Síria: un pla de pau farcit d’interrogants

BarcelonaSembla un gest tan històric com irrealitzable. Però la cruesa de la guerra de Síria -que ja ha deixat 300.000 morts- i la desesperació de milions de sirians que veuen com el seu país s’esmicola és un imperatiu per intentar-ho. Amb aquest esperit s’ha forjat la inèdita entesa diplomàtica que va culminar divendres amb l’aprovació per unanimitat, al Consell de Seguretat de l’ONU, de la primera resolució que, després de quatre anys i mig de guerra, dibuixa un pla polític per a Síria.

Com s’hi ha arribat?

Unes converses de Viena a Nova York, passant per Moscou

La maquinària diplomàtica ha tret fum aquestes últimes setmanes. La primera pedra de la nova entesa es va posar a l’octubre a Viena, en una reunió inèdita sobre el futur de Síria en què es van asseure a parlar les grans potències mundials, entre les quals els EUA i Rússia, però també actors clau com l’Aràbia Saudita, Turquia o l’Iran, que va participar per primer cop en una cita d’aquest tipus. Des d’aleshores, ha estat el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, que presideix per torn el Consell de Seguretat de l’ONU, qui ha liderat el procés d’acostament, que va culminar amb una visita seva aquesta setmana a Moscou, on es va reunir amb el mateix president rus, Vladímir Putin.

Què preveu?

Un govern en sis mesos i unes eleccions en divuit

El pla fixa l’inici del diàleg de pau, sota els auspicis de l’ONU, per a “principis de gener”. En sis mesos, aquestes converses han de concloure amb l’establiment d’un govern a Síria “creïble, inclusiu i no confessional” que haurà de redactar una nova constitució per al país. En un termini de divuit mesos s’hauran de celebrar unes eleccions “lliures i justes”. I tot aquest procés polític haurà d’anar acompanyat d’un alto el foc que restauri la confiança i protegeixi la població civil.

Quines dificultats té?

El destí de Baixar al-Assad i qui és considerat opositor al règim

No és el primer cop que l’ONU intenta una solució en la guerra de Síria. Fins a tres mediadors designats per les Nacions Unides ho han intentat fins ara sense èxit. La mateixa Rússia havia vetat quatre cops a l’ONU els intents de les grans potències mundials de buscar una sortida al conflicte. Ara, però, sembla que regna l’entesa entre els membres del Consell de Seguretat de l’ONU, una aproximació de posicions que ha sigut possible a costa de deixar de banda dues qüestions clau: el destí del president Baixar al-Assad i la composició de la delegació opositora en les converses que ara començaran.

El president sirià té el suport incondicional de Rússia, però poc després d’aprovar-se la resolució va quedar clar que ni els EUA ni Turquia no es plantegen que Al-Assad continuï al poder. També serà complex determinar quins grups opositors al règim sirià es cridaran a participar al diàleg polític. La setmana passada, a l’Aràbia Saudita, l’oposició siriana es va reunir per designar un comitè polític que la representi. Però Damasc, Moscou i Teheran no veuen de bon grat alguns dels integrants d’aquesta delegació perquè consideren que tenen vincles amb el terrorisme. En l’únic que hi ha consens és en deixar fora de qualsevol diàleg l’Estat Islàmic (EI) i el Front al-Nusra.