Putin promet diàleg constructiu al món

MoscouVladímir Putin, segur per la legitimitat i la força que li dona haver obtingut més d’un 76% dels vots a les eleccions presidencials de diumenge -tot i les denúncies d’abús de recurs administratiu i d’irregularitats-, va sorprendre ahir amb un to conciliador poc habitual en ell, en prometre diàleg al món i a l’oposició i benestar als ciutadans russos.

Durant una reunió amb els candidats opositors, Putin va anunciar que “ningú té intenció d’embrancar-se en una cursa armamentista”. “Al contrari, tenim intenció de construir unes relacions constructives amb tots els països del món”, va assegurar el cap del Kremlin. El president rus, però, va advertir que el “diàleg constructiu” també dependrà dels altres interlocutors i que Rússia continuarà defensant els seus interessos nacionals, però que farà tot el possible per resoldre els conflictes per la via diplomàtica.

Ahir a la tarda entre els països que ja havien felicitat Putin per la victòria hi havia la Xina, Cuba, l’Iran, Veneçuela i Sèrbia. Però també Alemanya, França i Israel.

L’equip de Putin segurament és conscient que la tàctica de confrontació amb Occident, barrejada amb l’ús propagandístic que ha fet del nou arsenal estratègic militar, li ha funcionat per mobilitzar un electorat orgullós que Rússia torni a ser a l’arena internacional, però que aquests mateixos ciutadans que l’han votat noten l’estancament i volen millores a l’interior del país.

Putin va anunciar que a partir d’ara la prioritat del poder executiu serà resoldre els problemes interns, i va anunciar una reducció de la despesa militar, ara que Rússia ja s’ha dotat dels nous equips armamentistes que necessitava per garantir la seva defensa.

Després de 18 anys al poder, ara Putin promet accelerar els ritmes de creixement econòmic i desenvolupar la sanitat, l’educació, la ciència i les infraestructures amb un objectiu: “Garantir el creixement del benestar de la nostra gent”. Una de les crítiques més esteses a Putin a Rússia és la d’haver desaprofitat els anys en què s’ingressava molt amb l’exportació d’hidrocarburs perquè anaven cars per invertir a modernitzar l’economia, i ara els russos es pregunten com s’ho faran per sortir de l’estancament.

El cap del Kremlin també va oferir diàleg als candidats opositors i va subratllar la necessitat d’unir-se per treballar pel bé del país. Ksènia Sobtxak, la candidata liberal que es presentava “contra tots” per portar uns nous aires a la política de Rússia, va aprofitar el gest per demanar a Putin l’amnistia a setze presos que la dissidència considera polítics.

Putin es presenta com el vencedor indiscutible dels comicis, però la missió d’observadors de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) els qüestiona perquè constata que no hi va haver competència real durant el procés electoral i sí moltes pressions sobre les veus crítiques. Lamenta que a Rússia els drets polítics i les llibertats fonamentals d’assemblea, associació i expressió hagin quedat restringits des del 2012.

“No són unes eleccions reals”

El cap de les missions de l’OSCE destinades a Rússia a cobrir aquests comicis, Michael George Link, va informar que “els candidats van poder dur a terme la seva campanya amb llibertat, però la cobertura informativa del president actual va derivar en una competició injusta”. “L’elecció sense competència real, com hem vist aquí, no és una elecció real”, va sentenciar Link.

A més, els observadors internacionals van constatar que no s’ha donat veu als votants dels candidats opositors, que hi va haver fortes restriccions per registrar els candidats, com els impediments judicials que no van permetre presentar-se a l’opositor Aleksei Navalni, i que es va exercir una forta pressió sobre part de l’electorat per fer augmentar la participació. Sobre la jornada electoral, els observadors van manifestar que havia transcorregut amb força normalitat tret d’alguns llocs on s’havien registrat irregularitats.

La UE dona suport a Londres per l’exespia rus

El Regne Unit va sumar ahir tota la UE a la seva batalla amb Rússia per l’enverinament de l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla a Salisbury. El ministre d’Exteriors britànic, Boris Johnson, va sortir de la reunió amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les amb una declaració conjunta que expressava la “solidaritat” de la UE dels 28 amb Londres. “La UE es pren de manera enormement seriosa la valoració del Regne Unit que és altament probable que Rússia sigui la responsable” de l’atac a l’exespia, que està en estat crític, deia la declaració. Johnson també es va reunir amb el cap de l’OTAN, que li va reiterar el seu suport. Alhora, el president francès, Emmanuel Macron, va aprofitar la seva trucada de felicitació a Putin per la victòria electoral per demanar-li que “esclareixi responsabilitats” sobre el cas. Putin li va respondre que les acusacions “no tenen fonament”.