OBSERVATORI DE L’EST

Putin i l'enverinament de Navalni

Les teories conspiratives no han deixat de planar sobre el Kremlin des dels primers indicis d’enverinament d’Aleksei Navalni. Tot i que els metges de l’hospital de Tomsk i el govern rus s’han escarrassat en negar la presència de verí al cos de Navalni, les sospites s’han confirmat. I guanya força la teoria que assenyala Putin com a responsable d’un pla per treure del mig el carismàtic activista anticorrupció.

Inevitablement, la dosi de Novitxok contra Navalni s’associa als trets que fa cinc anys van abatre Boris Nemtsov, un altre dissident, quan passejava prop del Kremlin. I és aquí on sorgeixen inquietants preguntes: què en treu, Putin, d’eliminar opositors com Navalni i Nemtsov -homes destacats, sí, però sense la força per fer trontollar el seu règim-?

En el cas de Nemtsov potser caldria recordar que la persona menys interessada en abatre un opositor davant mateix del Kremlin hauria de ser precisament el seu inquilí. Per què, doncs, hauria d’arriscar-se Putin a ser titllat de tirà i assassí? Queda clar que Putin no treu cap benefici d’afers com els de Nemtsov i Navalni, ans al contrari, l’esquitxen. Però podria ser -per què no?- que els assassins de Nemtsov i els enverinadors de Navalni haguessin actuat pel seu compte. ¿És possible això a Rússia? Jo diria que sí, però fins a cert punt.

El líder opositor rus va ser enverinat amb un agent tòxic prohibit

Sembla que l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, el 2006, no el va ordenar el Kremlin, sinó que va ser planificat per sicaris a les ordres del president de Txetxènia, Ramzan Kadírov. Kadírov sembla tenir carta blanca per a tota mena de despropòsits i maldats, fins al punt que els agents de l’FSB, l’antic KGB, es veu que n’estan farts. Sobretot perquè, per més grossa que la faci, té garantida la impunitat. ¿I qui l’hi garateix? Costa de creure que eliminar opositors de primera línia com Nemtsov i Navalni sigui el producte de conxorxes de taverna de les quals les altes esferes no saben res.

Escarment i advertència

Abans em referia a la possibilitat que casos com els de Netmsov i Navalni més aviat embrutin i generin descrèdit, sobretot a l’exterior. Però si capgirem la formulació mirant a fons cap a l’interior de Rússia podríem demanar-nos: quin problema o conflicte li va crear a Putin l’assassinat de Nemtsov? Doncs cap. I posats a aprofundir, no seria agosarat assegurar que la liquidació d’opositors té un efecte d’escarment. Una mena d’avís sobre què li pot passar a qui intenti travessar les línies vermelles del règim.

A hores d’ara el règim de Putin sap que Aleksei Navalni trigarà a ser donat d’alta de l’Hospital Charité de Berlín -on el 1956 va morir Bertolt Brecht en circumstàncies gens clares- i, mentrestant, intentarà desviar l’atenció cap a aspectes col·laterals del cas, com ara les males relacions entre Navalni i el fosc empresari Ievgueni Prigojin.

Es tractaria de donar-li a tot plegat un to d’afer d’amenaces i venjances, diguem-ne, domèstiques. Un detall final: la dosi de Novitxok va ser posada a la tassa de te servida a Navalni a la cafeteria de l’aeroport siberià d’Omsk un dia que -crec- la majoria de kagebistes retenen a la memòria. Ni més ni menys que el 20 d’agost del 2020, quan es complien 80 anys del dia en què Ramon Mercader va assassinar Trotski a Mèxic per ordre de Stalin.