República i islam: el repte francès

ParísEn un nou intent de prendre mesures eficaces contra el terrorisme i d’emetre un missatge tranquil·litzador, el ministre de l’Interior francès, Bernard Cazeneuve, s’ha fixat l’objectiu de “reconstruir l’islam de França”. Després de recordar que una vintena de sales de pregària considerades com a radicals han sigut tancades al país des del desembre, admet que “n’hi haurà més” i dilluns va obrir la porta a l’expulsió de més imams pel seu discurs extremista. Fins ara, va dir, ja se n’han fet fora vuitanta. Cazeneuve també va anunciar l’impuls d’una fundació, ja existent, per garantir la transparència del finançament dels llocs de culte.

“No hi ha lloc -i ja ho hem dit repetides vegades- a França per als que des de les mesquites inciten a l’odi i no respecten determinats principis republicans”, va afirmar, contundent, el ministre. Ho va dir després d’una reunió amb els representants del Consell Francès del Culte Musulmà (CFCM), Anouar Kbibech i Abdallah Zekri. Aquest organisme, força contestat per la comunitat musulmana, serà l’encarregat de “desmuntar” l’argumentari jihadista. Treballarà sobre una declaració i un programa de formació que es farà arribar a tots els imams de França.

“Inventar una nova relació”

Poc després de l’atac jihadista a l’església de Saint-Etienne-du-Rouvray, el primer ministre Manuel Valls ja afirmava en una entrevista al diari Le Monde que calia “inventar una nova relació amb l’islam de França” i apuntava una prohibició temporal de qualsevol mena de finançament exterior per a la construcció i manteniment de mesquites. Una mesura que, segons va detallar en una altra entrevista al diari Libération, voldria aplicar durant un període de 10 anys.

Diumenge, a més, Valls publicava una tribuna al diari Le Journal du Dimanche que insistia en la seva posició respecte a la necessitat d’una reforma de l’islam de França: “Cal repensar completament la formació dels imams i predicadors”. El cap del govern ho aprofitava també per defensar la seva política de seguretat: “Aquesta guerra, que no concerneix només França, serà llarga”. Valls tornava a lligar terrorisme i mesquites, tot fent una crida als musulmans de França a implicar-se en la seva lluita: “Hem de demostrar al món que l’islam és compatible amb la democràcia”.

Existeixen diferents fonts de finançament de les mesquites a França. La llei del 1905 prohibeix a l’estat subvencionar els llocs de culte. Normalment són els mateixos fidels els que aporten els fons necessaris. De vegades, però, aquests diners no són suficients. És llavors quan entren en joc les donacions: privades o d’altres estats. Algèria, el Marroc, l’Aràbia Saudita i Qatar són els principals estats donants. En canvi, és impossible identificar els donants privats.

El rol del finançament estranger

Per a Nathalie Goulet, senadora i autora d’un informe sobre la qüestió, el finançament de l’estranger és minoritari, però important a les zones on els fidels no disposen de prou recursos per recaptar fons. Per tant, és necessari: “Com ens ho faríem, sense aquest mecenatge estranger? El substituïm pel del contribuent? Això seria anar contra el principi de laïcitat”, afirmava Goulet en declaracions a l’AFP, on també apuntava que el plantejament del govern es basa en “el postulat que la radicalització passa per les mesquites, cosa que no sempre és veritat”.

Segons les últimes xifres facilitades pel ministeri de l’Interior, França compta amb poc més de 2.500 mesquites i sales de pregària, de les quals unes 120 són considerades focus d’una ideologia fonamentalista-salafista.