Rússia fixa el 10 d'agost com la data de l'aprovació de la vacuna del covid-19

El nombre de voluntaris amb els quals s'hauria provat, 1.600, en qüestionen la seguretat i l'eficàcia

La vice primera ministra russa, Tatyana Golikova, ha assegurat aquest dimecres que el seu país s’acosta al final dels assajos clínics de la vacuna del coronavirus i que és probable que n’obtingui l’aprovació el més vinent. Si fos així, podria ser la primera al món a obtenir la llicència per a ús generalitzat, tot i que una de xinesa ja l'ha obtingut per a ús entre militars.

Actualment Rússia té almenys tres vacunes en desenvolupament, i el president, Vladímir Putin, que ha presidit una conferència aquest matí amb científics sobre la pandèmia, ha assegurat que desenvolupar-ne una seria “un orgull nacional”. Ha sigut durant la trobada amb Putin i els especialistes que Golikova ha fet el sorprenent anunci: "Tenim previst donar-li l’aprovació estatal l'agost del 2020". La vice primera ministra ha assegurat que esperen començar a fabricar la vacuna al setembre.

Tot i que algunes vacunes es troben en la tercera fase dels assajos clínics, la vacuna russa encara no ha completat la segona, provada en 1.600 persones. Els investigadors planegen completar-la abans del 3 d'agost i després dur a terme la tercera fase, de proves, en paral·lel amb la vacunació dels treballadors mèdics. Els científics russos diuen que la vacuna s'ha desenvolupat ràpidament perquè és una versió modificada d'una ja creada per lluitar contra altres virus. Aquest és l'enfocament que han adoptat, per exemple, l'equip d'Oxford i el de la xinesa Cansino.

En tot cas, anuncis anteriors de Rússia sobre assajos clínics molt ràpids han suscitat qüestions sobre la seguretat del prototip. De fet, si es compara amb el nombre de voluntaris de la vacuna de la biotecnològica nord-americana Moderna, 30.000, o la d’Oxford, 10.000, totes dues ja en la tercera i última fase, els 1.600 de la segona de què parlava Golikova són molt pocs, tenint en compte que tampoc no ha especificat el nombre dels voluntaris de la tercera. També és causa de sospita que cap dada de les fases I i II de l'assaig clínic en humans no s'hagi publicat a les revistes de referència. En tot cas, el president Putin ha assegurat al país, en una al·locució televisada, que el projecte de vacuna no s’utilitzaria a menys que es demostri que és segur. "N’hem d'estar absolutament segurs", ha reblat.

Les declaracions de Golikova han tingut lloc després d'una entrevista a la CNN amb Kirill A. Dmitriev, conseller delegat del Fons d'Inversió Directa Russa, RDIF, un fons sobirà de 10.000 milions de dòlars creat pel govern de Moscou per invertir en l'economia del país del qual depèn la investigació i el desenvolupament de la vacuna a l'Institut d'Epidemiologia i Microbiologia Gamaleya. En l’entrevista, Dmitriev ha assegurat que l’Institut Gamaleya busca com a primera data possible per obtenir-ne l’aprovació el 10 d’agost. "Rússia hi haurà arribat primer", va assegurar a la CNN, comparant la investigació del país sobre el coronavirus amb l'èxit del llançament del primer satèl·lit mundial per la Unió Soviètica el 1957, l’Sputnik.

A més, va assegurar que Rússia espera produir uns 30 milions de dosis de la vacuna a finals d’any. L’Institut Gamaleya també ha arribat a pactes de fabricació amb cinc països més i podria produir fins a 170 milions de dosis a l'estranger al llarg d’aquest any.

Llarg camí per endavant

Mike Ryan, el director executiu de l’Organització Mundial de la Salut, va assegurar a principis d’aquest mes que “queda molt de camí per recórrer” abans que el món tingui la primera vacuna aprovada. Unes declaracions que l’epidemiòleg nord-americà Anthony Fauci, cap de l’oficina que lluita contra la malaltia als Estats Units, va matisar dilluns en una declaració davant del Congrés. Va afirmar que la de Moderna podria estar a punt al novembre.

L’Institut Gamaleya és un centre d’investigació de bona reputació que ha desenvolupat vacunes clínicament aprovades contra la MERS i l’Ebola però que s’ha enfrontat a les crítiques de la comunitat científica internacional després que el seu director revelés que ell i altres membres del personal s’havien autoadministrat el prototip abans de l’inici clínic en humans.

Dmitriev, un aliat molt proper al president Putin, també ha assegurat en l’esmentada entrevista amb la CNN que tant ell com la seva família s’han inoculat la vacuna.

A principis de juliol el National Cyber Security Center del Regne Unit va revelar que hackers  russos havien intentat robar dades de les vacunes que desenvolupen tant la Universitat d’Oxford com l’Imperial College de Londres. L'Institut Gamaleya va anunciar la finalització amb èxit de la primera fase de l’assaig clínic en humans pocs dies abans de l'anunci de la NCSC. L’organisme rus va negar amb vehemència el suggeriment que els seus científics s’haguessin beneficiat del pirateig.