VENEÇUELA
Internacional 17/11/2017

Rússia surt al rescat de Maduro ajudant-lo a pagar el deute

L’exfiscal Ortega denuncia el president per “crims de lesa humanitat”

Marta Rodríguez
3 min
Rússia surt al rescat de Maduro ajudant-lo a pagar el deute

BarcelonaCaracas respira per l’alleugeriment del deute, mentre l’ex fiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega, denunciava ahir el president Nicolás Maduro i dos dels seus ministres per crims de lesa humanitat davant del Tribunal Penal Internacional (TPI). Una de freda i una altra de calenta per a un govern que passa per uns moments de certa calma després de mesos convulsos a causa del malestar popular als carrers, capitalitzat per l’opositora Taula de la Unitat Democràtica (MUD, per les seves sigles en castellà), i de l’ofegament econòmic per una activitat amb el fre posat i un deute sobirà desbocat.

De fet, aquesta setmana les agències de qualificació Fitch i Standard & Poor’s van rebaixar el deute sobirà en divisa estrangera a fault parcial per l’impagament de 200 milions de dòlars en concepte d’interessos. La crisi econòmica s’agreujava en un país que té la reserva petroliera coneguda més gran del món però que per la cronificada falta d’inversions i planificació no ha fet d’aquesta indústria la seva salvació. El govern de Vladímir Putin va sortir al rescat de Caracas acceptant la reestructuració dels 3.150 milions de dòlars de crèdit que li va concedir el 2011, que vencien el 2022. Amb l’acord entre les dues parts, Veneçuela disposa ara de 10 anys per pagar el deute rus.

“Maduro té ara a casa un parèntesi de relativa tranquil·litat”, reflexiona Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob per a l’Amèrica Llatina, que augura que amb aquesta calma després de mesos de violència -amb 120 morts i multitud de saquejos-, el chavisme sabrà treure’n rèdit electoral i obtindrà un bon resultat en les eleccions municipals, convocades per al 10 de desembre. Si, com diu aquesta experta, l’economia és el gran problema que pot fer desestabilitzar el règim, l’ajuda del Kremlin suposa un baló d’oxigen que li permetrà torejar les crítiques, internes i sobretot externes, pels abusos i l’autoritarisme de l’executiu bolivarià. Una conseqüència d’aquestes crítiques són les primeres sancions que ha dictat la Unió Europea contra Veneçuela. De moment, només es tracta d’un “avís” dels Vint-i-vuit que no afecta la població civil i salva les reticències d’alguns socis que hi eren contraris.

Ahir, l’exfiscal Ortega va denunciar els seus antics companys davant del TPI assegurant que el govern de Maduro ha aplicat des del 2015 un pla “de neteja social” que ha comportat 8.000 assassinats, tortures, 17.000 detencions arbitràries, així com un atac sistemàtic i generalitzat contra la població civil. La dissident va fugir cap a l’exili a l’estiu perquè estava en desacord amb la deriva autoritària del Tribunal Suprem. Ortega, que no va acceptar preguntes en la seva compareixença, va afirmar que havia aportat com a proves “reconeixements mèdics legals, psiquiàtrics, inspeccions tècniques i entrevistes”.

Tot i que molts van augurar que la crítica pública d’Ortega contra el chavisme suposaria una primera fissura per al règim, el cert és que no hi ha hagut més sortides de to, almenys públicament. Al contrari, el chavisme “s’ha cohesionat”, apunta l’analista Ayuso. La victòria inapel·lable a les eleccions regionals de l’octubre, malgrat les denúncies per irregularitats, ha fet que el chavisme tregui pit i, sobretot, s’hagi trencat la ja feble consistència de la MUD, una coalició amb l’únic projecte comú de fer fora el chavisme i, sobretot, sense un lideratge fort.

En aquest escenari, oposició i govern van anunciar que tornen a la taula de negociació l’1 i el 2 de desembre, sota la mediació de República Dominicana i José Luis Rodríguez Zapatero. Recentment, Miguel Ángel Santos, economista professor adjunt a la Universitat de Harvard i exassessor de l’opositor Henrique Capriles, va assenyalar que el règim buscava, precisament, la foto del diàleg per fer veure “que ja s’estan entenent i per evitar sancions”. Santos lamentava que l’oposició “ho té tot en contra” per fer forat.

stats