Els nens soldat de Somàlia: reclutats per Al-Shabaab i torturats pel govern

Un cop sota la custòdia de les autoritats somalis, el malson d'aquests menors continua

Somàlia és un dels països on més infants són forçats a participar en la lluita armada. / OMAR FARUK / REUTERS

Hamza tenia només 13 anys quan el grup jihadista Al-Shabaab el va segrestar. Després de passar dos mesos i mig obligat a entrenar amb un rifle d’assalt AK-47, la banda terrorista va decidir que ja estava preparat per matar. L’havien convertit en un nen soldat. Com a milers d’infants de Somàlia.

Però en el primer atac forçat a participar, al nord-est de Somàlia, va ser detingut per l’exèrcit del país. El que podia semblar una alliberació es va convertir en un nou suplici. Malgrat que aquest adolescent havia sigut reclutat a la força per Al-Shabaab -víctima d’extorsió, abusos i penúries-, el govern de Somàlia el va empresonar. “Quatre soldats em van apallissar: em van lligar de peus i mans i em pegaven amb les culates de les pistoles. També em donaven puntades de peu al pit”, recorda. La sentència no va trigar a arribar: un tribunal militar el va condemnar a 10 anys de presó. Sense accés a cap suport jurídic, no va poder defensar-se. “Al-Shabaab m’havia obligat a participar en aquell atac. Jo portava una pistola, però no la vaig utilitzar, no volia lluitar. El jutge em va dir que si portava una arma jo ja era part d’Al-Shabaab”.

3.500

nens soldat han sigut reclutats per Al-Shabab. Es calcula que la meitat dels combatents del grup jihadista són menors

El relat d’aquest adolescent, recollit en un informe de Human Rights Watch, explica una doble realitat recurrent al país. Des de fa anys, la milícia islamista Al-Shabab, una de les organitzacions extremistes més actives a l’Àfrica, recluta nens -fins i tot de vuit o nou anys- per obligar-los a lluitar o a atemptar en el seu nom. No hi ha dades exactes, però es calcula que prop de la meitat dels seus combatents –un total de 7.000– són menors.

El seu calvari, però, no acaba quan aconsegueixen sortir del grup terrorista. El dossier, titulat 'És com si sempre fóssim a la presó', revela que el govern somali extorsiona i maltracta aquests nens quan passen a estar sota la seva custòdia. Mancats de programes de reinserció, les autoritats del país jutgen els infants com a adults; com a criminals i no com a víctimes del conflicte.

Abusos silenciats

El paper del govern somali en aquests casos està ple d’irregularitats. En primer lloc, perquè s’havia compromès a entregar aquests menors a Unicef amb la finalitat que l’organització s’encarregués de la seva rehabilitació. En segon, perquè en cap dels casos Somàlia, tal com dicta el dret internacional, respecta els estàndards de justícia juvenil ni prioritza la reinserció dels nens. I en tercer lloc, perquè sovint viola els drets humans.

“S’utilitza un sistema legal obsolet i inadequat que suposa una gran amenaça per a la seguretat dels menors”, denuncia l’informe. Ho corrobora Laetitia Bader, una de les autores de la investigació, que explica a l’ARA que les condicions que envolten els nens són despietades. “Els aïllen, els amenacen i fins i tot els apallissen i els torturen, principalment, per fer-los confessar o per extreure informació”, apunta Bader.

A les presons, els adolescents són tractats com a adults des del primer moment. Sense accés a l’educació i amb cap programa especial que s’adapti a la seva vulnerabilitat, són tancats en cel·les que comparteixen amb altres presos més grans que ells i que, en ocasions, també abusen dels joves.

"A les nits em treien de la cel·la i em pressionaven perquè confessés que formava part d'Al-Shabaab"

Un noi somali de 16 anys

“Les condicions són molt dures en tots els sentits. Molts d’ells diuen que a les cel·les no hi ha espai suficient ni per dormir”, confessa Bader. Els casos de violència per part dels funcionaris es repeteixen. “A les nits, em treien de la cel·la i em pressionaven perquè confessés que formava part d’Al-Shabaab. Una nit em van pegar tan fort que vaig estar sagnant durant dues setmanes. No vaig rebre tractament mèdic”, narra un noi de 16 anys que, tal com recull HRW, va passar diversos mesos detingut en un presó de les forces d’intel·ligència somali.

Un cop entren a la presó, la seva connexió amb el món exterior és pràcticament inexistent. Les famílies, que s’assabenten del destí dels nens dies després, no acostumen a tenir permís per parlar amb ells. “Només els poden veure si tenen diners per pagar suborns o si tenen contactes per fer-ho. Però si són famílies pobres, que ho solen ser, és molt difícil que puguin visitar els seus fills”, diu Bader. Tampoc tenen cap assessorament o suport jurídic.

Detencions injustificades

Tot i que el govern planteja aquestes condemnes com a part de la lluita contra el terrorisme al país, molts dels nens que són detinguts no han arribat a estar segrestats per Al-Shabab. Simplement se’ls deté perquè són considerats sospitosos de simpatitzar amb la banda fonamentalista. “Molts d’ells són arrestats durant operacions de seguretat massives a les ciutats, principalment a la capital, Mogadiscio. Sense gairebé proves, el govern se’ls emporta”, explica Bader.

En aquests tipus de detencions, l’estatus social dels menors hi té molt a veure. Segons HRW, la majoria dels infants que són retinguts provenen de famílies amb pocs recursos, que no tenen ni capacitat ni influència per reaccionar. Si la família té diners és més difícil que això passi. “Somàlia és un dels països on el futur d’un nen depèn molt del lloc on neix. I un gran percentatge d’infants viuen en un context molt difícil per ser infant”, recorda Bader.

Nens soldat a Somàlia

L’últim informe del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre Somàlia era simptomàtic. Gairebé 6.000 nens i unes 250 nenes van ser reclutats com a soldats entre 2010 i 2016. Durant aquest període, més de la meitat, uns 3.406 infants, van morir o van resultar mutilats com a conseqüència d’haver participat en la lluita armada.

6.000

menors han sigut reclutats com a soldats a Somàlia entre 2010 i 2016

Tot i que les xifres disminueixen, Al-Shabaab –majoritàriament– i altres grups armats continuen segrestant menors. Principalment ho fan en zones rurals i pobres, i obliguen les famílies a entregar les criatures. Si s’hi oposen, els milicians els asseguren que mataran tots els membres de la casa. Els nens serveixen per lluitar -si són molt petits, poden fer altres tasques com portar menjar i provisions als combatents-, les nenes es convertiran, molt probablement, en esclaves sexuals del grup. 

Com al Hamza, un cop segrestats, la banda islamista inicia un entrenament físic per preparar-los per combatre, però també psicològic: intenten rentar-los el cervell amb falses promeses.

Les escoles s'han convertit en un dels blancs predilectes de la banda jihadista. Els segrestos massius en centres educatius, on hi sol haver desenes de nens, s'han consolidat com una manera relativament fàcil i ràpida de reclutar menors.  En un altre informe, HRW analitzava aquest fenomen. Segons el document, al setembre un grup de combatents d'Al-Shabaab va segrestar almenys 50 nens i nenes de dues escoles de  Burhakaba, a uns 200 quilòmetres de Mogadiscio.

Dues setmanes després, un altre grup de milicians -amb la cara coberta i armats fins a les dents- van tornar per captar més infants en una altra escola de la localitat.  "Volien 25 nens d'entre 8 i 15 anys", explica a HRW un dels professors del centre, que va intentar protegir els menors. "Em van colpejar. Els nens ploraven i alguns van intentar escapar-se, però els soldats eren per tot arreu", recorda. "Els vam preguntar per què els volien; no van dir res, però nosaltres sabem que volen adoctrinar-los i fer-los lluitar". 

El paper de l'exèrcit

La pobresa, la manca de mitjans de subsistència, la destrucció, la separació o desestructuració de moltes famílies o la falta d'oportunitats són factors clau que impulsen el reclutament de nens a Somàlia. Molts dels menors són reclutats a la força, però d'altres s'allisten "voluntàriament" perquè ho veuen com l'única via de subsistència en un país martiritzat per una guerra que, amb més o menys intensitat, sembla interminable.

Al llarg de més de 25 anys de conflicte, totes les parts enfrontades s'han nodrit de la figura dels infants a l'hora de combatre. També les forces governamentals. El cas de l’exèrcit nacional de Somàlia, amb suport de les forces internacionals i de la Unió Africana (AMISOM), és particularment greu. El 2015, Somàlia va ratificar la Convenció per als Drets de l'Infant, i l'agost de 2012 va subscriure un pla d'acció amb l'ONU per prevenir el reclutament i l'ús de nens soldat. Però, amb el temps, han resultat ser paper mullat.

950

menors han sigut utilitzats com a soldats per l'exèrcit somali

En els últims 5 anys, els militars del país han utilitzat gairebé 950 menors. I no només això. Sovint, l’exèrcit somali els utilitza com a espies i els obliga a infiltrar-se a Al-Shabaab. Fer-ho significa estar en constant perill de mort. Només l'últim any, més d’un centenar de nens van ser executats pel grup jihadista acusats de ser espies del govern.