Cuba és sinònim de sensualitat per la música, pel clima i per la suavitat del caràcter dels seus habitants. No obstant això, la majoria de cubans no tenen espai a casa per mantenir relacions sexuals, ja que en els habitatges comparteixen espai famílies senceres de fins a 15 membres. Per això, igual que passa en altres països de l’Amèrica Llatina, es van crear les anomenades posadas. Aquests establiments, que van deixar d’existir a l’illa caribenya al començament de la dècada dels 90 per reconvertir-se en habitatges, eren petits hotels on, per una minsa quantitat de diners, els cubans podien llogar una habitació per hores per deixar via lliure a la seva passió; sobretot, allunyats dels seus omnipresents familiars.

Des que van desaparèixer les posadas, els cubans no podien anar enlloc, més enllà dels parcs o cinemes, per dur a terme el que ells anomenen matar jugadas. Per aquesta raó van començar a sorgir com bolets les cases particulars en què es lloguen habitacions per hores en pesos, la moneda nacional. Una d’aquestes cases és la que regenta al carrer Neptú de l’Havana Israel Marrero. El propietari afirma que és un dels directors artístics i coreògrafs més prestigiosos de l’illa i explica que va recórrer a aquest negoci per “subsistir” en la seva professió. Aquests habitatges s’han convertit en els refugis íntims per als amants cubans, molts dels quals els fan servir per pegar los tarros, que és com es coneix la infidelitat al país caribeny. Les cases estan identificades a la porta amb un símbol semblant a una àncora de color vermell, que les diferencia de les cases de lloguer destinades als turistes estrangers, que tenen el mateix senyal però de color blau i en les quals només es pot pagar amb peso convertible (CUC).

Marrero explica que ell lloga una de les dues habitacions de casa per cinc CUC, que equival a 4,48 euros per tres hores, mentre que l’hora addicional la cobra a un CUC o l’equivalent al canvi de la moneda nacional cubana (24 pesos).

Per aquest preu els amants disposen d’una habitació amb aire condicionat, bany privat i llençols nets, segons detalla Marrero. També ofereix als clients una capseta amb tres preservatius per cinc pesos cubans, mentre que a les botigues costa només un peso. Si la parella desitja passar-hi la nit sencera, pagarà 10 CUC (nou euros), una quantitat gens menyspreable si es té en compte que el sou mitjà d’un cubà és de 20 dòlars al mes.

Aquestes cases, segons admet Marrero, només són rendibles si s’inverteix perquè els clients se sentin a gust i hi tornin més vegades. “Puc tenir quatre clients al dia durant els caps de setmana, però avui només n’he tingut un”, afirma aquest coreògraf, que lamenta no haver pogut assistir a un esdeveniment al qual l’havien convidat perquè no tenia diners per comprar-se unes sabates adequades.

Impostos a l’estat

Així, no és fàcil mantenir aquests negocis destinats a l’amor i al sexe, ja que, com que són legals, els seus propietaris han d’abonar una sèrie d’impostos a l’estat. En total, paguen un gravamen mensual de 60 pesos nacionals (2,4 euros) als quals se sumen 75 pesos més cada tres mesos i el 10% mensual dels beneficis obtinguts. Malgrat que en principi només poden entrar-hi els cubans, de vegades es fan excepcions amb estrangers que hi van amb una jinetera o jinetero (nom amb què es coneix les persones que exerceixen la prostitució amb turistes). En aquests casos s’abona sempre en peso convertible i el preu se situa en 20 CUC per tres hores, dels quals cinc van a parar a la jinetera o jinetero en concepte de comissió.