberal Demòcrata, amb 39, i els socialdemòcrates de Rússia Justa, amb 23. I també dues formacions que no hi tenien representació: els nacionalistes de Ródina ( pàtria, en rus) i els liberals de Plataforma Ciutadana obtenen un escó. També hi entra un candidat independent de la República d’Adiguèsia. L’oposició extraparlamentària, representada per PARNAS i Iàbloko, ha fracassat estrepitosament en el seu intent de canalitzar el vot de protesta contra el poder.

Abstenció i infraccions

Hi ha diversos factors que explicarien la inesperada victòria aclaparadora de la formació de Rússia Unida, que, en primer lloc, s’ha vist afavorida per la reintroducció del sistema mixt de repartiment d’escons, i n’ha obtingut 140 per les llistes de partits i 203 per les circumscripcions majoritàries unipersonals.

La forta abstenció -la participació va ser del 47,84%- també ha beneficiat el partit guanyador així com l’ús del recurs administratiu i les nombroses infraccions que s’han registrat. La missió d’observadors de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa va constatar que les eleccions havien sigut més transparents que en comicis anteriors però que hi havia hagut irregularitats en el recompte de vots i que la restricció de les llibertats fonamentals havia afectat el procés.

Per al president rus i fundador de Rússia Unida, Vladímir Putin, “els resultats de les eleccions són la reacció dels nostres ciutadans a la pressió exterior sobre Rússia, a les amenaces, les sancions, els intents de sabotejar el país des de dins”. Durant una reunió amb el govern en què Putin es preguntava com s’havien aconseguit aquests resultats en un temps de crisi econòmica, ell mateix es va respondre dient que “malgrat totes aquestes dificultats, una gran quantitat d’incerteses i de riscos, la gent opta per l’estabilitat i confia en la principal força política, en el govern, que al Parlament té el suport de Rússia Unida”.

Resposta a la crisi

Alguna cosa de certa hi ha en la interpretació de Putin, tal com corroboren diversos analistes russos que constaten que en temps de crisi la gent opta pel conservadorisme, la inèrcia i el passotisme. El politòleg Stanislav Belkovski destaca la feina que s’ha fet des de les televisions federals controlades pel Kremlin en la creació contínua d’aquest suposat “enemic” que vol desestabilitzar Rússia i que cal combatre.

A més, Belkovski assegura que encara funciona “la memòria genètica dels russos amb la imatge contínua dels enemics en temps soviètics”. L’expert de l’Institut de Sociologia de l’Acadèmia de Ciències de Rússia, Leonti Bizov, considera que “la societat russa està molt desmoralitzada” i que encara que siguin uns temps molt difícils els russos no veuen que puguin canviar res a través de la participació política.