Rebel·lió d’alcaldes contra la xenofòbia de Salvini

El ministre italià amenaça amb destituir els alcaldes que volen desobeir les seves normes antiimmigració

Creix la tensió a Itàlia a mesura que es consolida la política antiimmigració del govern -impulsada i encapçalada pel polèmic ministre de l’Interior i vicepresident del país, Matteo Salvini-. Aquest cop la guspira que ha encès el foc han sigut les veus crítiques de l’alcalde de Palerm, Leoluca Orlando, i del de Nàpols, Luigi de Magistris, que, com altres ajuntaments d’esquerra, han mostrat la seva intenció de no obeir les normes antiimmigració dictades des de Roma.

El primer, Leoluca Orlando, del grup centreesquerrà Partit Democràtic, va anunciar ahir que té pensat suspendre l’aplicació de l’anomenat decret de seguretat de Salvini, una llei aprovada l’any passat que restringeix els drets dels immigrants i endureix les condicions per a les persones que sol·liciten asil. “El decret és inhumà i converteix els immigrants en criminals”, va dir Orlando. El segon, Luigi de Magistris, del partit Itàlia dels Valors, va oferir ahir mateix el port de Nàpols perquè hi desembarquin els 32 migrants que porten 14 dies bloquejats enmig del Mediterrani a bord de la nau Sea-Watch 3 a l’espera d’algun port segur. “Espero que aquest vaixell [al qual de moment cap país europeu ha volgut obrir les portes] vingui al port de Nàpols, perquè contràriament al que diu el govern nosaltres posarem en marxa un pla de salvament i el farem atracar. Jo seré el primer a dirigir les maniobres de salvament”, va dir De Magistris en una entrevista radiofònica.

La mateixa ONG va fer un tuit per agrair la “carta” que havien rebut de De Magistris amb l’oferta. “Estem profundament commoguts i contents de veure que la solidaritat europea encara significa alguna cosa, si no per als ministres de l’Interior, almenys per als alcaldes i la gent del moviment creixent de Ciutats Solidàries”, deia Sea-Watch.

La resposta de Salvini també va ser immediata, però menys afalagadora. “Els que ajuden els immigrants il·legals odien els italians, i respondran davant la llei i la història. No em rendeixo!”, va etzibar a través del seu compte de Facebook el líder del partit ultradretà Lliga, que governa el país en coalició amb el Moviment 5 Estrelles. Salvini amenaçava així els alcaldes rebels amb la destitució si persistien en la “desobediència”. “Els ports italians estan tancats. Hem acollit massa falsos pròfugs, hem enriquit massa contrabandistes. Els alcaldes d’esquerra han de pensar en les dificultats dels seus ciutadans, no en els clandestins”, va continuar Salvini, que en un vídeo publicat al seu compte de Facebook aconsellava als alcaldes de Nàpols i de Palerm -però també als d’altres municipis, com Calàbria, Florència i Pescara- que en lloc de “rebre immigrants il·legals” optin per “preocupar-se pels milions d’italians que avui en dia es troben en una situació difícil”. I com en altres ocasions, el ministre de l’Interior llançava el seu habitual discurs de l’odi contra els immigrants: “També hem de protegir els nostres ciutadans italians i defensar-los dels molts crims comesos per aquests immigrants. Després ja salvarem la resta del món”.

L’alcalde De Magistris denunciava en canvi que “el comportament dels governants s’assembla al dels traficants d’éssers humans: es lucren amb aquesta gent políticament fent creure a les persones que la infelicitat dels països occidentals és culpa dels adults i els nens que arriben per mar”.

Mentrestant, la situació a bord del vaixell Sea-Watch 3 empitjora. “Ningú podrà dir que no ho sabia: a causa de la llarga permanència a bord amb males condicions meteorològiques, molts dels rescatats tenen molts marejos i mal de mar. Per a una persona malnodrida i dèbil, la consegüent deshidratació pot posar en risc la seva salut”, deia ahir al seu compte de Twitter l’ONG.

La UE intenta trobar una solució

Al mateix temps, i des de terra ferma, la Comissió Europea apuntava que casos com el d’aquesta embarcació evidencien que “cal més solidaritat dels països de la UE”, i recordava que no és la primera vegada que cap estat membre vol fer-se càrrec del desembarcament d’immigrants rescatats al Mediterrani. La mateixa portaveu de la institució, Mina Andreeva, va explicar que la Comissió Europea -que també ha impulsat polítiques per frenar el pas als migrants que intenten arribar al Vell Continent- “està en contacte amb diversos països europeus per trobar una solució al cas”. Així ho va corroborar el comissari europeu d’Immigració, Dimitris Avramópulos, que va demanar un esforç col·lectiu a tots els països per evitar més morts al Mediterrani.

Baixen els morts al Mediterrani, però pugen a la costa espanyola

Fins a 4.503 persones van morir o van desaparèixer l’any 2018 quan intentaven emigrar. Les dades recopilades per l’Organització Mundial de la Migració (OIM) registren una davallada del 36% a nivell global respecte al 2017, però constaten que el mar Mediterrani continua sent la zona amb més immigrants morts: 2.242 persones es van ofegar al Mediterrani l’any passat (un 28% menys que els 3.136 del 2017). Es calcula que això vol dir que moren un 1,4% dels immigrants que intenten creuar el Mediterrani, que serien uns 113.000 el 2018. Dels 2.242 morts, 1.306 havien sortit en vaixell des de Líbia o Tunísia per intentar arribar a Sicília, mentre que 769 van morir quan intentaven arribar a les costes d’Espanya. Això és el triple que el 2017, quan van morir 223 persones intentant arribar a Espanya, un augment que s’atribueix a un nombre més elevat de pasteres que van intentar la ruta espanyola després que Itàlia tanqués els seus ports a la immigració. Les morts a la zona central del Mediterrani es van reduir un 54% el 2018 perquè també ho van fer el nombre d’embarcacions a la zona. 167 immigrants més van morir a l’extrem oriental del Mediterrani, probablement en ruta cap a Grècia.