Suècia, el toc d’atenció del món

La decisió de no aturar el país ha provocat un augment de morts i ha danyat l’economia

Des que el coronavirus va arribar a Europa, Suècia ha estat sota la lupa pel seu poc ortodox experiment de passar el pic del virus sense restriccions. Ha permès que el món examini què passa en una pandèmia quan un govern deixa que la vida segueixi sense traves. I això és el que ha passat: no només han mort més milers de persones que als països del seu entorn, sinó que l’economia sueca no ha despuntat. “ No n’han tret res de bo”, segons Jacob F. Kirkegaard, professor del Peterson Institute for International Economicsde Washington.

Els resultats de l’experiment suec són rellevants més enllà d’Escandinàvia. Als Estats Units, on el virus s’estén a una velocitat alarmant, certs estats han descartat aturar l’economia -seguint el consell del president Trump- o han aixecat els confinaments prematurament. Al Regne Unit, el primer ministre Boris Johnson -hospitalitzat fa setmanes per covid-19-, va reobrir els pubs i restaurants el cap de setmana passat, en un intent de restaurar la normalitat econòmica.

En aquesta anàlisi hi ha implícita la idea que els governs han de fer equilibris entre salvar vides o llocs de treball. Però els resultats suecs, tan descoratjadors (més morts i gairebé el mateix forat econòmic), insinuen que la suposada tria és falsa. No imposar una distància física pot costar vides i sous de la mateixa manera.

Més morts i mateixa recessió

Suècia ha confiat en els seus ciutadans. El govern ha permès que restaurants, gimnasos, botigues, parcs i la majoria d’escoles es mantinguessin obertes. Per contra, Dinamarca i Noruega han optat per quarantenes estrictes. Més de tres mesos després, el coronavirus és responsable de 5.420 morts a Suècia, segons l’Organització Mundial de la Salut. No sonarà gaire horrible si es compara amb els més de 129.000 nord-americans que han mort, però Suècia té només 10 milions d’habitants. Proporcionalment, ha recomptat un 40% més de morts que els Estats Units, dotze vegades més que Noruega, set vegades més que Finlàndia i sis més que Dinamarca.

Els elevats estralls derivats de l’estratègia sueca han sigut clars durant setmanes. El que es fa evident ara és que Suècia, malgrat deixar que la seva economia circulés sense frens, ha patit de totes maneres una destrucció d’empreses i de prosperitat pràcticament al nivell dels seus veïns. El banc central suec espera que l’economia nacional es contragui un 4,5% aquest any. L’atur va escalar del 7,1% al març fins al 9% el maig. “ Els danys econòmics signifiquen que la recuperació serà llarga, amb l’atur elevat durant temps”, segons una nota recent d’Oxford Economics. És un context similar al de Dinamarca, on el banc central espera una caiguda del PIB del 4,1%, i on l’atur ha crescut del 4,1% al març al 5,6% al maig. En resum, Suècia ha experimentat una mortaldat enormement més gran i, alhora, ha fracassat en el seu intent de recollir els fruits econòmics esperats. Noruega, per altra banda, espera una recuperació més ràpida. El banc central noruec preveu que l’economia nacional (excepte els sectors del petroli i el gas, més turbulents) es contraurà un 3,9% el 2020. És una millora respecte a la caiguda d’un 5,5% que es preveia durant la quarantena.

Els suecs es queden a casa

Suècia està exposada als vaivens del comerç global. “El sector manufacturer suec va tancar com la resta, per l’aturada de la cadena de subministrament. Plenament previsible”, sosté Kirkegaard. A banda, els suecs han expressat la por al virus comprant menys: no prou per evitar una taxa de mortalitat elevada, però sí per provocar un declivi en l’activitat econòmica. Segons un estudi del Danske Bank, els danesos van reduir la seva despesa un 29% en poques setmanes. A Suècia la caiguda va ser del 25%, tot i que els consumidors no tenien limitacions. De manera remarcable, els suecs de més de 70 anys van reduir més la seva despesa que els danesos del mateix grup d’edat, probablement preocupats dels riscos de sortir al carrer.

Tot i això, globalment, els escandinaus continuaran consumint de manera més robusta que els americans, segons Thomas Harr, cap de recerca del Danske Bank. “Es tracta de l’estat del benestar -diu-. No et preocupa tant agafar el virus perquè saps que, en cas que passi, l’Estat et cobreix”. En canvi, els nord-americans tenen l’assegurança privada de les seves feines, cosa que els fa més cauts sobre les seves finances durant la pandèmia: són conscients que un ingrés hospitalari pot portar a la bancarrota.