San Francisco, engolit per un cel en flames

Set persones moren i centenars d'habitatges queden arrasats per incendis a l'oest dels EUA

El fum dels incendis de Califòrnia tenyeix el cel de San Francisco d'un to vermellós / EFE

Ja fa dies que Califòrnia està submergida en una onada d’incendis que ja han cremat gairebé 8,7 milions d’hectàrees a la costa oest dels Estats Units. Més de 40 incendis continuen actius en aquest estat nord-americà, que des d’inicis d’any ja ha comptabilitzat en total més de 7.600 focs. També hi ha altres estats afectats: el d'Oregon i el de Washington. Centenars d'habitatges han quedat arrasats, almenys set persones han mort, i es tem que la xifra de víctimes pugui augmentar ja que els equips de rescat no han pogut accedir a moltes zones. Imatges aèries mostren un panorama desolador de cases calcinades. Les autoritats ja han declarat l'estat d'emergència i han demanat ajuda federal.

A causa d’aquestes àmplies zones assetjades per les flames, l’atmosfera d’algunes àrees s’ha convertit en una escena que recordaria més un paisatge marcià, d’una tonalitat totalment rogenca i apocalíptica. Un dels punts que més ha patit els efectes del fum dels incendis ha sigut la badia de San Francisco, en especial les ciutats d’Oakland, Alameda, el nord de Silicon Valley i la mateixa San Francisco.

Un escenari gens prometedor que ha fet disparar els nivells de contaminació en una zona on viuen 8 milions de persones. Segons el portaveu del districte de Gestió de la Qualitat de l’Aire a la badia, es preveu que la presència d’aquest fum es mantingui almenys fins a aquest divendres.

El fum procedent dels centenars d’incendis forestals ja es va fer evident durant les primeres hores de dimecres a San Francisco. Les xarxes socials es van inundar amb fotografies i vídeos del cel rogenc, una estampa que serà difícil d’oblidar entre els habitants d’aquesta ciutat i de gairebé tota la costa del Pacífic, que ha quedat atrapada pels incendis.

En el cas de San Francisco, però, la raó principal d’aquest cel inèdit ha sigut perquè la boira, que és habitual en aquesta època de l’any, juntament amb l’aire fred provinent de l’oceà, impedeixen que el fum arribi a terra, i el mantenen a una capa superior de l’atmosfera, la qual cosa fa que, a ple dia, el cel es mantingui taronjós i vermellós i sense permetre el pas de la llum solar.