ELECCIONS PARLAMENTÀRIES
Internacional 11/12/2012

Romania s'aboca a la paràlisi amb la victòria del centreesquerra

G. Calin / D. Bilefsky
3 min
Romania s'aboca a la paràlisi amb la victòria del centreesquerra

THE NEW YORK TIMES / BUCAREST/PARÍS.El partit del govern de centreesquerra romanès va guanyar ahir amb contundència les eleccions parlamentàries, un resultat que amenaça d'endinsar el país en la crisi política que travessa arran de l'amarga rivalitat entre el primer ministre i el president.

Segons l'oficina electoral central, la coalició liderada pel primer ministre, Victor Ponta, va endur-se un 59% dels 452 escons de la cambra, seguit pel 17% del partit del president centredretà, Traian Basescu.

La clara victòria situa Ponta com el candidat més plausible a primer ministre però Basescu, que té el poder constitucional de decidir qui lidera el govern, va dir que no escolliria Ponta, en gran part perquè el premier va intentar fer-lo caure en una moció de censura a l'estiu. Ponta amenaça d'iniciar un altre intent de derrocar-lo si no l'accepta com a cap de govern.

Els analistes diuen que Basescu es veu relativament forçat a nomenar-lo primer ministre per l'àmplia distància amb què el centreesquerra va guanyar els comicis. Si, de totes maneres, el president s'hi nega, la paràlisi amenaça d'allargar una lluita política que pot desestabilitzar el país, minar la seva dèbil economia i retardar l'acord per a un préstec que Bucarest espera negociar amb el Fons Monetari Internacional perquè l'actual caduca a principis de l'any vinent.

Els comentaristes polítics romanesos parlen de les eleccions com "la revenja de Basescu". "El màxim que podem esperar és que aquesta guerra no sigui llarga i que els partits arribin a un acord", va dir Cosmin Stan, un reconegut presentador de la televisió Realitatea.

Sense aixecar cap

Romania, un país balcànic pobre que ha batallat per desfer-se de l'herència de les dècades de la dictadura comunista de Nicolae Ceausescu, ha viscut últimament una de les pitjors turbulències de la seva història recent. El país ha resistit una sèrie de governs inestables i ha rebut les crítiques de la Unió Europea i dels Estats Units. A l'octubre, la Comissió Europea, l'organisme executiu comunitari, va dir que la preocupació per la corrupció i el frau havien portat Romania a bloquejar una ajuda al desenvolupament valorada en bilions d'euros.

Mentrestant, els ciutadans segueixen profundament desil·lusionats enmig d'una insatisfacció latent per l'austeritat -que ha resultat en una retallada del 25% en els sous del sector públic-, de la qual culpen Basescu.

Ponta, que amb 40 anys és el primer ministre més jove de la UE, ha estat immers en una lluita de poder amb Basescu, un antic capità de 61 anys, des que va arribar al govern fa mig any. El primer ministre acusa Basescu d'excedir-se en els seus poders i també, entre altres coses, de rebutjar el nomenament de ministres escollits pel cap de govern.

Molts romanesos diuen que estan farts de la disputa entre els dos líders i, en un senyal de descontentament, el populista Partit Popular de Dan Diaconescu -propietari d'una cadena de televisió que viatja en un Rolls-Royce i que està sota investigació per frau- va guanyar un 14% dels vots. En la seva campanya, Diaconescu va prometre uns 20.000 euros per a cada emprenedor que comenci un negoci.

Laura Stefan, especialista judicial d'Expert Forum, un institut de recerca romanès independent, deia que la "immaduresa política de Ponta ha portat Romania a una crisi" i que Basescu té el dret legal d'escollir algú més qualificat.

"Queda clar que a Basescu ni li agrada Ponta ni hi confia i, per tant, estem entrant en un període d'incertesa", afirmava Stefan. "Però no crec que ningú vulgui més convulsions polítiques o unes eleccions anticipades, i la meva predicció és que hi haurà un compromís disputat".

Els analistes diuen que l'atmosfera enverinada de la política romanesa mostra pocs senyals de tranquil·litzar-se, ja que sigui qui sigui el primer ministre de la coalició de centreesquerra haurà de conviure amb Basescu, el mandat del qual s'acaba el 2014. "Ens espera una llarga lluita política", va concloure Stefan.

stats