El control del Senat americà es decidirà al gener
El focus es posa en Geòrgia, que per dirimir l’empat repetirà eleccions el 5 de gener
BarcelonaDesprés de l’agònica resolució de la principal incògnita de les eleccions de dimarts, que van donar la victòria a Joe Biden quatre dies més tard, ara tots els ulls estan posats en l’estat de Geòrgia, on es decidirà el destí del Senat nord-americà. I aquest cop el resultat no se sabrà fins al 5 de gener.
Com cada dos anys, els electors van votar per renovar les dues cambres del Congrés: la cambra alta o Senat, formada per 100 membres (dos per estat) i la Cambra de Representants, que té 435 escons. A la primera hi havia un terç dels llocs en joc (23 que fins ara ocupaven republicans i 12 que ostentaven demòcrates), i els comicis de dimarts podrien alterar la majoria, ara en mans dels republicans, que tenien 53 senadors. Però ni de bon tros el partit de Joe Biden té assegurat el control del Senat. Ara hi ha un empat a 48 i queden quatre llocs per assignar, un per Carolina del Nord, un per Alaska i, excepcionalment, dos per Geòrgia. A Alaska els republicans tenen una clara majoria, mentre que a Carolina del Nord van per davant per molt poc. A Geòrgia hi ha un empat virtual i la llei electoral d’aquest estat preveu que si cap dels candidats obté més del 50% dels vots el 5 de gener, s’ha de celebrar una segona volta.
Geòrgia, un petit estat del sud-est amb una població de 10,6 milions d’habitants, es convertirà, doncs, en el centre de l’atenció política i mediàtica a finals d’any, perquè tindrà la clau del que podria permetre als republicans obstaculitzar de manera considerable l’acció de govern de Biden almenys durant els pròxims dos anys, fins que se celebrin les legislatives de mig mandat. L’única opció dels demòcrates seria guanyar els dos escons d’aquest estat històricament conservador. Si ho aconseguissin hi hauria un empat a la cambra alta de 50 a 50 i la vicepresidenta Kamala Harris faria valer el seu vot per desempatar. És el mateix que li va passar a George Bush fill el 2000 quan el Tribunal Suprem li va concedir la polèmica victòria a Florida i es va trobar amb un empat al Senat.
Cambra de Representants
En les presidencials dels Estats Units es renoven sempre els 435 escons de la Cambra de Representants, on fins ara els demòcrates tenien majoria. De moment el recompte ha adjudicat al partit de Joe Biden 216 escons (quatre menys dels que tenien) i als republicans 196 (5 més). Encara queden dies per saber com es repartiran els 23 escons que falten per assignar, però ja es dona per fet que els demòcrates obtindran els tres representants que els falten per revalidar la majoria absoluta a la cambra baixa.
Però això no són necessàriament bones notícies per a l’equip liderat per Nancy Pelosi, ja que set dels joves electes demòcrates han perdut els seus llocs en districtes que havien conquerit a Donald Trump en les eleccions de mig mandat del 2018. Tota una decepció per als que s’esperaven consolidar aquells bons resultats (fa dos anys van guanyar 36 escons als conservadors), que van capitalitzar la impopularitat de Donald Trump.e
