Sèrbia i Kosovo, de tu a tu
No fa ni mig any que el primer ministre serbi, Ivica Dacic, va declarar que si s'hagués trobat amb l'ara cap del govern kosovar, Hashim Thaçi, durant la guerra del 1998-1999, l'hauria eliminat. A Belgrad, Thaçi és l'home acusat d'haver participat en el tràfic d'òrgans de centenars de serbis assassinats. A Pristina no obliden que Dacic va ser portaveu de Slobodan Milosevic. Tots dos, però, dirigeixen avui el destí de dos estats que són a tocar de la reconciliació.
Des que es va obrir, per primer cop, un diàleg formal entre Sèrbia i Kosovo, el març del 2011, sota el paraigua de la Unió Europea, els dos països han fet un llarg camí. El reconeixement per part de Belgrad del nou estat encara és un anatema però, tot i això, s'han establert relacions comercials. Sèrbia accepta que Kosovo participi en totes les trobades regionals, i es reconeixen mútuament titulacions i diplomes. Des del desembre, a més, tots dos controlen conjuntament la frontera entre Sèrbia i el nord de Kosovo. Les vuit rondes negociadores, però, van quedar interrompudes el 3 d'abril passat per la impossiblitat de consensuar com ha de ser la participació política i el grau d'autonomia dels serbis de Kosovo. Després de dotze hores de discussions, l'acord prenia forma però els fantasmes de la història recent van reaparèixer sobre la taula de Brussel·les. "És un problema de coratge polític", assegurava a l'ARA un funcionari europeu que ha treballat durant anys per aquest acostament. "Els serbis saben molt bé que Kosovo ja no és seu, però ningú vol passar a la història com el líder que ho va posar sobre paper", argumentava.
La debilitat del govern de Belgrad pesa sobre un acord que podria obrir les portes de Sèrbia a negociar una futura adhesió a la UE. El primer ministre, Ivica Dacic, està sota pressió. És el soci més petit d'una coalició en què el veritable home fort és el vice primer ministre, Aleksandar Vucic. La premsa nacionalista ha tret els draps bruts d'una suposada relació de Dacic amb un narcotraficant buscat per la justícia. La crisi econòmica castiga la població més vulnerable. Els sous són baixos i no s'ha aconseguit reduir l'atur.
Un futur europeu
Dacic necessita temps i Brussel·les n'és conscient. Thaçi, també. Tots dos són polítics pragmàtics, que saben que hi ha discurs de línia dura per a consum domèstic i un llenguatge d'entesa a l'exterior que beneficia els dos països.
Han passat catorze anys des de la guerra i cinc des de la declaració d'independència de Kosovo. El futur dels dos estats és a la Unió. Al desembre, en una conferència a Brussel·les, Dacic explicava la conversa que havia tingut la nit abans a l'hotel mentre sopava amb el líder kosovar i la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton. Dacic proposava construir una autopista entre els dos països. I Thaçi va contestar que haurien de demanar els diners a la UE. Lady Ashton va bromejar: "Així que tots dos esteu contra mi?" El serbi va ser taxatiu: "Ens has demanat que normalitzem relacions, tu pagues".
