“No sé si el meu marit és un anti-Schettino. Només sé que, quan va a treballar, només té al cap el vaixell i les persones que transporta”. La Paola esperava ahir amb ànsia notícies d’Argilio Giacomazzi, el seu home, capità del Norman Atlantic, el ferri que es va incendiar diumenge al matí quan feia el trajecte entre Patres (Grècia) i Ancona (Itàlia). Però, a diferència de Francesco Schettino, el capità del Costa Concordia, Giacomazzi es va convertir ahir, poc abans de les tres de la tarda, en l’últim tripulant que va ser rescatat del ferri a la deriva en aigües de l’Adriàtic. Almenys de manera oficial.

“Els nostres homes han evitat una massacre”, assegurava a primera hora del matí, coincidint amb el tradicional discurs de balanç de finals d’any, el primer ministre italià, Matteo Renzi. Molts mitjans italians van trobar precipitades les seves paraules. En primer lloc, pel temps que s’havia trigat a reaccionar i evacuar tots els passatgers refugiats a coberta, que van haver de passar la nit al ras amb temperatures gèlides i calamarsa. El govern italià en culpa el mal temps que feia en aigües de l’Adriàtic, però altres fonts apunten a problemes de coordinació i d’efectius, a més d’un retard a l’hora de donar l’alerta per incendi dins del ferri, segons els tripulants. I en segon lloc, molts mitjans italians criticaven la rotunditat de Renzi per les dificultats a l’hora de calcular el nombre real de passatgers. El primer ministre, amb cautela, ja avançava que les xifres de víctimes podien variar per la presència de polissons al ferri.

En el moment de tancar aquesta edició, l’evacuació havia acabat amb un balanç d’almenys deu morts, tres més que en el moment que els guardacostes italians havien anunciat que donaven per acabada l’operació de rescat. Però els números no quadraven. En una caòtica roda de premsa, la ministra de Defensa italiana, Roberta Pinotti, va confirmar un total de 427 rescatats, lluny de la xifra de 478 passatgers -comptant els 56 tripulants- que figuraven en la llista d’embarcament. De fet, les mateixes autoritats italianes van assenyalar que algunes de les víctimes identificades ni tan sols figuraven en aquesta llista.

“No ens pronunciarem sobre la qüestió dels desapareguts ni si hi havia realment 478 persones a bord, perquè amb la llista d’embarcament no podem tenir la certesa del nombre exacte de persones que viatjaven al ferri”, defensava, sortint del pas, el ministre de Transports italià, Maurizio Lupi.

Però diversos mitjans grecs parlaven de fins a 38 desapareguts, mentre el Corriere della Sera, un dels diaris de referència a Itàlia, ja parlava de si seria en un port del seu país o d’Albània on es remolcaria el vaixell, ja confiscat per les autoritats italianes. Si aquestes 38 persones no haguessin sobreviscut al sinistre, la tragèdia del Norman Atlantic podria superar la del Costa Concordia, en què van morir 32 persones del total de 4.229 que anaven a bord de l’embarcació el 13 de gener del 2012, a les costes de la Toscana. Llavors qui hi havia al capdavant del vaixell era el capità Schettino.

Què va provocar l’incendi?

El sinistre marítim ja és en mans de la fiscalia de Bari, al sud d’Itàlia, que ha obert una investigació per determinar si es pot considerar un “naufragi culpós”. “Del que es tracta és d’aclarir si el transbordador, llogat per la naviliera grega ANEK”, estava en condicions de navegar. Mitjans com el Corriere della Sera addueixen que en l’última revisió del vaixell, el 19 de desembre -just quan va començar a fer aquest ruta-, el ferri presentava una sèrie de deficiències en el sistema tallafoc i de senyalització en casos d’emergència.

“Primer vaig sentir el fum, després l’alarma”

Presumptes retards, desorganització i el silenci de la tripulació, tot sumat a escenes de pànic que a poc a poc es van anar superposant als instints de supervivència. Era el relat de la majoria dels 49 passatgers del Norman Atlantic que finalment van tocar terra ahir al port de Bari després de ser rescatats per un vaixell de Singapur. El diari italià Il Fatto Quotidiano recollia el testimoni de diverses víctimes de l’incendi. “Vaig notar olor de fum. Però l’alarma antiincendis no va sonar fins un quart d’hora després. Esperava que la tripulació ens digués què havíem de fer, però només hi havia gent envaïda pel terror”, explicava Kristine Kilger Ute, ciutadana alemanya. Dimitra Theodossiu, una soprano grega, afegia: “Els homes passaven per davant de les dones per salvar-se!”

Els passatgers van passar la nit a la intempèrie, a la coberta del vaixell, desafiant el fred i la pluja -en alguns moments en forma de calamarsa-, fins que els van poder rescatar diversos helicòpters i vaixells.