Rosa Balfour: "La UE no supera la mentalitat colonial amb el nord d'Àfrica"

Rosa Balfour és especialista en política exterior europea als Balcans i al nord d'Àfrica. Responsable del prestigiós think tank European Policy Center, ha participat a Barcelona a la conferència de la xarxa Euromesco, que reuneix investigadors de les dues ribes del Mediterrani.

Europa va veure les revoltes àrabs primer amb sorpresa i ara amb recel. Vostè assegura que la Primavera Àrab és una oportunitat.

No hem d'oblidar mai que aquesta gent vivia sota l'amenaça de règims injustos i opressors, i ara són lliures. Només això ja és un bon motiu perquè Europa treballi per consolidar la llibertat, el pluralisme i -esperem que algun dia- la democràcia a la regió. Entre els responsables europeus hi havia el miratge que donant suport als estats autoritaris del nord d'Àfrica es podia crear una zona de seguretat que ens protegiria dels perills de l'Àfrica subsahariana i el Pròxim Orient. I la Primavera Àrab ha demostrat que això era un fals sentiment de seguretat: que no es poden allunyar els problemes confiant en l'autoritarisme. A Europa, a més, tenim un problema per mantenir l'estat del benestar: si obrim una mica més la porta, les nostres pensions se'n beneficiaran. També ens hem de conèixer millor: hi ha pocs europeus que parlin àrab, per exemple.

A les sessions d'aquests dies ha quedat clar que els ciutadans del nord d'Àfrica no esperen diners d'Europa. Més aviat parlen de reconeixement i respecte.

Si aquests països s'estan desfent dels vells règims, necessiten canvis en profunditat en la seva governança. Les dictadures funcionaven bàsicament comprant sectors de la població: en cooptaven una part i la resta la reprimien. Ara tot això hauria de canviar. I Europa hi pot ajudar sense fer grans inversions. Els països del Golf tenen molts diners, però el seu model no és tan diferent del dels vells règims que les revoltes van derrocar.

Què ha de fer, doncs, Europa per consolidar les transicions?

El problema és que Europa continua funcionant amb els paràmetres de sempre: "Feu això i us donarem això". I el que cal és repensar en profunditat la relació nord-sud. Aquesta ajuda no és suficient, ni tan sols serveix per resoldre els problemes a curt termini. La UE no ha superat la mentalitat colonial amb el nord d'Àfrica.

La Primavera Àrab ha arribat en ple hivern europeu .

Em sembla molt interessant la idea que la crisi és una (global), amb diferents impactes i respostes. Hi ha elements comuns, com les formes de mobilització al carrer, o els seus missatges, i també les dificultats que aquests moviments tenen per traduir el que volen en la política real. I hi ha hagut grans mobilitzacions a Espanya... però quan després veus els resultats electorals penses: què ha votat tota aquella gent que va sortir al carrer? D'alguna manera, a Tunísia ha passat el mateix, amb el triomf electoral dels islamistes. A Egipte també hi havia una nova fornada de joves activistes que va tenir un pes molt important, i tampoc se'n va sortir a les eleccions. O potser tota aquesta gent no vol entrar a la política tradicional i caldrà esperar que construeixin alguna cosa nova. Trobo fascinant la idea d'un espai mediterrani, però la realitat és que està massa fragmentat.

¿Els països del sud d'Europa haurien de mirar més al Mediterrani?

Sóc molt crítica amb la manera com Espanya, Itàlia o França han abordat la Primavera Àrab: haurien de deixar ben clar que donen suport als ciutadans i no només als seus propis interessos a la regió. És cert que és més fàcil donar suport a la democràcia al nord d'Àfrica des de Suècia que des de la línia de front, però no hi ha hagut cap autocrítica del passat. I com que havien estat tan lligats als vells règims, ara ho tenen complicat per fer noves propostes. A Brussel·les notem clarament l'absència d'Espanya o Itàlia en aquests debats. Però també és cert que ningú ha sabut posar sobre la taula cap gran proposta.

Aquest setembre Turquia ha donat 2.000 milions de dòlars d'ajuts a Egipte i tota la UE no ha passat dels 300 milions.

Hem llegit articles de ministres dient que s'havia de fer un Pla Mar-shall... i al final no hi ha diners, ni idees, ni cap mena de pla. La resposta europea ha estat molt pobra. No hi ha cap estratègia. I és evident que la Primavera Àrab encara és un procés obert.