Batalla política per un jutge
Un estat creat per colons només podia acceptar la delegació de competències a un govern central amb una desconfiança majúscula. Els pares fundadors dels Estats Units s’hi van acabar resignant, però només després de col·locar-hi tots els contrapesos possibles. Per evitar poders absoluts, al president li van contraprogramar un Senat perquè es controlessin mútuament; i com a àrbitre van instaurar el Tribunal Suprem, que, a la realitat, ha anat molt més enllà i s’ha convertit en actor decisiu en les grans decisions que han marcat època als Estats Units. Totes les grans decisions -dret a portar armes, abolició de la discriminació racial, pena de mort, drets dels homosexuals, avortament- vénen marcades pels 9 poderosos jutges d’aquest tribunal. Si el dia a dia el marquen els polítics, les tendències de fons les han d’avalar els jutges.
Magistrats nomenats de per vida. Un cop es posen la toga, no hi ha marxa enrere, i com tothom a la societat moderna, també els jutges tendeixen a la longevitat. Antonin Scalia, el jutge que va morir aquesta setmana, icona del conservadorisme extrem, portava dictant jurisprudència des del 1986, quan el va nomenar Ronald Reagan. Gairebé 30 anys que el van fer famós per les seves tesis brillants i ultres que traslladava a les sentències quan guanyava o a uns vidriòlics vots particulars quan quedava en minoria.
Substituir-lo és una patata molt calenta per a Barack Obama, però també una gran oportunitat. En un tribunal ara mateix dividit per la meitat, 4 jutges de perfil demòcrata i 4 de perfil republicà, un novè membre de tendència progressista portaria al Tribunal Suprem més liberal de les últimes dècades.
D’aquí la batalla que s’ha declarat de manera immediata entre Obama, que es prepara per proposar candidat, i els republicans, que controlen el Senat i amenacen de bloquejar-lo, tot exigint que no mogui peça encara que li quedin ni més ni menys que 333 dies de mandat.
Els candidats a la nominació republicana han sortit en tromba a exigir a Obama que no s’atreveixi a nomenar ningú, i més significatiu, també el líder republicà al Senat, Mitch McConnell, ha formulat la mateixa advertència.
Conflicte entre el president i el Senat
Es tracta del conflicte entre president i Senat, dues institucions plenament legítimes, dos poders sorgits d’eleccions diferents, en anys diferents i utilitzant sistemes electorals diferents, però igualment vàlids. Un conflicte que fa preveure un xoc de trens que bloquegi el tribunal i amenaci fins i tot de fer descarrilar tot el sistema.
Històricament, aquest duel permanent presidència-Senat s’ha resolt a base d’acords molt treballats, però els temps de crispació no són fèrtils en pactes, i en campanya electoral hi ha més sabotejadors que no enginyers construint ponts de diàleg.
En tot cas, Obama ha anunciat que proposarà candidat i el Senat, si el veta, haurà de justificar-ho. Obama pot triar un candidat ideològicament molt marcat, o un més de consens i, per tant, més difícil de bloquejar. Si l’elegit passa la dura nominació, aquesta vegada més dura que mai, certificarà el domini liberal en aquest tribunal tan poderós. És un èxit que Obama vol apuntar-se en la recta final dels seus dos mandats.
