OBSERVATORI DE L’EST

Putin vol un estat heterosexual

L’homofòbia, en diferents graus, afecta més del 70% dels russos

A Rússia està tant de moda anar en contra dels gais, les lesbianes i els transsexuals com proclamar desacomplexadament la veneració per Stalin. Fins i tot els percentatges són gairebé coincidents: l’homofòbia, en diferents graus, afecta més del 70% dels russos, tants com els admiradors del dictador. Pocs mitjans de comunicació denuncien que durant el 2018 els atacs al col·lectiu LGTBI han augmentat un 30%. El mateix divendres 17 de maig, Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, ha estat una jornada de risc per als activistes russos que han gosat reivindicar la seva identitat sexual. I el perill de ser vexat, atonyinat o detingut continuarà al llarg de les pròximes setmanes, coincidint amb les celebracions locals i internacionals de l’orgull LGTBI. Els agressors poden ser tant policies com bandes ultres disposades a detectar qualsevol “anormalitat” a la rodalia de bars i de llocs d’esbargiment. Vaig ser testimoni dels primers passos organitzatius dels gais de Moscou el 1993, l’any que el govern de Borís Ieltsin va despenalitzar l’homosexualitat. No tenien cap local on reunir-se i es trobaven a l’entrada de l’estació de metro de Teatràlnaia, al costat mateix del Bolxoi. Han passat més de 25 anys i els ciutadans i ciutadanes LGTBI de Rússia continuen vivint en una mena de llibertat vigilada, especialment des que el 2013 Putin va desplegar l’anomenada llei d’antipropaganda homosexual que castiga la publicitat LGTBI, ja sigui l’anunci d’una festa o d’una conferència acadèmica. Putin ha imposat, doncs, la repenalització de l’homosexualitat. La Russian LGTBI Network, l’organització en què s’enquadren la gran majoria dels activistes gais, lesbianes i trans, té una visió de la seva lluita molt semblant a la de la dissidència que es va enfrontar amb el règim soviètic: Serguei Kovaliov o Liudmila Alekséieva tenien molt clar que per tirar endavant amb les seves reivindicacions s’exposaven a ser atacats, apallissats i fins tot empresonats. Txetxènia, sota el règim de Ramzan Kadírov, és potser el punt de l’estat rus on la persecució pren formes més cruels, des d’internaments fins a tortures.

Cinema en el punt de mira

L’estratègia del putinisme és imposar una censura de matriu heterosexista a tota mena d’activitats culturals. La bella i la bèstia de Walt Disney està considerat a Rússia un film per a majors d’edat perquè hi apareix un personatge gai, i va anar de poc que la pel·lícula fos prohibida. Una cosa semblant ha passat amb l’estrena de Bohemian Rhapsody, la narració de la vida de Freddie Mercury. El nacionalisme que dona cos al règim de Vladímir Putin considera que el bon rus, el patriota, ha de ser tot un mascle. I l’estat rus ha de ser confessionalment heterosexual. Per a l’Església ortodoxa russa qualsevol diversitat és pecat, de la mateixa manera que per al marxisme-leninisme de l’URSS l’homosexualitat era una xacra burgesa. Sense perdre de vista com sectors intel·lectuals de l’esquerra -de l’Escola de Frankfurt mateix- es miraven els homosexuals com gent malalta que calia suportar amb paciència i compassió. Ara, els activistes de Russian LGTBI Network saben que la violència anti gai-les-trans prové més de la ignorància que no pas de la maldat dels russos, i que s’esvairà com a la majoria de països d’Europa. La seva lluita se la prenen com una estratègia que donarà fruits a molt llarg termini.