EUROPA

El Regne Unit es queda sense carnissers ni paletes pel Brexit

La falta d’immigrants europeus i la marxa de 800.000 persones pel covid castiga una vintena d’oficis

Crida d’auxili al govern britànic dels especialistes en immigració per posar remei a l’escassetat de mà d’obra en determinats sectors professionals, quan falta un mes i mig perquè entri en vigor un nou sistema d’immigració, basat en punts i en funció de la formació, arran del Brexit. El Comitè Assessor sobre Migracions (CAM) ha demanat afegir a la llista d’oficis amb escassetat d’oferta el de carnisser, paleta i soldador, entre una vintena d’especialitats. Uns llocs de treball “que podrien suplir ciutadans estrangers”, diu el CAM.

Però les noves lleis d’immigració, que seran efectives l’1 de gener, fan que un estranger que aspiri a una feina al Regne Unit hagi de tenir una oferta salarial de, com a mínim, 28.000 euros, xifra molt per sobre de la mitjana del que guanya un carnisser anualment, que no supera els 23.300. El CAM ha recomanat abaixar el llindar als 22.400 euros per permetre’ls entrada.

Però fins i tot en el cas que s’acabi acceptant el suggeriment -circumstància molt més que probable, d’acord amb els primers indicis apuntats pel govern-, un dels problemes fonamentals per omplir les vacants és la falta d’immigració. Instal·lar-se al Regne Unit ja no és tan atractiu com al 2004.

El juny del 2016, en el moment del referèndum del Brexit, la immigració neta al Regne Unit es va enfilar al nombre rècord de 330.000 persones, 200.000 de les quals tenien passaport de la UE. Quatre anys després, però, els comunitaris que hi han arribat entre juny del 2019 i del 2020 han sigut menys de 65.000, i els immigrants totals no han superat els 200.000.

A més, a causa de la pandèmia, 800.000 persones han abandonat el Regne Unit des del març fins ara: mig milió de ciutadans comunitaris i 300.000 de la resta del món, segons va revelar dijous l’enquesta sobre la força del mercat de treball. Des del punt de vista migratori i laboral, el covid-19 ha esclatat en el pitjor moment per al país, quan el Brexit ja havia delmat molt l’arribada de ciutadans d’altres països.

Una formació de tota la vida

Quantitativament, la manca de carnissers -només és un exemple d’un problema més ampli- detectada és d’entre el 12% i el 15% de l’actual volum de professionals en exercici: n’hi ha 31.500 al Regne Unit en tot l’espectre del sector, segons l’Oficina Nacional d’Estadística.

“Saps quant de temps triga a formar-se un carnisser?” La pregunta la formula a aquest corresponsal Roger Kelsy, de 59 anys, professional de tercera generació amb establiments de venda al detall a l’Est de Londres i Essex, i director fins al mes vinent de l’Associació Nacional de Carnissers Artesans (NCB, en les sigles en anglès). “Hi ha cursos d’un o dos anys per aprendre les diferents especialitats de la indústria, des de la venda al detall fins a la manipulació en escorxadors, habilitats per tallar o per elaborar pastissos de carn o salsitxes. També s’aprèn l’ofici com abans, esclar, començant en un negoci de tota la vida, però ja no és el camí més habitual. Un carnisser, en tot cas, es fa durant anys, no només amb uns cursos -resumeix-. I ara ens en falten perquè molt pocs joves volen iniciar-se en la feina”.

Kelsy va més enllà del Brexit per explicar una manca de professionals que també “es registra en tots els països d’Europa occidental”, diu.

D’acord amb les dades de la NCB, entre 2008 i 2018 s’han tancat 943 establiments de venda al detall al Regne Unit. El 1990 n’hi havia 15.000; ara són 5.690. La crisi de les vaques boges dels anys 90 i l’eclosió de les dietes vegetarianes també hi tenen a veure.

“Els llocs de treball perduts en tots aquests establiments, en part per un envelliment dels professionals, no han cobert les vacants que tenim”, diu Kelsy.

Fins ara, carnissers de Polònia o d’altres països de l’Est d’Europa omplien els buits, com passa a la botiga de Parsons&Sons, del High Street de Walthamstow, a l’est de Londres, on treballa des de fa dotze anys Maciej Zielinski. Ell és un més del 14% de professionals provinents de la Unió que han suplert els nacionals els últims anys. Encara n’hi ha un 17% més de no comunitaris; el 69% restant són britànics.

Per als nacionals, el de carnisser és un ofici molt poc atractiu.

Fins i tot per a la vintena de joves que es formen anualment en institucions com la Harper Adams University, de Shropshire, a l’oest de les Midlands, a 270 quilòmetres de Londres. De fet, una oferta típica d’aprenent de carnisser en una empresa de North Yorkshire és de 170 euros la setmana, per 37 hores i mitja de feina. Anualment, després d’un mínim de tres anys, el sou arriba als 15.300 euros. Aquest fet, “més les condicions adverses de la feina, sobretot als escorxadors, amb moltes hores de treball a molt baixes temperatures”, d’acord amb el professor Brian Bell, director de l’informe del CAM adreçat al govern, fa que n’hi hagi pocs.

Tot i que específic, el cas dels carnissers o el dels paletes o els soldadors és la prova d’un problema estructural provocat pel Brexit. El Regne Unit ha posat sota el focus els immigrants que desenvolupaven tasques essencials per a l’economia del país, i que la força de treball local no ha ocupat fins ara.