El Salvador s'aferra a la fràgil treva entre les bandes més violentes
THE NEW YORK TIMES / EL SALVADORS'havien enfrontat moltes vegades, als carrers i amb armes. Però quan els líders de les dues bandes més violentes de l'hemisferi van seure fa gairebé mig any cara a cara respirant l'aire sufocant d'una presó de màxima seguretat del Salvador, la trobada tenia un objectiu molt diferent: la pau.
Amb un capellà militar i un exdiputat oficialitzant la trobada, els líders empresonats van fer un moment de silenci pels milers de persones que els seus exèrcits urbans havien mort. Després d'algunes reunions més -i de la concessió governamental de transferir trenta líders a centres amb condicions menys restrictives- van encaixar les mans per segellar un pacte que posava punt final als assassinats.
"Vam dir que havíem de parlar perquè les coses se'ns en van de les mans", va dir Carlos Tiberio Valladares, un líder condemnat per assassinat que té tatuatges de la seva banda gravats a la cara. "Ningú vol que els seus fills segueixen el seu camí". Cinc mesos després, la treva perdura al Salvador, que durant molt temps va ser un dels països més violents del continent americà.
Tenen entre uns 30.000 i 50.000 membres, i un armament que inclou rifles d'assalt i granades. Les dues bandes són exèrcits que tenen poder sobre la seguretat de tota la regió i l'han utilitzat per terroritzar poblacions encara cansades d'anys de guerra civil i inestabilitat.
Ara la treva porta el país en la direcció contrària. Les autoritats sostenen que la violència cau en picat. Però alguns qüestionen que el govern hagi fet un "pacte amb el diable" pel bé públic. "És un moment històric al Salvador", valora Alex Sánchez, antic membre d'una banda, que ara dirigeix Homies Unidos, un programa contra la violència a Los Angeles.
Els homicidis en aquest país de sis milions de persones s'han reduït un 32% la primera meitat d'aquest any. Els segrestos han caigut un 50%, i l'extorsió s'ha reduït un 10%, d'acord amb el ministeri de Seguretat del Salvador, que atribueix el descens a la treva.
Salvatruchas i Barrio 18
Les converses de pau van involucrar les dues bandes més grans de la regió, Mara Salvatrucha i Barrio 18, que tenen les arrels a Los Angeles. Les seves files es van multiplicar als Estats Units després que homes joves hi anessin a parar fugint dels conflictes civils a l'Amèrica Central durant els anys vuitanta. Quan molts d'ells van ser deportats per crims comesos a l'Amèrica del Nord, les bandes van formar grans afiliats al Salvador i als països veïns.
Durant la primera reunió, mirades fixes i roents alimentaven la tensió. Uns 200 soldats vigilaven en cas que la trobada desemboqués en una massacre i encengués els ànims dels milers de membres de les bandes que els líders comanden des de les seves cel·les.
Aquests presoners, alguns marcats de cap a peus amb tatuatges, parlen ara d'un nou dia. Es plantegen la possibilitat de treballar en lloc de robar per arribar a final de mes. Comparen la treva, tot i ser fràgil, amb els acords de pau de 1992 que van posar fi a dotze anys de guerra civil al país. "Hem demostrat bona voluntat", va dir Victor Antonio García, un líder de Barrio 18 deportat de Los Angeles. "Però ara el govern s'ha d'involucrar. Necessitem ajuda per als que abandonen les bandes i necessiten treballar".
La treva no ha aturat els mètodes despietats de tots els membres. Alguns dels qui l'han violada han acabat morts, segons confessa un treballador social involucrat en les converses. Els caps diuen que no poden controlar tots els seus membres. Que la violència continua era evident aquest mes en un dipòsit de cadàvers, on Wendy Maritza Rodríguez gemegava: "Amor meu! Amor meu!" mentre destapaven el cos sense vida del seu nebot, membre de la Mara Salvatrucha. Van matar-lo, conjecturava ella, per intentar abandonar la banda.
