OBSERVATORI

Sèrbia s’aferra a l’aliat rus

La frase “Kosovo és Sèrbia, Crimea és Rússia”, encara es pot sentir de tant en tant als carrers de Belgrad. Però el veritable crit que de fa setmanes ressona a la capital sèrbia és el que denuncia la corrupció del govern d’Aleksandar Vucic. Milers de persones es manifesten cada dissabte a la tarda a Belgrad, des de fa un mes, contra la corrupció, l’autoritarisme i la violència que ha retallat drets a Sèrbia. Però, durant 24 hores, Vucic va utilitzar l’espectacle de la visita de Vladímir Putin a Belgrad per amagar el malestar creixent d’una societat cansada de la falta de perspectives vitals, en un país on “practicar el periodisme ja no és segur”, segons Reporters Sense Fronteres, la corrupció és endèmica i els actes de violència contra l’oposició política i mediàtica s’han multiplicat.

Una exhibició de Putin

Però dijous Belgrad era una ciutat de festa. Amb murals a les parets amb la cara de Vladímir Putin; tasses i samarretes commemoratives de la visita es venien a les botigues de records; i la desfilada pel centre de la capital es va organitzar amb claca arribada des de diversos punts del país en més d’un miler d’autobusos posats a disposició pel mateix govern. Putin va poder exhibir capacitat d’influència a les portes de la Unió Europea. I Vucic va jugar a explotar al màxim la relació emocional amb el germà gran ortodox i la necessitat política d’una Sèrbia que, mentre negocia a càmera lenta una futura adhesió a la Unió Europea, ha fet de Rússia el seu aliat clau. Aleksandar Vucic, el polític ultranacionalista que va passar de ser ministre de Slobodan Milosevic a exercir de convençut europeista, ha sabut alimentar bé aquesta ambigüitat.

També Putin necessitava aquesta exhibició. Moscou no va aconseguir aturar l’adhesió de Montenegro a l’OTAN, i si Macedònia acaba entrant-hi en un futur, tot els veïns de Sèrbia formaran part ja de l’Aliança Atlàntica. Belgrad, a més, porta mesos de converses amb Kosovo per intentar trobar una solució definitiva a les seves disputes frontereres. Potser per això, el president rus ja havia anunciat abans d’aterrar a Belgrad que l’objectiu principal de la visita era reforçar la cooperació militar i la capacitat defensiva sèrbia. Putin ha sabut aprofitar la retirada d’una Unió Europea en crisi, incapaç d’oferir un futur real als Balcans dins del projecte comunitari, per construir un lideratge fet a cops d’ocupar buits de poder i d’alimentar percepcions. Una enquesta del govern de Belgrad de fa un parell d’anys ho retratava perfectament. El nombre de serbis que creien que Rússia era el primer donant d’ajuda econòmica al seu país era tan alt com els que creien que ho era la UE. Les xifres, però, demostraven que el 75% de l’ajut rebut venia de la Unió o dels seus estats membres, mentre que l’aportació russa quedava en novena posició. Una situació semblant passa també amb la inversió directa. Tot i això, Sèrbia importa de Rússia dos terços del gas natural i del petroli que consumeix, i el gegant rus Gazprom controla la companyia petroliera sèrbia NIS.