L’ONU va anunciar ahir la suspensió del repartiment d’ajuda humanitària a Síria després de l’atac, dilluns a la nit, contra un comboi seu. Una vintena de treballadors humanitaris van morir en el bombardeig d’un aparcament de camions que transportaven ajuda a la localitat siriana d’Urm al-Kubra, als afores d’Alep. Es tracta del pitjor atac que pateix una missió de l’ONU a Síria des de l’inici del conflicte, el 2011. L’Observatori Sirià dels Drets Humans, una ONG amb seu a Londres que treballa amb una àmplia xarxa d’activistes sobre el terreny, va assegurar que l’atac va ser obra d’avions sirians o russos, i també ho van considerar així els Estats Units. Però Moscou i Damasc ho van negar categòricament.

El bombardeig al comboi humanitari es va produir unes hores després que el règim sirià donés per acabat l’alto el foc patrocinat pels Estats Units i Rússia, que havia funcionat (amb violacions constants) els set dies anteriors i que ahir Washington i Moscou s’esforçaven per mantenir viu, sense cap concreció real. L’atac certifica el fracàs de l’enèsim intent per pacificar la zona sense que s’hagi complert ni el principal objectiu: facilitar l’accés a l’ajuda humanitària de la població civil que sobreviu com pot a les zones assetjades.

Síria torna, doncs, a la casella zero, després d’una pausa que ni s’ha respectat del tot ni ha servit tan sols per alleujar el patiment dels civils. “Potser han caigut menys bombes i això ha deixat respirar la gent, però no hauran pogut menjar ni curar-se”, resumeix Lurdes Vidal, cap de món àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània. “Però l’error estratègic dels Estats Units, que dissabte van bombardejar un comboi militar sirià, ha donat a Al-Assad i Rússia l’excusa perfecta: ara totes dues coses es posaran al mateix sac.”

Més fragmentació

“Aquesta treva només haurà servit per fragmentar encara més les forces opositores. L’acord era un ballet diplomàtic entre Rússia i els Estats Units: era un començament molt feble i sense el compromís dels actors locals”, recorda Vidal. “Tots ho han aprofitat per rearmar-se, i el règim, a més, per buidar poblacions i dur a terme represàlies -adverteix-. I el problema és que l’única aposta és la solució militar i la sortida política s’enverina perquè la prioritat per als Estats Units i Rússia és Daeix [l’acrònim àrab d’Estat Islàmic] i no abordar el problema de fons, que és entre el règim i l’oposició”. Vidal lamenta que “les veus que representen el respecte humanitari i que podrien tenir una actitud constructiva clau en la nova Síria estan cada cop més acorralades”. “I si desapareixen, només quedarà la guerra per la guerra”, conclou.