Publicitat
Publicitat

DEFENSA

Suècia restableix el servei militar

Estocolm recluta 4.000 nois i noies de 18 anys per la falta de voluntaris i l’amenaça russa

Comença el mes de març i molts nois suecs estan nerviosos. Els que compleixen 18 anys aquest 2018 esperen una carta important que els obliga a presentar-se com a candidats al servei militar. Després de vuit anys de pausa, la temuda mili acaba de tornar a entrar en vigor: és una de les mesures amb què el país nòrdic espera reforçar la seva capacitat de defensa en resposta a la creixent amenaça russa.

“L’escenari de la nova Guerra Freda s’ha traslladat del centre al nord d’Europa”, explica en declaracions a l’ARA Fredrik Bynander, director del Centre de Seguretat Ciutadana de la Universitat de Defensa Sueca. “La nova frontera és ara entre Rússia i els seus veïns occidentals, tant si són de l’OTAN com si no. Això inclou Suècia, a causa de la seva presència al mar Bàltic, amb especial èmfasi a l’illa de Gotland”. Aquest lloc és considerat estratègic i, fa poc, Suècia va decidir desplegar-hi tropes permanentment.

El país escandinau és un dels pocs de la zona que no pertany a l’OTAN. Però, segons els últims sondejos, cada cop més ciutadans hi estarien a favor. Una opció que també guanya partidaris en la política, sobretot entre les files del centredreta. Un canvi en l’opinió pública que demostra una vegada més la preocupació que l’annexió de Crimea i la creixent bel·ligerància de Moscou generen a Estocolm.

Exèrcit professional des del 2010

En aquest context, una àmplia majoria dels suecs veuen amb bons ulls el restabliment del servei obligatori. Es va eliminar el 2010 per deixar pas a un sistema professional, basat en el reclutament de voluntaris. En aquell moment, la sensació que amb la caiguda de la Unió Soviètica el tens clima de les dècades passades no tornaria va portar el país a reduir considerablement la despesa militar.

Però hi ha pocs voluntaris i la xifra total de soldats està caient. Això, juntament amb la ràpida transformació de l’escena internacional, “ha provocat una aguda sensació de vulnerabilitat” entre els ciutadans, que han acollit la tornada de la mili de manera “generalment positiva”, destaca Bynander. “Aquí el servei té un significat històric, és vist com un procés que unifica la societat i una manera d’ensenyar els joves a comportar-se i tenir cura d’ells mateixos”, afegeix.

Probablement els joves afectats no estan tan entusiasmats amb la idea. A la carta que rebran ara, entre el març i l’abril, se’ls recorda que el nou sistema és obligatori i que no respondre-hi pot tenir “conseqüències legals”. El servei militar dura un any i les dones també hi estan obligades, cosa que no passava abans del 2010. Però la immensa majoria, tant nois com noies, poden estar tranquils perquè l’exèrcit només preveu reclutar uns 4.000 dels 90.000 joves convocats. Juntament amb la carta rebran una contrasenya per omplir un qüestionari en què se’ls pregunta sobre la salut, l’estat físic, el nivell d’estudis, els interessos i les motivacions.

A partir de les respostes, l’Agència de Reclutament de la Defensa Sueca seleccionarà els 6.000 joves més qualificats i motivats i els convocarà a una segona prova d’un dia de durada, en la qual s’avaluaran més profundament les seves aptituds. En realitat, els joves que rebran la carta aquest any formen part de la segona tanda de convocats i no començaran el servei fins l’any que ve. Els primers, que van complir els 18 l’any passat, estan acabant de ser seleccionats i començaran la mili aquest estiu.

“És bo per a la nació augmentar la nostra capacitat militar ara que les amenaces augmenten, a més de modernitzar el sistema de defensa i fer que sigui més efectiu”, opina Jesper Hellqvist, de 42 anys, que viu al centre del país. A la seva època, la major part dels seus amics van haver de fer el servei però ell tenia problemes d’oïda i va ser un dels pocs que se’n va lliurar.

“Una bona escola”

Joakim Lindblom, en canvi, considera que ara mateix restablir el servei no hauria de ser la prioritat. “Els diners invertits es podrien haver utilitzat millor per lluitar i vigilar el risc terrorista, que probablement ara mateix és l’amenaça més gran. També caldrien més fons per millorar els serveis d’intel·ligència, la policia i les forces militars existents. Tot i això, Lindblom considera la mili una “bona escola”. “Jo mateix la vaig fer l’any 1996 i no va ser una pèrdua de temps -assegura-. Vam aprendre a tenir cura de nosaltres i a ser més responsables”. Ell era bomber de les forces aèries i li van ensenyar a apagar focs, primers auxilis i manteniment de vehicles. També ressalta que, com que era un dels líders del grup, va aprendre nocions de direcció.

Una tradició molt nòrdica

Els països nòrdics tenen moltes coses en comú. Però també tenen diferències, com la manera d’organitzar-se des del punt de vista militar. Així com Suècia i Finlàndia han preferit mantenir-se sempre al marge de l’OTAN, Dinamarca, Noruega i Islàndia no només hi pertanyen, sinó que formen part del grup de membres fundadors. Que l’actual secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, sigui noruec, i el seu predecessor, Anders Fogh Rasmussen, danès, dona una idea del pes que aquestes petites nacions tenen dins l’organització. En el cas d’Islàndia, que no té exèrcit, la seva importància es deu a la seva posició estratègica, a mig camí entre Europa i l’Amèrica del Nord.

Pel que fa a la mili, en canvi, la situació és més homogènia. A excepció dels vuit anys en què Suècia l’ha eliminat, el servei no ha deixat de ser obligatori per als joves danesos, finlandesos i noruecs. Al 2015 aquests últims el van estendre a les dones, un model que ara és imitat pels suecs.