Sturgeon reclama plens poders per al Parlament d’Edimburg

EdimburgPer llançar-se a la política, Nicola Sturgeon, la primera dona que lidera el govern d’Escòcia, es va inspirar en la també primera dona que va governar el Regne Unit, Margaret Thatcher. Però no perquè l’admirés ideològicament o volgués emular les seves fites, sinó tot el contrari. Sturgeon odiava les polítiques econòmiques que Thatcher va impulsar i que van provocar una majúscula destrucció d’ocupació a Escòcia.

Com que Sturgeon va créixer al costat d’una planta metal·lúrgica a Glasgow als anys 80, l’ara primera ministra escocesa va anar veient de primera mà com els successius governs tories aplicaven receptes econòmiques totalment contràries a les que necessitava Escòcia. I així van néixer les ànsies independentistes en aquesta nació.

“Escòcia no va votar mai per Margaret Thatcher -assegura en una entrevista a Bute House, la seva residència oficial a Edimburg-. De fet, Escòcia rebutjava una vegada i una altra el que ella proposava. I va ser aquesta paradoxa la que em va fer decidir fer el salt a la política”.

Sturgeon tenia només 16 anys quan es va afiliar al Partit Nacional Escocès (SNP) que, en aquell moment, era vist com un grup de somiadors romàntics amants de les més remotes tradicions escoceses. Però tot ha canviat molt. Fins al punt que ara la primera ministra escocesa és tota una referència a la vida política britànica, sobretot després de les eleccions generals del mes passat.

Les seves línies actuals d’actuació són clares: combatre un altre govern conservador -amb majoria absoluta i liderat de nou per David Cameron- i aconseguir el màxim de poder polític possible per a Escòcia, després de perdre fa nou mesos el referèndum d’independència.

Un nacionalisme modern

“Abans i ara, el que Escòcia va votar a les urnes no es tradueix en el que acaba sent el govern del país -assegura-. Mirant la lògica més bàsica de la democràcia, em sembla un error”, diu Sturgeon. A les eleccions del 7 de maig, l’SNP va guanyar 56 dels 59 escons que representen Escòcia a Westminster, i va humiliar així els laboristes i es va convertir en la tercera força política al Regne Unit.

I es reivindica: “La gent que pensa en un partit nacionalista sovint pensa en un partit ancorat en el passat, parroquià. Però la mena de nacionalisme que represento és justament el contrari d’això. Proeuropeista i pro immigració”.

Descriu David Cameron com una “persona raonablement honesta” i les seves relacions com a “professionals”, i diu que ara el pressionarà per obtenir més poders autonòmics. Sturgeon subratlla que Cameron té el futur d’Escòcia a la seves mans. No només pel referèndum sobre la UE que el Regne Unit celebrarà aviat, sinó també per com Cameron respongui a la demanda dels electors que s’han pronunciat majoritàriament per donar més poders al Parlament d’Edimburg.

“La pilota és a la seva teulada -diu Sturgeon-. La gent sovint me la posa a la meva teulada i em pregunta si hi haurà un altre referèndum, si serem independents algun dia. Tot depèn del que faci Cameron des d’ara, quina resposta doni al resultat electoral de fa un mes. Això determinarà la visió que els escocesos tindran de Westminster i de l’encaix que hi té Escòcia”, reflexiona.

Les diferències polítiques i d’actitud entre Escòcia i Anglaterra poden ser exagerades, segons alerta. “Però Escòcia és innegablement una nació i segons el meu parer això significa que ens hem de governar nosaltres”, diu. S’atura i afegeix amb nostàlgia: “Per descomptat que això ja es va decidir al referèndum, encara que no de la manera que a mi m’hauria agradat”.

Una pregunta a la televisió: “Es pensa que és Saddam?”

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, causa sensació aquests dies en una visita oficial que fa als EUA. Les cites són moltes i diverses i inclouen des d’una conferència al think tank Council on Foreign Relations fins a una arriscada entrevista al programa de paròdia política The daily show. Va ser en aquest marc quan dilluns Sturgeon va dir en broma que havia ordenat investigar què havia passat a les úniques tres circumscripcions electorals escoceses on no havia obtingut diputat. “¿Es pensa que és Saddam Hussein? ¿Vol el 99%?”, li va etzibar el presentador. “Sempre has de voler més”, va saltar Sturgeon.